La mort té un preu

L'enterrament més econòmic que s'ofereix a Mataró costa 2.272 euros. En el cas de la incineració, es dispara per sobre dels 2.800. Parlem del que es considera un "servei bàsic", que inclou el condicionament del cadàver, la sala de vetlla, els recordatoris i les flors, entre d'altres. El servei "mig" arriba als voltants de 3.400 euros (4.000 en la incineració). I tot i així, se situa pe sota de la mitjana estatal, que es troba en uns 3.600 euros, segons l'Organització de Consumidors i Usuaris. Morir a Mataró no és especialment car si es compara amb la resta del país, però està clar que la mort té un preu, i força elevat.

L’enterrament més econòmic que s’ofereix a Mataró costa 2.272 euros, i el preu mig és d’uns 3.400

El debat sobre els costos dels enterraments i les incineracions s'ha posat sobre la taula en els darrers mesos, arran de la intenció de ciutats com Barcelona d'impulsar funeràries municipals per intentar abaratir aquests preus. Quelcom que les funeràries privades com Cabré i Junqueras, que gestiona l'únic tanatori que hi ha a Mataró (al barri de Cirera, i de propietat 100% privada) consideren que no passarà, ja que els costos són els que són per a un servei que requereix qualitat, atenció i seguretat, i que ells ja els ajusten el màxim possible.

L'Ajuntament de la capital del Maresme, però, s'ha compromès a estudiar la proposta presentada pel grup d'ICV-EUiA sobre la creació d'una funerària municipal. Els ecosocialistes consideren que aquesta seria la manera de trencar "el monopoli actual a la ciutat", on una única empresa privada com és Cabré i Junqueras (firma nascuda precisament a Mataró ara fa 110 anys)  ofereix aquests serveis. Apunten que això és una contradicció a la presumpta "liberalització" dels sector -vigent des de l'any 1996 a través d'una directiva europea- ja que a la pràctica les restriccions administratives i legals fan que només grans firmes puguin dur a terme l'activitat i s'acabi generant el citat monopoli. "Considerem que cal abaratir els preus i obrir el mercat, i apostem sobretot perquè hi hagi una funerària pública", explica el portaveu d'ICV-EUiA, Esteve Martínez.

Els serveis funeraris estan, en teoria, 100% liberalitzats,  i l’únic tanatori de la ciutat està en mans de Cabré i Junqueras

El Ple municipal va acceptar la proposta, que compromet l'Ajuntament a realitzar un estudi, en un termini màxim de sis mesos, sobre la possibilitat de crear una funerària municipal. El govern municipal no s'hi tanca en banda, però hi posa certes objeccions i no creu que sigui fàcilment factible. Segons fonts municipals, ho dificulta que actualment el consistori ja estigui afrontant altres processos de possibles municipalitzacions, com és el cas del servei de Mataró Bus. També la indefinició legal a nivell estatal, amb una clàusula a la Llei de Pressupostos que no clarifica si la municipalització permet la subrogació automàtica dels treballadors del servei. A més, malgrat que la situació econòmica del consistori ha millorat en els darrers anys, segueix tenint encara poc marge de maniobra. 

Un sector teòricament liberalitzat

Els cementiris mataronins són prestats per l'Ajuntament mitjançant concessió administrativa a una empresa privada, en aquest cas Cementiris Metropolitans, la qual està participada per Cabre & Junqueras. Els serveis funeraris, en canvi, no es concedeixen per concurs, sinó que qualsevol empresa els pot prestar en règim de lliure concurrència, prèvia autorització de l'Ajuntament. El consistori concedeix lds llicències als sol·licitants que reuneixen els requisits exigits per l'ordenança municipal que regula les condicions sota les quals s'ha de prestar el servei. Aquesta ordenança, segons denuncia ICV-EUiA, és massa restrictiva i exigent, molt més que la directiva europea de la qual emana, cosa que fa que a la pràctica només s'obri la porta a grans empreses que acaben exercint un monopoli de facto. Qualsevol firma podria competir, teòricament, amb Cabré & Junqueras a Mataró, però a la pràctica, tal i com reflexionen els ecosocialistes, les condicions que s'imposen són tan draconianes que cap operador es pot atrevir a fer-li ombra.

El cas de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és qui ha obert, a Catalunya, la veda en el debat de la municipalització dels serveis funeraris. A partir de l'any 1996, amb la liberalització del servei, paulatinament els serveis funeraris municipals es van anar venent les accions a una empresa privada Mémora, que controla prop del 80% del mercat a la capital catalana. Aquesta situació de gairebé monopoli ha fet, segons l'actual govern municipal d'Ada Colau, que s'hagi disparat el preu d'aquest servei de forma excessiva. 

Per revertir-ho estan intentant crear un operador públic en l'àmbit dels serveis funeraris, però estan topant amb esculls importants ja que cap de les alternatives previstes és senzilla. Per una banda s'han plantejat recomprar part de les accions que en el seu moment es van vendre fins arribar al 51%, cosa que depèn de l'interès de l'empresa per desprendre-se'n. L'altra opció seria estudiar com revertir la concessió a empreses privades dels tanatoris barcelonins (tres són públics però concedits amb contractes de llarga durada), cosa molt complicada ja que s'haurien de detectar incompliments flagrants del contracte. La via que s'està explorant seria la creació d'un operador públic o bé mixt amb una empresa del sector. De moment Colau encara no compta amb un acord polític suficient, així que tot plegat està enlaire.