Capgròs
L’Impost de Béns Immobles, el principal tribut municipal del que disposen els ajuntaments per a finançar-se, és l’esca del pecat. A Mataró es coneix (s’ha acordat i aprovat, ja) que el d’aquest any puja un 7%, que la resta d’anys del mandat també anirà amunt i que de ben segur quan arribi el rebut els veïns se’n recordaran del govern, de la resta de regidors i potser d’algun familiar seu. Pujar impostos mai és popular però la situació mataronina és comparable a la de la pràctica totalitat de capitals i ciutats catalanes. L’IBI va amunt arreu i comparar-lo depara veure que, de fet, a Mataró el rebut que es paga per aquest tribut és dels baixos a nivell de país.
- L'IBI pujarà el 2024 un 5% de mitjana a les principals poblacions catalanes.
- Segons dades de totes les capitals de comarca i les ciutats de més de 20.000 habitants, compilades per l'ACN, els increments són generalitzats i, en alguns casos, superen el 15% amb el cas de Pineda de Mar com el més destacat, amb un 25%
- El tipus impositiu de l'IBI mitjà en els 89 municipis seleccionats per a l'any 2023 era del 0,767% sobre el valor cadastral total de cada habitatge, en el cas dels immobles urbans.
- Per al 2024, la xifra se situa aproximadament en el 0,805%, cosa que representa al voltant d'un 5% d'increment mitjà.
- Tot plegat es tradueix en uns 23 euros més per rebut, amb una quota mitjana anual que passa de 457 euros a 481 euros.
L’Impost de Béns Immobles de Mataró, al detall
- Tipus IBI Urbà: 0,64%
- Import per rebut urbà: 425,43 euros
- Increment de l’IBI: 7% (27,85 euros)
L’estudi de l’ACN permet comparar l’IBI de la capital del Maresme amb la resta de ciutats i capitals catalanes. Així es pot comprovar com a nivell de tipus impositiu i import mitjà del rebut de l’IBI, Mataró es troba per sota de la gran majoria de localitats estudiades. La mitjana de la capital del Maresme és, per exemple, de 200 euros per rebut inferior a municipis com El Masnou o 350 per sota d’Igualada. Mataró està en xifres similars al que paguen veïns de Granollers, Vic, Banyoles, Terrassa, Vilafranca o Mollet. Cal destacar el cas de Badalona com un dels pocs municipis del top català que té un IBI inferior a Mataró
Les dades de l’estudi es poden consultar aquí:
El preu més alt per rebut, segons les estimacions de l'ACN, és a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), amb uns 700 euros per família. Igualada (Anoia), Barcelona (Barcelonès), Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) o Martorell (Baix Llobregat) s'apropen també als 700 euros. Al seu torn, el Pont de Suert no arriba als 200 euros per immoble en concepte d'IBI, mentre que Gandesa (Terra Alta), Tremp (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà) no arriben als 300 euros.
Les Borges Blanques (Garrigues) i Lleida (Segrià) són els únics dos municipis analitzats que han baixat l'IBI, a l'entorn del 2%, mentre que una vintena més l'han congelat, com Barcelona, alguns per voluntat del govern municipal i altres per impossibilitat d'aprovar les ordenances fiscals al ple, cosa que prorroga les del 2023.
Com es calcula?
El preu de l'IBI per habitatge és el resultat d'un càlcul de l'ACN elaborat dividint el valor cadastral de la totalitat d'immobles urbans a cada municipi pel número d'immobles urbans, fent servir dades del Cadastre –que depèn del ministeri d'Hisenda– per al 2023, la dada més recent. La xifra ha estat multiplicada pel tipus impositiu marcat per a 2024 al municipi. Les dades són aproximades per manca de dades disponibles sobre finques exemptes –com les municipals– o amb característiques particulars, així com pel fet que les dades del Cadastre no estan actualitzades a finals del 2023 o altres circumstàncies.
Els tipus impositius d'IBI urbà més alt entre els municipis seleccionats són els de Reus (Baix Camp), Blanes (Selva), Tortosa (Baix Ebre) i el Vendrell (Baix Penedès), amb xifres que oscil·len entre l'1,15% i l'1,2%. A l'altra banda de la balança, els tipus més baixos per al 2024 són els de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), Castelldefels (Baix Llobregat), Sant Joan Despí (Baix Llobregat) i el del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que no arriben al 0,5%.
L'ACM defensa una "llei de governs locals" i una "d'hisendes locals"
Meritxell Budó, presidenta de l’Associació Catalana de Municipis i també alcaldessa de La Garriga, diu que els consistoris cada vegada tenen "més competències", però que això no ve acompanyat de més diners. "De vegades prestem serveis que haurien de donar altres administracions", explica en declaracions a l'ACN. Tot i que valora positivament que així sigui, subratlla que "cal una llei de governs locals, acompanyada d'una d'hisendes locals" perquè es regulin les competències dels ajuntaments i s'especifiqui com es financen.
En aquest sentit, justifica que fer un "petit" increment a l'IBI faci pujar els recursos significativament per fer front a despeses que també s'incrementen, com la dels "subministraments de llum, aigua, gas i dels materials", així com del salari dels treballadors, "que ve imposada per l'Estat". Amb el preu del diner a l'alça, Budó també diu que "la despesa dels interessos dels préstecs d'altres anys" també s'ha incrementat.
Comentaris (9)