La Generalitat autoritza iniciar els treballs previs al trasllat del jaciment de Ca la Madrona

La part excavada del jaciment arqueològic de Ca la Madrona, a Mataró, serà desmuntada i traslladada per fer lloc al Parc de l’Economia Circular. La Generalitat de Catalunya, institució a la que a nivell local es va passar la pilota fa mesos, ja ha donat el permís pels treballs previs a la part del solar que fa un any que espera, després del treball d’excavació. La mateixa empresa Baula Recerca Arqueològica que va treballar en el jaciment hi ha iniciat feines de desbrossament, documentació i consolidació de les restes i ara tant l’Ajuntament de Mataró com Maresme Circular estan pendents només d’un darrer pemís, ja en tràmit, per activar l’operació final del desmuntatge i trasllat.

L'operació està pendent només d’un darrer pemís

Aquesta mateixa setmana han començat les feines desbrossament, documentació i consolidació de les restes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona, tal i com el Consorci Maresme Circular les havia licitat. Aquests treballs són preparatoris al desmuntatge i emmagatzematge de part de les troballes, expliquen. per al seu futur trasllat a la zona del Bon Recés amb l’objectiu de reubicar-les en un centre d’interpretació que permetrà divulgar-les.

L’OK virtual de la Generalitat
 

“La intervenció compta amb l’autorització del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que està tramitant el permís pel trasllat de les troballes a aquesta zona verda pròxima on s’adequaran per a la visita pública”, explica el comunicat de Maresme Circular. Això suposa activar a temps el calendari d’obres i avançar en la primera fase del Parc Circular Mataró-Maresme.

Les claus:

• Les obres de desmuntatge i retirada de les restes, amb un contracte que s’enfila fins a més de 100.000 euros, estan licitades de fa mesos i el contracte es va firmar aquest mateix febrer.
• L’autorització de la Generalitat a iniciar els treballs previs al desmuntatge posa punt i final a mesos d’espera en els que Ca la Madrona ha estat un dels temes estrella a nivell de Mataró.
• En els darrers mesos, Ajuntament i Generalitat han tractat sobre com concretar l’autorització.
• El darrer pas serà el permís definitiu al desmuntatge, que actualment està 'en tràmit'.
• El desmuntatge, de consumar-se, enterra la demanda de protecció de les restes arqueològiques com a Bé Cultural d’Interès Local que demanaven entitats com el propi IEC, una votació majoritària de l’oposició al Ple de l’Ajuntament o abanderen entitats com l’ADEPAC.
• El projecte de Parc de l’Economia Circular ha de progressar amb la part industrial, en la resta del solar, en el que també hi ha decretada l’expectativa arqueològica i per tant poden aparèixer noves parts del jaciment

Què s’ha trobat a Ca la Madrona?

  A finals de 2020, i durant els treballs de retirada de les preconstruccions industrials i prospecció arqueològica inicial de la zona on s’ubicarà la primera fase del Parc Circular, es van trobar unes restes arqueològiques que amb les dades que disposem fins ara, es poden emmarcar en tres períodes diferents:  

• Segle XIV: s’han documentat un bon nombre de rases per plantar vinyes disposades en filades i que estan limitades per un mur que fa la funció de bancal.
•  Construït en la primera meitat del segle V i amortitzat entre finals del mateix segle o inicis del VI –època tardo romana– S’ha trobat un carrer delimitat per un edifici de grans mides que conserva una porta d’entrada i un mur paral·lel. A banda i banda del carrer es documenta una necròpolis de la qual s’han excavat 88 tombes. Els estudis senyalen que l’edifici es tractaria d’una construcció a cel obert, sense teulada. A Catalunya s’han trobat edificis molt similars al Monestir de Santa Caterina i al Monestir de Sant Cugat amb necròpolis al voltant; es per això que les hipòtesis actuals porten a pensar que aquest edifici es tracta d’una aula funerària.
•  Segle I a IV –època romana– D’aquest moment s’ha documentat un edifici construït cap el 70 dC, reformat àmpliament a finals del segle III o inicis del segle IV, en què es configura com un edifici amb cinc àmbits diferenciats i que correspondrien a estances de la part rústica d’una vil·la o a un establiment aïllat amb finalitats agrícoles o industrials, amb una perduració fins a la primera meitat del segle V. D’aquesta època també s’han trobat dos turcularium, és a dir, dues bodegues per fer vi.

 L’estat de conservació de les restes és força dolent ja que és un jaciment molt arrassat pel passat industrial de la parcel·la. D’aquesta manera, atès que l’interès de les restes no està en la rellevància de les estructures conservades, sinó en el coneixement que aporten i per tal de fer compatible la seva conservació amb la construcció del Parc Circular Mataró-Maresme, es traslladaran les troballes per a la seva futura divulgació en un centre d’interpretació.
 

El que es reconstruirà

Amb l’objectiu que les restes museïtzades expliquin la diacronia del jaciment i els diversos usos agrícoles, religiosos i funeraris que va tenir es reubicaran les següents estructures: la pressumpta aula funerària, part de les tombes tardoantigues i les restes de l’edifici que correspondria a estances de la part rústica d’una vil·la romana.

La proposta de l’Ajuntament de Mataró és situar aquest equipament a la zona del Bon Recés, és a dir, a 250 metres del lloc original de les troballes. Allà es projectarà un nou parc urbà per a la ciutat que allotjarà el centre d’interpretació i acollirà els seus visitants.