Lola Casas, la nena que va aconseguir ser la millor de les mestres

Amb més de 40 anys de trajectòria com a mestra de primària, amb una cinquantena de títols de literatura infantil i juvenil a l’esquena, i amb un llarg currículum com a divulgadora sobre la docència i els seus vincles amb camps com la literatura o el cinema, a la mataronina Lola Casas encara li quedava un repte pendent, que molta gent al seu entorn li havia demanat però que no tenia clar com entomar: escriure unes memòries. Era obvi que amb una biografia com la seva, en podia sortir un llibre més que interessant en molts sentits, però l’autora no tenia clar per on començar ni, sobretot, com ordenar i estructurar tants capítols vitals. Però un cop la cosa va fer “clic” el text va sortir gairebé a raig. El resultat és ‘La nena que volia ser mestra’, publicat per Voliana Edicions, que ha sortit a la venda fa unes setmanes i que Casas presentarà aquest dissabte, dia 12, a les 18h a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.

“Per on s’ha de començar? Què cal explicar i què no? La paraula ‘memòries’ és tan ampul·losa... Mai de la vida em ficaria en un laberint d’aquesta mena” escriu Casas a la introducció de la seva autobiografia, sobre les seves reticències inicials a escriure-la. Però el retrobament amb una amiga de la infantesa i tots els records que li va despertar van ser l’espurna que li van permetre trobar el camí: “recopilar els records i escriure’ls seguint-ne el fil que em marcaven i l’experiència viscuda com a mestra i escriptora”. D’aquí en sorgeix un llibre que l’autora, fugint de la grandiloqüència que tant detesta, defineix com un recull “de petites experiències viscudes amb senzillesa i explicades –espero- de manera lleugera i entretinguda”.

Presentació: dissabte dia 12 a les 18h a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró

El que no explica Casas, però, és que el seu gran talent narratiu, que ha cultivat en desenes de títols de prosa i poesia per als lectors més exigents (infants i adolescents), es desplega sense barreres a ‘La nena que volia ser mestra’, fent que els lectors que s’endinsin en aquestes memòries les acabin devorant  pàgina rere pàgina. Els records d’infantesa, com ara el petit reducte de llibertat que eren les vacances a Santa Coloma de Farners i la seva estimada riera; la seva peculiar família (inclosa la gallina Churra, tan llesta ella, que tenia com a mascota a casa seva al carrer Sant Cugat); els primers professors que, malgrat el context tan advers de l’educació franquista, li van despertar les ganes de fer de mestra; la militància política antifranquista, amb experiències colpidores i també delirants; la seva relació amb la poesia i l’escriptura i com aquestes li permet sortejar els entrebancs que li posa la seva delicada salut (“Tots els meus llibres han estat escrits sota el dolor físic, però quan els repasso aquest patiment apareix en ben poques ocasions”); les coneixences que ha fet al llarg de la vida, de persones tan especials com Roald Dahl (un dels millors autors de literatura infantil de tots els temps) o l’actriu Anjelica Houston...

Retalls de tota una vida, en definitiva, que es combinen amb reflexions sobre l’educació i la professió de mestre, que permeten que aquest llibre també es pugui entomar, fins a cert punt, com un “manual” ple de consells sobre com enfrontar-se a  una aula o com fer-hi entrar la literatura i el cinema (amb una llarga llista de títols inclosa que a ella l’apassionen i que sap que a classe “funcionen”). Casas també s’hi mostra crítica i fins a cert punt desencantada, tot i que mai desesperançada, sobre l’estat de l’educació al nostre país i el rol que han de jugar els professors avui en dia.

“Un gram de poesia, una unça de tendresa, un petricó d’entusiasme, una terça de solidaritat, una mesura d’il·lusió i un pessic d’amor. Una recepta per a l’esperança”. Així resa un dels poemes de Casas, protagonista de la contraportada de ‘La nena que volia ser mestra’ perquè, en certa manera, defineix el llibre i també la vida de la pròpia autora, que ha sabut encarar amb humor, fortalesa i empatia els múltiples entrebancs que la vida ens posa a tots, i haver dedicat així tots els seus esforços a educar i a enriquir la imaginació dels nostres infants.