“L’Iluro era un cinema imperial”

“Vaig treballar-hi durant set anys. Els millors de la meva vida, així de clar t’ho dic”. La Maria Teresa Álvarez-Buhilla té un record esplèndid de la seva etapa com a taquillera al Cinema Iluro. Van ser set anys, els darrers del cinema del Camí Ral de Mataró, a on també havia treballat la seva mare. “Era un cinema imperial, tot era impressionant: les butaques, els miralls, aquells sofàs, les escales... t’ho miraves i deies ‘mare meva!’”. Avui, de tot això només en queden runes. Aquesta setmana han començat les tasques d'enderrocament per fer-hi pisos i un supermercat.

El cinema va tancar el 2001 però a la Maria Teresa encara li dura el disgust. “Durant molts anys no vaig poder passar-hi per davant, em venien ganes de plorar. I encara em costa; veig la taquilla, abandonada però gairebé igual com la vaig deixar el darrer dia, amb les mateixes enganxines”.

Des d’aquella guixeta la mataronina les va veure de tots colors. Cues descomunals per veure autèntics blockbusters com Jurassic Park o Titanic, que no deixaven lliure cap de les més de 1.100 butaques. “Hi havia tanta gent que sovint bloquejava la porta i no podia sortir de la taquilla”, rememora.

El darrer film del Cinema Iluro

Moulin Rouge va ser el darrer film que s’hi va projectar, i com a mínim els caps de setmana el cinema se seguia omplint. “Vam recollir milers de signatures i ens vam proposar demostrar que podia seguir funcionant, però no hi va haver manera d’evitar el tancament”, lamenta.

La Maria Teresa recorda que l’Iluro era una font de vida, també per als entorns. “Veies molta més gent passejant pel centre, i els bars i establiments dels entorns se’n veien molt afavorits. Tot això avui es troba molt a faltar”.