“Acabem de rebre un mail des de Nova York, algú ens ofereix vendre els nostres productes allà. I no sé ni qui és!”. No és quelcom nou per al mataroní Joaquín León, fundador de Hoko-Esport, l’empresa de roba esportiva amb seu a la capital del Maresme. “Cada setmana rebem propostes similars. Però de moment ho hem de frenar, tenim molta demanda i poca capacitat”. Hoko, en paraules de León, ha “crescut molt en poc temps” i no dóna a l’abast. “Ha arribat l’hora de fer el salt a les grans lligues, no ens queda alternativa”, constata.
León treballa en el món del tèxtil des que tenia 18 anys. Avui en té 59, i en fa 9 que va fundar Hoko, el seu propi projecte, fart de ser un assalariat en diverses empreses tèxtils mataronines sense futur. “Sóc corredor, i vaig veure l’oportunitat de crear roba de qualitat a un preu més ajustat que les marques que jo mateix solia comprar”, rememora l’empresari. Avui, Hoko és sinònim d’èxit fulgurant. Amb més d’una vintena de treballadors, tres botigues a l’Estat, venda online que causa furor i presència a Europa, Estats Units i Llatinoamèrica, va tancar el 2015 facturant 3 milions d’euros, el doble que l’any anterior.
“Quan vas a una cursa de muntanya, la nostra marca és la que domina, i a les maratons cada cop hi som més”, explica el fundador de l’empresa, convençut que no trigarà en rebre alguna oferta de compra d’alguna de les grans empreses del sector. “Adidas i Salomon ja ens coneixen”, constata. Van començar en l’àmbit del running, però ja fa temps que n’exploren d’altres com el ciclisme, el pàdel o els esports de muntanya. Ara són a punt de donar el gran salt endavant que tenien previst: absorbir definitivament la planta de teixidors que fins ara treballa en exclusiva per a ells a Malgrat de Mar, després de comprar nova maquinària i traslladar-ho tot a una nova nau de 2.300m2, 8 vegades més que l’actual.
Recentment també han adquirit una nau a Mataró per crear-hi el ‘Lab’, l’espai equipat amb maquinària puntera on investiguen amb nous productes i teixits. Potser un dels millors exemples a la ciutat de l’especialització en tèxtil tècnic que es busca amb el PECT. Al Lab és on hi fan els dissenys i patrons, però la confecció l’han d’externalitzar a països com Moldavia. “Després de moltes dècades treballant per als russos tenen indústries enormes i són els millors confeccionant amb ploma, gore-text o costures sellades”, explica León. Alguns dels teixits que hi envien estan fets a Mataró, però altres provenen de l’altra punta del planeta, de Corea. La viva imatge d’un món globalitzat. Un cop confeccionades, les peces tornen a Mataró per passar els controls de qualitat i començar-ne la distribució. El magatzem que té Hoko a la capital del Maresme té capacitat per a 200.000 productes. Hoko es prepara per ampliar notablemement la seva xarxa de botigues pròpies o bé “corners” a grans establiments, arreu d’Espanya i també a les principals capitals europees. Les grans lligues.
Quan l’empresari sent parlar de projectes com el PECT per convertir el Maresme en un referent tèxtil, arrufa una mica el nas. “Crec que encara ens falta molt per poder arribar a quelcom així”, assegura. Celebra iniciatives com la de l’Escola de Teixits de Canet, que preveu que “donarà fruits en poc temps” però critica el paper de l’administració. “Sents que van i vénen diners i et preguntes: ‘a on van a parar’? Perquè jo mai els veig”, lamenta, per afegir que troba a faltar més ajudes a empreses com la seva, amb forma de crèdits tous o facilitats per quedar-se a Mataró. “Vaig arribar a Mataró amb 15 anys, pràcticament m’he criat aquí i vull tornar a la ciutat tot el que m’ha donat, però molt sovint des d’altres llocs et van posant caramelets sobre la taula”, diu, en referència a les diferents ofertes que ha rebut per traslladar l’empresa.
Comentaris (1)