Capgròs
L'alcalde de Mataró, David Bote, no s'enganya. Reconeix que la sentència del TSJC contrària al planejament urbanístic del sector de Can Fàbregas fa "molt difícil" l'arribada d'El Corte Inglés a la ciutat. Tot i així, ha anunciat que el govern no es rendirà en la seva intenció de fer arribar el centre comercial a Mataró. En aquest sentit ja està en converses amb la Generalitat i l'emrpesa per buscar alternatives que permetin l'encaix de Can Fàbregas, avui desmuntada, i el futur centre comercial, mentre prepara un recurs de cassació al Suprem. Bote Ho ha dit en una roda de premsa acompanyat de la regidora d'Urbanisme, Núria Calpe, on també ha reconegut que "les coses no s'han fet prou bé" en l'operació urbanística impulsada per l'Ajuntament per permetre la instal·lació del Corte Inglés. "La sentència és una gerra d'aigua freda", ha reconegut.
Els serveis jurídics municipals estan estudiant el contingut de la sentència, feta pública aquest dijous, que tomba el planejament urbanístic aprovat per unanimitat al Ple municipal l'any 2013 de l'illa de Can Fàbregas i de Caralt, després que el jutge hagi acceptat un recurs de l'Assemblea Pagesa. Una ordenació que afecta els terrenys que el Corte Inglés té en propietat des de fa anys després d'haver-los adquirit per 25 milions d'euros. Amb aquesta anul·lació el planejament vigent és el de 2007, quan la fàbrica de Can Fàbregas encara era a lloc.
Amb aquesta anul·lació el planejament vigent és el de 2007, quan la fàbrica de Can Fàbregas encara era a lloc
Davant d'aquesta situació, a l'Ajuntament li queden dues vies: per una banda, interposar un recurs de cassació al Suprem que li permeti mantenir el planejament de 2013, que preveia reconstruir la nau desmuntada a la vorera del davant, per convertir-la en la Casa de la Cultura Popular. Però si la via judicial no prospera, el consistori es veurà obligat a buscar vies per fer compatible el planejament de 2007 amb la implantació del centre comercial.
"La sentència no especifica que s'hagi de reconstruir la fàbrica al seu lloc original", ha dit Calpe. Si bé el jutge no ho concreta, es dóna per fet que caldrà tornar-la a posar a lloc. Això implicarà que si el consistori segueix apostant pel Corte Inglés, tal i com diu que farà, haurà de convèncer a l'empresa de conviure en el mateix solar amb la fàbrica. Quelcom que ja va rebutjar de ple en el seu moment. El Corte Inglés té garantits 26.000m2 de sostre comercial, així que caldria refer tota la volumetria del projecte per encabir l'edifici patrimonial i l'immoble que ha d'acollir el centre comercial.
Si el recurs de cassació al Suprem no prospera, l'Ajuntament es veurà probablement obligat a reconstruir Can Fàbregas al seu emplaçament original
"La sentència és clara: diu que no podíem traslladar la nau", ha reconegut l'alcalde. Llavors, per què ho va fer l'Ajuntament? Per què va insistir en el solar de Can Fàbregas com a única possible seu? "L'objectiu ha estat sempre dotar el centre comercial d'una locomotora comercial, i qualsevol altre emplaçament no hagués fet aquesta funció", ha afegit Bote.
Crítiques a l'Assemblea Pagesa
El govern s'ha mostrat molt crític amb l'Assemblea Pagesa, l'entitat que va presentar el recurs contra el planejament urbanístic que ha estat acceptat pel jutge. L'Assemblea ho va fer com a mesura de pressió per aconseguir dues qüestions que no tenen cap relació amb Can Fàbregas ni amb El Corte Inglés: incloure en el Catàleg de Masies 10 immobles més dels previstos, i canviar el traçat del Tren Orbital per Les Cinc Sènies. L'executiu assegura que es van reunir "una pila de vegades" amb el col·lectiu de pagesos, però que aquests es van negar a signar un acord que ja tenien pactat a canvi de retirar el recurs. "En el seu moment la plataforma Salvem Can Fàbregas va saber renunciar a les seves reivindicacions en favor de l'interès de la ciutat", ha dit la regidora d'Urbanisme, en referència al pacte assolit l'any 2013, "però aquesta entitat mai ha tingut entre els seus interessos salvar el patrimoni de la ciutat".
Comentaris