“La gent se’m queixa perquè em coneix i se’n refia de mi”

David Bote porta 8 anys exercint d’alcalde de Mataró i aspira a quatre anys més en unes eleccions per les quals parteix de favorit. El candidat del PSC és una figura molt reconeixible per a tothom a la ciutat i cultiva la seva imatge de persones propera que passeja, d’acosta, dialoga i escolta a tothom. Durant l’entrevista, fins a sis persones s’aturen a saludar-lo. Encara la reelecció amb calma però responsabilitat. Hi hem parlat al Bar Canaletes de la Plaça de Santa Anna.

Com està vivint aquesta campanya electoral, en comparació amb les dues anteriors?

Estic content. Estem tenint una bona rebuda de molta gent. La campanya és poder parlar amb molta gent i això vol dir poder escoltar a molta gent poder-se explicar, poder donar la cara que és el que sempre hem fet. 

Tenir la ciutat potes enlaire amb tantes obres els beneficia?

Passejant pel muntatge de la Fira pensava en com de lluny ens queda la pandèmia i aquella primera fira, ara. Cal tenir present totes les circumstàncies que afecten al calendari d’obres. Hi ha hagut endarreriments de tasques més ordinàries com pot ser l’asfaltat, d’altres s’han pactat calendaris com pot ser el cas del carrer de Sant Josep, en alguns projecte fins ara no hem tingut el finançament perquè els fons europeus venen quan venen i els Next Generation inclouen el termini en el que els has de fer. Els entorns escolars o la rotonda del Cargol han coincidit per aquest fet. Per això han coincidit tantes obres i cal tenir present també l’efecte de la inflació: nosaltres hem vist concursos en que l’empresa guanyadora parava. Són moltes circumstàncies el que porten a tanta coincidència. I això ens beneficia? Electoralment les obres del carrer de Sant Josep segurament no ens beneficia però la credibilitat del Pla d’Impuls del Centre, revitalitzar un eix com aquest o transformar l’espai públic val la pena. La institució ha d’estar per sobre d’això i si hi ha projecte s’ha de fer.

A Mataró ‘la culpa de todo la tiene David Bote’?

Hi ha dos grups de gent que se’m dirigeix. Els que legítimament estan interessats, són de part i simpatitzen amb un partit i plantegen crítiques per l’objectiu. Hi ha partits que saben que no poden guanyar i només aspiren a que els altres perdin. Però aquí el que passa és que la gent està molt cansada. La pandèmia, quan s’acaba aquesta ve la guerra, la inflació i el preu de la llum, les hipoteques, tu mires el telenotícies i sembla que el món s'acaba… i tot aquest neguit el nota la ciutadania i em sembla la cosa més normal que a una persona que coneixen com a mi que em coneix tothom, que se'n refien, que sap que hi soc doncs que se m’acostin i es queixin.

Què va passar a mig mandat perquè de cop només es parlés de seguretat i d’ocupacions?

Tots els experts expliquen que després del confinament es notaria molt la diferència. Veníem de temps amb poc moviment al carrer, negocis tancats, menys activitats. Durant els mesos de tancament o de confinament nocturn si passava alguna cosa ‘cantava’ més però tot estava molt tranquil. Quan s’acaba aquest període arribem a un moment molt crític per tota una barreja de circumstàncies però nosaltres l’esforç en seguretat a la ciutat el venim fent des d’abans d’aquest període més crític. El primer patrullatge conjunt entre Mossos i Policia Local i Policia Nacional és abans del 2019, la unitat de convivència de la Policia Local és del 2017, per tant hem estat 8 anys bolcats en seguretat. Però sí, després de la pandèmia hi va haver-hi un moment de molta més sensibilitat. Hi ha exemples que no són de seguretat sinó de convivència però poden servir d’exemple: amb la pista esportiva del Palau de cop hi van haver queixes quan no havia canviat res respecte els 20 anys anteriors. Però de cop s’havia tastat el silenci i llavors quan la gent comença a sortir es nota molt a nivell de sensacions.

En mobilitat vostè ha proposat buscar de recuperar el consens entre forces polítiques. Això vol dir que amb projectes com l’Anella Ciclista no s’ha cuidat prou, aquest pacte? La nova estació i la renúncia al tren orbital són susceptibles d’entrar en aquest pack de consensos en mobilitat?

