La cadira de l'alcalde Abril

Una cadira original de l’època, de fa uns 80 anys, que recorda a la que dona seient a l’alcalde a la sala de plens. Instal·lada a La Riera, davant de l’Ateneu, l’antiga Escola Racionalista, equipament educatiu emblemàtic de la II República a Mataró. Foradada per cinc trets, en record del seu afusellament. Aquest és el monument a l’alcalde Josep Abril, que es va inaugurar ahir dilluns. Una obra de l’artista mataroní Perecoll encarregada per l’Ajuntament en record a l’edil de Mataró entre els anys 1931 i 1936, que va ser afusellat pel Franquisme l’any 1939 a l’infame Camp de la Bota.

El monument a la que va ser probablement la víctima més destacada de la repressió franquista de la postguerra a Mataró ha arribat molt tard. Declarat fill adoptiu de la ciutat, va ser l’any 2007 quan el Ple va aprovar la creació d’aquest monument, que no s’ha inaugurat fins 11 anys després. Josep Abril, nascut l’any 1869, va ser alcalde de Mataró per ERC 1931 a 1934, quan va ser empresonat pels Fets d’Octubre, i durant uns mesos el 1936, amb el govern del Front Popular. Durant la Guerra Civil va ser jutge i fiscal a Mataró, i comissari municipal a Dosrius. Es va negar a marxar a l’exili, va ser detingut al febrer de 1939 i, després d’un judici militar sumaríssim sense cap mena de garantia, condemant a mort per uns fets que mai es van provar (donar suport a la columna malatesta i alegrar-se d’un assassinat que aquesta va cometre). El 16 de març va ser afusellat a Barcelona, junt amb 15 persones mes.

Josep Abril, alcalde de Mataró en dues etapes entre els anys 1931 i 1936, va ser afusellat al Camp de la Bota després d'un judici sumaríssim i sense proves

“El contrari de l’oblit no és la memòria, sinó la veritat”, va dir l’alcalde, David Bote, durant l’acte inaugural del monument. Ho va fer en un breu discurs, on també va assegurar que ahir dilluns “es feia justícia” a la memòria de l’alcalde. Altres discursos, però, van anar força més enllà, establint paral·lelismes entre la repressió franquista de la qual Abril va ser víctima i els episodis actuals contra els polítics i representants independentistes. “Una bèstia que semblava enterrada està més viva que mai, i fan necessaris aquests actes de memòria històrica” va dir l’actual cap d’ERC a Mataró, Francesc Teixidó. En el seu torn de paraula, la besnéta d’Abril, Núria Benages, va ser molt contundent. “La realitat de l’alcalde Abril i la nostra està sent la mateixa, avui hi ha altres persones i famílies que pateixen el mateix modus operandi”, va espetar, “tot i que, de moment, no acaben afusellats”.

Amb aquesta escultura, Perecoll (Mataró, 1948) afegeix una nova intervenció escultòrica a la via pública mataronina, al costat de peces totalment integrades a la ciutat com el Sant Sebastià a plaça de Santa Anna o l’Ocellot a la plaça del Callao, entre d’altres. “Amb l’afusellament d’Abril el que mataven no era el personatge en sí, sinó la institució de l’Ajuntament”, va dir Perecoll, en referència a la tria de la cadira com a símbol, que fuig del monument o el retrat tan propis d’aquesta mena d’escultures. “M’agradaria que els mataronins hi pugin, hi seguin, la toquin, se la sentin seva, i que no quedin indiferents”, va assegurar l’artista.

La biografia de l'alcalde Abril

Una coreografia a càrrec de quatre ballarines de la companyia Dans Invitro de Mataró va servir per inaugurar el monument. Uns minuts més tard el Saló de Sessions de l’Ajuntament va acollir la presentació del llibre “Josep Abril. Alcalde de Mataró afusellat pel franquisme”, de la historiadora Margarida Colomer i editat per la Fundació Josep Irla. L’acte, presidit per l’alcalde, David Bote, va comptar amb la intervenció de l’autora del llibre, Margarida Colomer; del Dr. Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla; i del Dr. Pelai Pagés, professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i autor del pròleg.