“La situació és insostenible”. “La policia està desbordada i frustrada”. “Ens falten eines per poder atacar el problema”. Aquesta és la crua realitat del fenomen de les ocupacions delicitives de pisos buits a Mataró. Són declaracions del regidor de seguretat, del cap de la Policia Local i de l’Alcalde. I denoten que la problemàtica ha agafat una dimensió davant la qual la capital del Maresme se sent impotent. Una impotència de diferents fronts, pels quals les dades dels darrers mesos han passat per sobre de les forces de seguretat i els governants. Pesen com una llosa i les solucions no són fàcils. La dada demolidora feta pública fa dies de 40 ocupacions al mes és il·lustrativa del que pa mataroní de cada dia. I el mapa de dades que facilita la Policia Local també és representatiu de l’abast de les ocupacions. N’hi ha per tot i van a més.

El patró del que està passant amb les ocupacions delictives (ocupacions negoci: persones que usurpen pisos per comercialitzar-los il·lícitament a costa de persones desesperades per trobar sostre) recorda, salvant les distàncies, amb el que va passar fa deu anys a Mataró amb l’estafa de les participacions preferents dels bancs. L’estafa era global però la concentració de casos per obra i gràcia de Caixa Laietana va singularitzar la ciutat com la capital del problema. 

Amb les ocupacions passa com amb les preferents: una problemàtica estesa que es concentra amb gran incidència a Mataró 

Tornant a l’actualitat, la pregunta de per què el fenomen de les ocupacions (compartit) troba tanta concentració a la capital del Maresme és pertinent. I més enllà del recull de casos, de la visió global de la ciutat (sí, Cerdanyola, Rocafonda i el Palau són zones més calentes al mapa d’ocupacions, però se’n donen per tota la ciutat: vegeu el mapa) i d’apuntar amb el dit cap a aquells àmbits i responsabilitats que hi puguin posar fre.

Des de la creació de les dades de la Unitat de Convivència i Civisme de la Policia Local de Mataró el 2017, el cos recull les dades de les intervencions fetes. Són dades globals que reuneix els casos consumats i les temptatives i que permeten fer-se a la idea de l’abast territorial del fenomen, que afecta tota la ciutat amb peculiaritats com les urbanitzacions (on hi ha molts casos d’ocupacions per al cultiu de marihuana) o la concentració de casos al casc més urbà.

Juan Manuel García Moyano és el cap de la Unitat de Convivència i Civisme de la Policia Local de Mataró. La unitat especialitzada en atendre les ocupacions. Una unitat especialitzada, amb torn de matí i tarda a qui se li acumula la feina. Són els responsables d’evitar un 40% dels intents d’ocupació delictiva a la ciutat, segons les xifres oficials i també els que coneixen millor la situació del fenomen. De fet el propi policia assegura que “d’ocupacions n’hi ha moltes més, però amb perfils no conflictius i casos que no es denuncien i que per tant no hi actuem”. Moyano reconeix que “professionalment estem desbordats però com a policies hem de tenir una alta tolerancia a la frustració. Tenim més feina i hi hem de donar resposta, articulant forces i recursos. No caurem en depressions i seguirem treballant”.

Moyano surt al pas del concepte de màfia, molt estès però que policialment no es considera com a tal. “No trobem organitzacions criminals especialitzades en ocupacions, ni nosaltres ni Mossos d’Esquadra: són persones que tenen un mateix modus operandi però no es pot parlar de màfia”, explica. La seva és una pulsió contra aquestes persones, un partit que es juga dia a dia i tarda a tarda. A cada intent d’usurpació denunciat per veïns o propietaris, la unitat es mobilitza. I no acaba en aquella actuació, la feina policial. Cada cas se segueix. Cada carpeta prossegueix i la feina no s’acaba. Feina de front office i back office, en diuen.