El que he dit i em reafirmo és que hi ha tres elements, tres temes a resoldre de mobilitat que són la Plaça de les Tereses, el nou contracte de Mataró Bus i repensar el carril bici que necessiten recuperar la foto d’unitat del Pacte per la Mobilitat. I aquell Pacte, signat per tothom, deia que s’establiria un carril bici segregat, per cert. Són tres temes estratègics i de futur i val la pena buscar aquest consens. El tema de l’estació és diferent, perquè estem davant d’un projecte de millora. El que fem és tirar endavant un projecte que ja està aprovat com és el pas subterrani cap al Port, estirem i ampliem la capacitat de l’estació i fer-la més accessible. La nova estació no és cap projecte revolucionari, és millorar-li les condicions a l’estació actual i no significa una renúncia al tren orbital. És mentre no arriba aquest tren orbital preparar-nos amb una estació més accessible, més segura i preparada per trens de doble llargada. Hem d’invertir en Rodalies perquè no sabem quants anys pot tardar el tren orbital: si el projecte d’una sola estació són dos anys, imagineu el de tota una línia. No podem estar 20 anys sense millorar Rodalies, la resposta cau pel seu propi pes.

Mataró és una ciutat cada cop més desigual. Què es pot fer per reveritr-ho?

A Mataró cal redistribuir la riquesa i una de les eines és la rehabilitació del parc d’habitatges. Qui millor ho explica és l’Anton Costas quan diu que la desigualtat és un factor limitant del creixement econòmic, un element que condiciona perquè una societat desigual no es desenvolupa de forma ràpida ni correcta. Què hi podem fer? Treball comunitari, el projecte de transformació dels serveis socials, projectes econòmics importants com el TecnoCampus o el Parc de l’Economia Circular per com estiren l’economia i el que deia de la rehabilitació del parc d’habitatges, que en molts punts està molt envellida i això genera un handicap important. 

Hi ha quatre carpetes urbanístiques (El Sorrall, l’Abanderado, el solar del Corte Inglés i l’ampliació de Mataró Parc) pendents. Són sobre la taula o tancades en un calaix?

El Sorrall està desencallat, era un tema o més ben dit una contradicció de la pròpia Generalitat i hi ha interès en desenvolupar-ho, aquest proper mandat es resoldrà. L’Abanderado a nivell urbanístic està impol·lut i depèn del propietari quan vulgui executar la part residencial perquè la part de planejament està feta, des del Marta Mata al solar per ampliar el CAP de Cirera Molins. Queda el parc residencial i això depèn dels promotors. El tema del Corte Inglés és molt senzill: ells no el faran i com qualsevol propietari vol vendre intentant perdre els mínims diners possibles. La decisió és seva, nosaltres el que hem de garantir que qui vingui, que qui compri tingui seguretat per desenvolupar el que hi vingui a fer. Això ho saben els inversors i el propi Corte Inglés. La potestat de l’Ajuntament és el llapis i nosaltres diem que aquí hi va un centre comercial i aparcament. És la nostra postura i no l’hem canviat però la decisió depèn de l’empresa, no de nosaltres. Per últim, l’ampliació de Mataró Parc: hem avançat en els estudis necessaris per la modificació del Pla General, de mobilitat i econòmics i sabem que sense el permís de la Generalitat no és possible. Jo sempre he dit que soc partidari d’ampliar Mataró Parc. 

Què ha après Mataró dels anys que tenia extrema dreta a l’Ajuntament i com ha d’actuar si després del 28-M torna a entrar?

És important no confondre Vox amb els votants de Vox. Una cosa és la gent que viu dels problemes i que no han aportat cap solució enlloc, ni on han governat. Vox ja és un partit antic i s’ha vist que no resolen res. Una altra cosa és la gent que en el seu dia a dia tenen algun problema i que ens està dient que aquest problema caldria arreglar-lo. Cal anar a aquestes dificultats i fer-ho amb uns valors molt clars: des de discursos compartits i en contra de posicionaments inadmissibles. Però anant a arreglar aquests problemes. Separem el partit i els seus votants que puguin sentir-se angoixats, de qui ens hem d’ocupar. Algú que ven alarmes no resoldrà els problemes de seguretat de la ciutat.

Quines propostes només progressaran amb vosaltres al capdavant de l’Ajuntament de Mataró?

La revisió del Pla General, el Parc de l’Economia Circular i mantenir la política de seguretat que està donant els seus fruits en matèria d’ocupacions. Som els únics que podem mantenir aquesta línia.

Quins suports buscaran preferencialment, en cas que sigui necessari, per seguir governant? Si poden, governaran en solitari?

Amb Vox no, això està clar. Faig una crida a la participació, que la gent no es confiï, que vagi a votar. Molta gent vol que segueixi sent alcalde, doncs que vagin a votar. El dia 28 a la nit ja veurem com queda tot però seguirem actuant des del respecte al conjunt dels ciutadans i pensant en tothom i d’acord amb unes normes democràtiques en les quals no entren els que tenen un discurs d’odi, d’engany i el populisme. Per tant amb els extrems d’un cantó i de l’altre, no. Sobre governar en solitari o no, l’objectiu és donar estabilitat a la ciutat. Aquests quatre anys, l’estabilitat del govern ha ajudat molt. Venen aspectes importants i la conjuntura és la que és: buscarem les fórmules per assegurar l’estabilitat del govern i buscarem consens. És el govern de Mataró, no el govern d’en Bote.