La Llàntia: una antiga illa al nord de la ciutat

La Llàntia és una antiga illa que es va acabar connectant amb el continent mataroní. És una manera d’explicar-ho. Abans dels temps de “la Nova Ciutat’ al tombant de segle des del Camí de la Geganta es percebia una realitat com llunyana, que semblava remota. Unes llumetes. S’hi podia accedir pel camí poc arreglat que venia a recorrer el que ara és l’avinguda símbol de la ciutat recosida. De fet, la Via Europa no deixa de ser una reconnexió que va renovar, fer créixer i canviar la Llàntia, sí. Però els seus veïns de més trajectòria no tenen dubtes quan afirmen que si el barri manté vincles i personalitat de quan era més petit és gràcies, precisament, a que era quasi aïllat. Un ecosistema propi.

La Llàntia és un barri antic amb una mena d’eixample propi cap avall i als costats. Té un nucli coherent, marcat pel desnivell pronunciadíssim sobre el que s’aixeca el barri. I a partir d’aquí una sèrie de carrers dibuixats com per pauta en els successius creixements poblacionals i urbanístics.

La Llàntia és doncs un barri amb aquest aire suficient, amb un sistema comercial que fa que puguis comprar de tot sense anar lluny.. La seva gent destaca aquest fent i la coneixença, el vincle veïnal i familiar com una de les raons d’aferrar-s’hi. Es pot fer un experiment sociològic i preguntar a la molta gent que hi viu. Si ho fas, veuràs com no en volen marxar. Un altre element que demostra com de fort és aquest vincle, per exemple, és el fet que la seva Associació de Veïns sigui una de les més actives de tota la ciutat. La Llàntia tira. 

Nom amb història

Tot i que La Llàntia és un nom de consolidació moderna per un barri amb poc més de mig segle d’història, el topònim està documentat ja a Mataró i per a referir-se a la zona des d’abans de 1.800. De fet, com en d’altres barris a la part alta d’un antic turó, seria un torrent el que primer hauria rebut aquest nom. Abans de l’actual Llàntia i per l’advocació de l’església, al barri se li va dir San Juan Bosco.

Els reptes

Carrer Galícia

El Carrer de Galícia, llarguíssim i encorbat, és tota una realitat en sí mateixa però presenta en alguns trams un estat de deixadesa que hauria d’esmenar-se. És cert que és limítrof amb Argentona, però podria potenciar-se i desenvolupar-se millor que com està. Pujant-lo amunt, i a mesura que vas deixant la trama enrere o a la dreta, arribes a zones verdes poc aprofitades i a la zona d’equipaments de ciutat que s’ubiquen aquí per estar-ne, precisament, lluny. Hi ha la deixalleria i s’hi ha d’alçar, en un projecte que no acaba tampoc mai d’arribar, la nova gossera. En terrenys de l’antiga, que ja hi era.

El camp d'hoquei

Ben esportiu, el dia a dia de la Llàntia que té en els seus carrers instal·lacions com el camp de futbol, el pavelló del carrer d’Euskadi o més amunt el camp de l’Iluro Hoquei Club.
En el cas d’aquest darrer club, ja no és només que omplir literalment i al llarg de la setgmana de vida aquest equipament municipal, també és que fa anys que reclama una inversió per posar-lo al dia i ampliar instal·lacions. El fet és que l’ascens del primer equip masculí de l’entitat, que passa a jugar a la segona categoria estatal, converteix en requisit inajornable la inversió i millora d’aquesta instal·lació. Una realitat, el bon hoquei herba local i la necessària millora de les instal·lacions, no prou coneguda encara.  

Pisos públics

Identificar la manca d’habitatges accessibles com a repte de la Llàntia seria força espuri, perquè passa a tota la ciutat. Però és cert que al barri hi ha una clara manca d’oferta i que, de fet, en un dels seus solars al carrer de Llevantina és on s’ha d’alçar segons el previst, el següent paquet de pisos públics promogut per l’Ajuntament. Incentivar aquest tipus de promocLa ions, així com la rehabilitació i mobilització de pisos antics tancats que hi ha al barri ha de permetre rejovenir la població d’aquest i que les respostes a les dificultats d’accés a un habitatge no es limitin a zones de noves promocions.