“Necessitem que ens avisin ràpidament per poder detectar flagrància de les ocupacions”

Qui fa el negoci i qui paga per un pis

Moyano té ben identificats els diferents perfils de les persones que protagonitzen les ocupacions negoci i també de les persones que entren a viure als pisos comercialitzats per aquestes. “Entren a viure persones necessitades que han pagat fins a 5.000 euros a una persona que els ha garantit un pis. És una doble estafa protagonitzada per un usurpador que ja no fa la patada a la porta, entra per finestres, balcons, terrats o patis. Sap molt bé on entra”. La unitat entra en joc si hi ha avís o denúncia. “Nosaltres podem avortar quan l’usurpació és flagrant i quan no és residència. Per això és molt important que se’ns avisi el més ràpid possible per evitar ocupacions que acabin generant problemes de comunitat i convivència”, diu. La col·laboració ciutadana, les alarmes i altres mesures de seguretat són claus, explica, per poder complir amb el doble criteri que faculta la Policia Local d’actuar.

El cap de la unitat especialitzada s’afegeix a les demandes d’un canvi legislatiu i de més recursos policials una reivindicació de la tasca que fan: “Nosaltres resolem conflictes, no som infal·libles però actuem fins allà on podem arribar”. I posa el focus sobre els diferents actors de l’actual situació: “les persones que fan l’usurpació són d’aquí, no venen de fora”. Respecte els bancs, propietaris de la majoria de pisos ocupats assegura que “s’estan espavilant en mesures com les alarmes, que són molt importants” i fa una crida a tot tipus de propietaris de pisos buits “a assegurar-los bé, del tot”. 

Quan tots els grups municipals de l’Ajuntament de Mataró demanen “canvis legislatius” o quan el propi cap de la Policia Local diu que amb l’actual marc se senten lligats i frustrats per no poder fer més contra les ocupacions ni uns ni altres no estan demanant la lluna. De fet, quan Mateo Sánchez va demanar “poder fer fora els ocupes en 48 hores” el que feia és recuperar una proposta que fa més d’un any que es va presentar i que porta denominació d’origen mataronina. Una idea de modificació legal, un article afegit, que el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (amb el mataroní Julio Naveira al capdavant) va presentar fa més d’un any i que pràcticament no ha tingut recorregut polític. És una proposta de canvi legislatiu que està oblidada en un calaix.

“No hi ha voluntat política per tirar-ho endavant. El problema de les ocupacions és un problema legal en el que l’Estat ha d’actuar i no ho fa. L’Estat falla dos cops: falla perquè no té habitatge social i falla perquè permet les ocupacions. El problema no són els jutges, és el procediment legal. Cal una llei clara i nosaltres proposàvem un canvi en la línia d’altres lesiglacions europees però no se’ns va voler fer cas”, explica el propi Naveira. 

‘L’article Mataró’ s’empara en altres legislacions europees per poder expulsar els ocupes en 48 hores  

El que proposa la modificació

L’advocat mataroní í la resta de comissió de normativa de l’ICAB van presentar la proposta de modificació de l’article 544 bis de la Llei llei d’enjudiciament criminal i la modificació de l’article 13 de la mateixa llei. Proposaven que davant les ocupacions il·legals “el jutge o tribunal adoptarà motivadament la mesura de desallotjament en el termini màxim de 48 hores des de la petició cautelar” sempre que els ocupants “no exhibeixin el títol jurídic que legitimi la permanència en l’immoble”. És exactament el mateix que demana la Policia Local de Mataró.

“Amb l’actual legislació, els ocupes saben que si entren a un local o un habitatge propietat d’una entitat i no d’una persona, tardaran dos o tres anys a poder-los fer fora. L’actual llei faculta l’expulsió en tres o quatre mesos només si s’acredita l’ocupació i si el titular és un particular: nosaltres proposem que es tracti els pisos per igual perquè actualment la llei és una txapussa: deixa fora als pisos de bancs, promotores o constructores, que són els que concentren el 95% de les ocupacions”, explica Naveira. 

Tot i que a Mataró la proposta de modificació sí que va tenir suport, en més d’un any no ha anat més enllà de manera que Naveira es mostra poc confiat que finalment s’activi.