Inseguretat a Mataró: les dades no casen amb les percepcions

Passa periòdicament, quan des d’organismes públics i competents es fan públiques unes dades. Estadístiques oficials, veraces, constrastades. Els mitjans ens en fem ressò i elaborem un titular i una notícia. El lector, però, al llegir-ho veu que allò que li diuen no és el que veu, el que li sembla veure en el seu dia a dia. Hi ha una dissociació entre el que es plasma sobre el paper i el que es viu i comenta en el dia a dia quotidià.

Aquesta separació entre dades i percepcions té diferents àmbits en els quals es reprodueix de forma repetida. Un exemple, les dades d’ocupació: Mataró està amb el nombre d’aturats més baix des del 2007 i, en canvi, si algú té algun desocupat conegut o proper és probable que sigui descregut amb les dades generals. És l’eterna diferència entre el cas particular i el global, entre la realitat micro i la macro. La cosa més normal del món. La separació entre dades i percepcions que ens ocupa, però, té una mica més de tall: és el referent a la inseguretat ciutadana a Mataró.

Si algú fa la foto de l’actualitat mataronina i pren per barems les notícies que es publiquen, els humors reproduïts a les xarxes socials o l’estat d’ànim palpable i publicat podria semblar que la ciutat estigui en les seves hores més baixes. I en canvi les dades, objectives, no diuen això. Hi ha un element notori que sí que estadísticament es revela com a molt important i és el de les ocupacions delictives d’habitatges. Però la resta de delictes van a la baixa. Han baixat i de forma ressenyable mentre les percepcions, en canvi, no milloren. Per què passa, això? Ho intentem esbrinar.

Les dades: els delictes baixen    

La celebració de la Junta Local de Seguretat, divendres passat, dia 28, a Mataró, va servir per reunir els diferents cossos i forces de seguretat i valorar la situació en aquest àmbit a la capital del Maresme. Una cita presidida pel conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, on es van debatre qüestions com el problema de les ocupacions (que s’han triplicat en els darrers dos anys) o la necessitat d’incrementar la dotació de Mossos a Mataró.

A banda, es van analitzar les dades i indicadors de l’estat de seguretat a la ciutat. Segons va explicar l’Ajuntament, les dades de l’any 2021 indiquen  que els delictes han baixat un 12,6%, així dels 9.157 delictes registrats l’any 2019 s’ha passat als 8.006 del 2021. Aquesta comparativa es fa amb dades de l’any 2019, ja que el 2020 no és comparable a causa de la pandèmia i el confinament.

Les percepcions són unes altres 

L’estiu de 2021 els Mossos d’Esquadra ja van avançar que s’havia produït un descens generalitzat dels delictes en comparació amb el 2019. Dades que contrasten amb la percepció ciutadana que la inseguretat va a més a Mataró, tal i com posen de manifest les protestes veïnals per qüestions com les ocupacions o els robatoris.

Les raons d’aquesta dissociació són diferents. Per una banda hi ha l’efecte multiplicador que genera, de determinades notícies, les pròpies xarxes socials i els serveis de missatgeria. De l’altre, el rol que tenim els mitjans de comunicació. Sistemàticament, les notícies més llegides, comentades i compartides són les referents als successos. I la multiplicació d’aquests, reproduïts, reforça algunes pors que potser no són reals. L’espectacularitat d’algunes d’aquestes ‘notícies mediàtiques’ tenen en aquest sistema de xarxes una gran caixa de ressonància. 

Francesc Guillén és una autoritat en tot l’àmbit de la seguretat a Catalunya. Criminòleg, professor universitari, investigador i amb experiència a Interior és un autor de referència sobre conceptes referents a la seguretat ciutadania i la seva percepció. Atén a Capgròs i apunta a possibles explicacions de la diferència entre dades i sensacions o aspectes de com mitigar la percepció d’inseguretat.

A Mataró les dades i les percepcions semblen anar deslligades. És normal?

Sí. Les dades de fets delinqüencials tenen impacte sobre la percepció però sovint no van lligats. El que ens diu la recerca és que el que causa percepció d’inseguretat no és tant els delictes, el que genera inseguretat és perdre nivell de vida per culpa del desordre. Veure espais externs desordenats genera incomoditat a determinades persones. Hi ha grups o activitats que de per si generen una percepció nociva. No es percep seguretat i no podem dur a terme la nostra vida amb normalitat. Per tant darrere de l’augment de la percepció de major inseguretat hi ha més pors o sensació de riscos més que no pas un perill real o una sèrie de delictes quantificables. El 2020 va haver-hi a Barcelona, al Raval, la crisi dels narcopisos. Sortia a totes les televisions. Vam fer un estudi des del Departament i sí que hi havia un augment de la violència però si miraves les trucades al 112 la majoria era perquè es veien desconeguts pels carrers. Eren pors. Hi havia percepció més enllà dels fets en si.

Però les pors a què es deuen?

Algú que se sent insegur i es queda a casa perquè té por és un desastre social. Si la gent té por, s’aïlla i si s’aïlla se sent més insegura i s’entra en una espiral terrible. Hi ha molts factors que contribueixen a aquestes percepcions i el nivell de socialització social és clau. Les comunitats aïllades no se senten segures. El que dona seguretat és la normalitat i aquest sentiment de cohesió. Una dada curiosa és que després dels atemptats del 17A a Barcelona la percepció de seguretat va anar a l’alça. Després d’un atemptat! La raó és que la reacció social va ser cohesionada i resilient. 

