La irrupció de la ultradreta i l'elevada abstenció, tocs d'alerta al nou Ajuntament de Mataró

Els plens de constitució dels ajuntaments són especials, amb un protocol molt establert que es repeteix tan sols un cop cada quatre anys i que desemboca en el lliurament de la banda i la vara al nou alcalde, amb un aire marcadament oficial i institucional que fa que tothom vesteixi les millors gales, i amb un cert sentit de celebració per l'alegria de l'edil investit i del seu partit i socis.

Però a Mataró la cita d'aquest dissabte, que ha acabat amb la investidura de David Bote com a alcalde per tercer mandat consecutiu, ha tingut un aire agredolç, ja que tal i com han recordat els portaveus de diversos dels grups municipals i manifestants a les portes del consistori, la ultradreta ha irromput amb més força que en cap altre consistori català (la ciutat gran on han aconseguit més vots percentuals i l'única on tenen 4 regidors), i els resultats electorals venen marcats per una elevadíssima abstenció, ja que gairebé la meitat dels mataronins van quedar-se a casa el 28-M. A Mataró, el descontent social és evident, i els partits amb representació municipal alerten que cal fer-hi front. 

Les "solucions fàcils" de la ultradreta

ERC, de la mà de Pim Camprubí, ha estat un dels partits amb el discurs més dur contra Vox en el ple de constitució. "Cal lamentar l'entrada a l'Ajuntament d'un partit que nega la violència de gènere i el canvi climàtic i que vol destruir la llengua catalana", ha assegurat Camprubí, que ha reclamat a la resta de formacions un compromís per "explicar a tota la ciutadania que no existeixen les solucions fàcils que ells proposen a problemes complexos com les ocupacions o la manca d'habitatges.

En Comú Podem, que governaran amb els socialistes per segon mandat consecutiu, han assenyalat que "cal lluitar contra els discursos racistes, masclistes i homòfobs". Ho ha dit el seu líder, Sergi Morales, que s'ha reivindicat com a integrant del col·lectiu LGTBI. "El fet que jo sigui avui aquí és fruit d'una societat madura i respectuosa que vetlla pels drets de les minories", ha assegurat, després de dir que "darrere de l'odi de la ultradreta no hi ha res, ni programa, ni projectes ni solucions". 

Carlos García, que s'estrenava aquest dissabte com a regidor de la CUP, ha iniciat el seu discurs recordant que aquest mateix dia es complica el 99 aniversari de l'assassinat per part dels "camises negres" del polític socialista italià Giacomo Matteoti, qui va destacar per plantar cara sempre al feixisme, tenint la valentia de denunciar-ho en seu parlamentària malgrat el perill que corria. El regidor de la CUP ha criticat el PSC per, en el marc de les negociacions per formar govern, haver posat explícitament en el mateix sac de "radicals" als independentistes d'esquerres i a Vox. "No caiguin en la trampa de comparar aquelles persones que defensen els drets de tots i cadascun dels individus, amb aquelles altres que els voldrien suprimir", ha dit. 

Protesta a les portes de l'Ajuntament

Les crítiques i veus d'alerta contra Vox també s'han sentit a les portes de l'Ajuntament de Mataró, on s'hi ha produït una de les moltes manifestacions que ha convocat Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) als consistoris catalans que es constituïen avui amb presència de regidors del partit d'ultradreta. Davant d'un fort desplegament policial, desenes de persones han cridat consignes contra la islamofòbia i clamant per "fer fora el feixisme dels nostres barris". 

https://t.co/Ad3R8XsLZy pic.twitter.com/EYXq9EYiRf

— UCFR #StopIslamofòbia #StopVOX (@UCFRcat) June 17, 2023

La versió de Vox més institucional i d'ordre 

Vox, en tot cas, no s'ha donat per eludit ni ha entrat al joc de respondre a aquestes acusacions. La seva portaveu, Mònica Lora, ha adoptat un discurs de marcat caràcter institucional, sense mencions a qüestions com ara la immigració, les polítiques d'igualtat o la defensa de les minories. Lora ha reivindicat Vox com "un moviment transversal", segona força a 8 dels 12 barris de Mataró, i ha assegurat que els veïns "ens consideren interlocutors". La líder del partit d'extrema dreta ha assegurat que les prioritats són combatre les taxes d'atur i d'ocupacions que pateix Mataró, els "increments fiscals continuats", la manca d'habitatge públic de lloguer, la mobilitat ferroviària "obsoleta" i la manca d'una estació d'autobusos, o la falta de sol industrial. A més, ha dit que Mataró necessita "ordre, seguretat, civisme i bona gestió". 

Qui també s'estrenava aquest dissabte com a regidor de l'Ajuntament de Mataró era Cristian Escribano, al capdavant del grup del PP, que ha reivindicat que el nou ajuntament és "més plural i amb més sensibilitats que en l'anterior mandat" i que la veu de l'oposició "ha de ser escoltada". Escribano ha reclamat que el ple municipal "no es converteixi en una subseu del Congres o el Parlament, som aquí per parlar de Mataró", i ha assegurat que cal prioritzar la seguretat, amb més presència policial i coordinació dels diferents cossos de seguretat. "Farem una oposició contundent, però responsable", ha reblat. 

Mataronins que no se senten interpel·lats ni escoltats

La majoria de grups municipals han recordat que en les eleccions del 28-M la participació va caure de manera notable respecte als anteriors comicis municipals. La meitat dels mataronins convocats van abstenir-se i en el cas de la població juvenil, tan sols un de cada tres van apropar-se a les urnes. El portaveu del PSC, Xesco Gomar, ha dit en aquest sentit que "som conscients que ens hem equivocat, que hem comès errors, i hem pres nota", en la línia del discurs de l'alcalde, David Bote, que ha assenyalat que part de la ciutadania "no s'ha sentit interpel·lada ni escoltada". 

Els socialistes havien proposat a Junts per Mataró integrar-se al govern municipal en un pacte tripartit amb els Comuns. Aquests, però, van baixar-se del carro després de no veure plasmades prou concrecions en la proposta de pacte feta pel PSC. Alfons Canela, portaveu de Junts, ha assegurat que els resultats del 28-M i la gran desmobilització ciutadana va mostrar que "Mataró demanava un canvi", però ha lamentat que el PSC hagi fet precisament la lectura contrària reeditant el pacte amb En Comú Podem. "Han perdut 7.000 vots i no ho han interpretat en clau de canvi, refugiant-se en l'immobilisme", ha criticat Canela.