Capgròs
Aquest any més carrers que mai centre de Mataró s'han engalanat amb l'enllumenat de Nadal, que es va encendre el cap de setmana passat. Però les llums de colors, que en aquesta campanya es troben no tan sols als principals eixos centrals com la Riera o el carrer Barcelona sinó també als vials més antic i amb més encant del cor de la ciutat, si cal fins i tot enfilant-se als arbres i als fanals, tenen problemes per il·luminar la foscor que plana sobre el sector. El casc antic ja fa temps que està perdent l'impetu comercial que hauria de tenir en una ciutat de les dimensions i importància de la capital del Maresme. En els darrers mesos s'han acumulat les notícies negatives, com el tancament d'establiments emblemàtics, la fugida de les grans cadenes -la darrera, el Zara de la Riera, culminació de l'estampida de les botigues d'Inditex- o el cop que ha suposat que El Corte Inglés no pugui venir a la ciutat.
Les principals marques comercials i de restauració no dubten a venir a Mataró, però ho fan gairebé sense excepció al Mataró Parc, el centre comercial que tothom mira de reüll quan es pregunta per les raons del decaïment del comerç del casc antic. Els propietaris del complex exigeixen a l'Ajuntament que faciliti l'ampliació de les seves instal·lacions per poder donar cabuda encara a més oferta comercial. Però el consistori encara no els ha donat resposta i prefereix centra la seva atenció en pal·liar les mancances del centre de la ciutat per intentar revifar-lo.
"Ara tenim una direcció clara de cap a on volem anar, quins objectius volem assolir, sense aleatorietat" (David Bote, alcalde)
El problema és que ja fa més d'una dècada que se succeeixen els plans i projectes de reactivació del casc antic, sense que mai s'acabin de concretar. Al Corte Inglés se l'ha definit sempre des de l'Ajuntament com una "locomotora comercial" ja que des de la seva ubicació al carrer Biada havia d'arrossegar en la bona direcció a la resta de comerç urbà, com si fossin els seus vagons. L'operador comercial també havia de servir per reordenar urbanísticament el sector on s'instal·lava i millorar la connectivitat entre el centre i tot un ampli sector de la ciutat (Cerdanyola, Peramàs i Pla d'en Boet). Però els revesos judicials han acabat matant el projecte i han obligat l'Ajuntament a reconfigurar tots els seus plans d'acció.
Altres àmbits dels quals se'n porta molt de temps parlant mai han arribat a cap concreció. Eren temps del govern tripartit quan es va començar a parlar de la reforma del mercat de la Plaça Gran, per convertir-lo en un espai de parades 'gourmet' on comerç i restauració es donessin de la mà. Res d'això s'ha fet realitat. Al seu costat, Can Cruzate, una de les illes més llamineres de Mataró, abandonada de la mà de Déu. Des del ja llunyà concurs arquitectònic amb projectes guanyadors que mai es van fer realitat per manca de recursos econòmics, fins a proclames grnadiloquents com la de convertir-lo en "el Guggenheim de Mataró", a càrrec del que fins fa uns mesos va ser una de les potes del govern sociovergent, CiU, avui a l'oposició després de trencar amb el PSC. Quan era CiU qui governava en solitari va promoure l'any 2012 el que es va anomenar "Pla d'impuls comercial de Mataró", molt vinculat a l'arribada programada del Corte Inglés. Tres anys més tard va signar amb les associacions comercials de la ciutat el Pacte pel Comerç, per establir estratègies i línies d'actuació en aquest sector és un marc de consens destinat a orientar l’estratègia i les línies d’actuació que des de l’administració i les entitats sectorials cal dur a terme per afavorir un model comercial òptim per a la ciutat i garantir el seu creixement com a motor econòmic i element de cohesió social i territorial.
"Ens volem dotar d'idees que defineixin un horitzó clar per al centre de ciutat, que el reforci com a motor cultural i d’activitat de Mataró (Núria Moreno, regidora)
Però cap d'aquestes iniciatives ha acabat donant resultats tangibles. La prova d'això és que el comerç urbà mataroní segueix tenint les mateixes mancances, i l'Ajuntament segueix donant voltes a nous plans estratègics per potenciar el casc antic. En aquesta legislatura s'ha anomenat Pla d'Impuls del Centre, i durant la primera meitat de la mateixa l'ha capitanejat CiU des de les regidories de Promoció Econòmica i d'Urbanisme. Després de la crisi de govern, el projecte va quedar durant uns mesos paralitzat, generant queixes entre les entitats comercials per l'ajornament de les reunions previstes. Ara el govern municipal, encapçalat pel PSC en solitari, ha reprès la iniciativa, donant-li un gir. Demana a a arquitectes i urbanistes que aportin les seves propostes a través d'un concurs d'idees que ha convocat en el marc del citat Pla d'Impuls del Centre per a la millora integral d'aquest territori. D'aquest concurs n'ha de sortir un projecte guanyador que s'aplicarà al sector entre muralles i als seus entorns. El guanyador, segons les bases del concurs, serà el que s'aproximi més a tres objectius establerts: fer que el centre sigui més atractiu tant per als mataronins com per als visitants, que posi en valor el patrimoni arquitectònic i cultural que atesora, i que esdevingui un pol d'activitat econòmica.
"Portem temps demanant un projecte de millora del centre de la ciutat per a una millora al nivell comercial, ha de ser el de partida per fer les inversions necessàries el mes aviat possible" (Jordi Novo, Unió de Botiguers)
"Amb aquest concurs ens volem dotar d'idees que defineixin un horitzó clar per al centre de ciutat, que el reforci com a motor cultural i d’activitat de Mataró", va dir la regidora Núria Moreno en la presentació del concurs. Al seu costat, l'alcalde, David Bote, fent-se seu el clam culé del "aquest any sí" per defensar que per fi s'assoliran títols. "Ara tenim una direcció clara de cap a on volem anar, quins objectius volem assolir, sense aleatorietat", va apuntar. Però aquest cop serà realment la vençuda? Els precedents fan que, com a mínim, hi hagi dubtes.
La decaiguda del centre
- En els darrers anys s'han perdut comerços emblemàtics, com ara Robafaves, Can Miracle o Rosita, que li donaven personalitat
- Les grans cadenes estan absents del centre: per exemple Inditex n'ha retirat pràcticament totes les botigues
- Els establiments populars de restauració, com Viena o Atlàntida, prefereixen instal·lar-se a Mataró Parc
- Els preus dels lloguers dels locals comercials, la manca d'aparcament i els horaris massa reduïts de les botigues són queixes
- Hi ha "forats" urbanístics que mai es resolen, com el projecte de Can Cruzate o la reforma del Mercat de la Plaça Gran
- En els darrers mandats s'han signat diferents pactes i projectes estratègics vinculats a aquest sector, però no han aportat resultats
Comentaris