No hi poden fer res les administracions contra la percepció?

Cal fer-hi alguna cosa sempre. Et pots carregar la vida d’una barri per una percepció d’inseguretat baixa. No es pot fer com si res. Totes les estadístiques de delinqüència van a la baixa des de fa anys però en canvi creix la percepció d’inseguretat. No és fàcil però s’ha de governar la inseguretat. Cal evitar els espais desordenats o l’incivisme perquè van en aquesta direcció. I cal evitar la sensació d’abandonament. Els veïns que es creuen abandonats per les administracions, tenen inquietuds i pors i per tant accentuen la percepció. És important que hi hagi relació de confiança amb la policia i les administracions. 

Cal evitar els espais desordenats o l’incivisme i la sensació d’abandonament

Precisament envers administracions i policies… per què no s’hi confia i, per exemple, hi ha casos que no es denuncien?

La confiança amb la policia correlaciona amb la percepció de seguretat de forma clara. Per tant ens interessa que hi hagi confiança. Amb el tema de les no denúncies passa que molt sovint hi ha petits furts, per exemple, que no els denuncies perquè dones per fet que no tindrà recorregut. 

Quin paper hi tenim els mitjans o les xarxes socials en augmentar aquestes percepcions.

Els estudis demostren que hi ha notícies que contagien percepció d’inseguretat. És un fet i cal gestionar-ho. Vosaltres, els mitjans, heu de ser conscients d’aquesta realitat: no heu d’amagar notícies però heu de ser responsables. Vivim a la societat que vivim, els mitjans tenen el pes que tenen i el que s’hi digui influirà. Però és possible gestionar positivament la seguretat en aquests contextos. Torno al 17A. La gestió comunicativa que es va fer des dels Mossos és un exemple d’honestedat, sinceritat i informació. Va ser un element de gestió de la crisi quasi més important que la presència policial al carrer. Una comunicació lleial i transparent, intentant comunicar en positiu, pot ajudar i molt. 

Una millor o pitjor percepció ha de motivar l’acció pública en seguretat?

Més que en les percepcions, cal ser actius amb les conductes. Perquè una certa percepció d’inseguretat és acceptable: és important que la gent conegui els riscos i que convisqui afrontant-los. No podem crear la idea que és possible una vida en societat sense inseguretat, perquè no és possible. Aquí la clau és que si el ciutadà diu que hi ha espais i horaris en els que no duu a terme unes activitats per la percepció que té d’inseguretat. És quan hi ha una conducta, una renúncia, una por, un tancament que tenim un problema. I els poders públics llavors tenen més informació per articular respostes adequades. Quines conductes i en quines circumstàncies i contextos estan afectades per la por i la percepció? Cal saber què deixa de fer la gent pel fet de sentir-se insegura i estudiar com es pot permetre recuperar la conducta. 

De la teoria a la pràctica, pocs escenaris són representatius de com les percepcions i les realitats sovint no coincideixen com Rocafonda. El barri mataroní carrega amb una sèrie d’estigmes i estereotips de problemes i inseguretats que en molts casos no s’adiuen amb el dia a dia de qui hi viu. Aquest és el parer del president de la seva AV Rafael Fernández que assegura que “els problemes que té Rocafonda són comuns a molts barris perifèrics, molts cops vinculats als problemes de pobres o d’accés a l’habitatge però no és un barri on la sensació d’inseguretat vagi a més”.

Fernández té clar que rere la mala premsa del barri hi ha “els interessos de determinats grups d’extrema dreta d’escampar una mala percepció del barri. És clar que hi ha problemes, tenim gent vivint als cotxes, problemes com les ocupacions però d’aquí a segons què hem hagut de veure i llegir hi ha molt de tros. Hi ha un periodisme d’exageracions i mentides que fan molt de mal”, assegura. Fernández critica per exemple que en un programa informatiu de màxima audiència estatal s’hi digués literalment que al barri la gent tenia por de sortir de casa: “Només amb aquella notícia es va propiciar que la gent gran que sí que sortia s’esporuguís, perquè es van creure el que veien. Hi ha grups d’extrema dreta amb interessos i connexions amb determinats canals que viuen de generar notícies com aquesta i de generar aquestes pors”, reflexiona. I als mitjans locals també ens apunta: “ja se sap que una ganivetada crida més l’atenció que no pas un acte festiu”,

“Hi ha grups interessats en estendre aquesta percepció d’inseguretat”

Fernández també critica que “entre els interessats a escampar la percepció d’inseguretat hi ha la gent que fa una oposició de butxaca que culpa de tot al govern de la ciutat, fins i tot a una estrebada” i creu que massa sovint “hi ha derrotistes que només diuen que abans tot era meravellós i amistat”. 

Des de l’AV del barri es considera que moltes de les situacions que potser poden generar percepció d’inseguretat són atribuïbles a la massificació del barri. “Si tenim a 2.300 menors i pocs espais comuns. El que no pot ser és que per veure grups de joves, de per sí, la gent els percebi com a perillosos”, raona.