"Mai hem estat un hospital intervingut"

L’Hospital ja s’ha fet adult. Ha patit problemes de creixement?
20 anys passen molt ràpidament, més del que ens pensem. Aquest és un equipament ideat i construït pel Servei Català de la Salut, per renovar els equipaments molt envellits de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i de la Mútua l’Aliança Mataronina. Quan es va inaugurar, l’any 1999, es va comprovar que era un hospital francament molt ben fet. I avui ho segueix sent. Són 50.000m2 molt ben pensats, amb una àrea tècnica ben dissenyada, els espais per a professionals i per a pacients i famílies circulen en paral·lel, quelcom molt necessari. Passades dues dècades l’estructura es manté plenament vigent, però alguns espais han quedat petits i hi ha àrees que hem de repensar.

Per què ha passat això?
Les àrees d’hospitalització segurament ja no han de créixer massa, però les ambulatòries sí, perquè els processos d’atenció al pacient han canviat força. Avui fem molts menys ingressos tant en cirurgia com en proves complementàries o proves de malalties. És una qüestió organitzativa i també tecnològica: per exemple, avui podem realitzar estudis d’imatge molt complexos en molt menys temps, sense que es requereixi ingrés.

“No ens van intervenir: ens van limitar el règim especial d’autonomia de gestió”

I com es redissenyarà?
Aprofitem la celebració del 20è aniversari per encetar una nova etapa a l’Hospital de Mataró a molts nivells. També pel que fa a l’ampliació de les instal·lacions. El pla que ha de permetre-ho està del tot plantejat, el projecte executiu ja redactat, però necessitem una partida pressupostària que encara no tenim perquè la Generalitat no compta amb pressupostos aprovats.

En els darrers quatre anys, s’han prorrogat pressupostos tres vegades. Això és un drama per a equipaments com l’Hospital de Mataró.
El país no pot funcionar durant més anys sense nous pressupostos. Clar que la vida ordinària no s’atura si els seguim prorrogant perquè hi ha una inèrcia ja establerta, però sense pressupostos no podem plantejar noves accions, ni inversions, ni fer que el pressupost ordinari creixi... Tant de bo tinguem la partida econòmica necessària ben aviat. 

“En el futur hi haurà molta més feina en consultes externes o pacients que ja no caldrà que siguin ingressats per a fer-los els seus tractaments”

En què notaran els pacients aquesta inversió?
Passarem de 8 a 11 quiròfans; tres de nous amb la tecnologia més puntera. Un d’ells ja l’hem hagut d’impulsar amb recursos propis, dedicat a l’oftalmologia, perquè ens corria massa pressa i no podíem esperar.  També crearem una sala de reanimació nova, així com una nova sala de cirurgia sense ingrés. També comptarem amb un nou hospital de dia per tractar els pacients de càncer, a la planta zero, de 600m2. L’actual hospital de dia doblarà l’espai i serà molt més polivalent. Hem de tenir en compte que, tal i com està canviant l’atenció sanitària, hi haurà molta més feina en consultes externes o pacients que ja no caldrà que siguin ingressats per a fer-los els seus tractaments.

“Els nostres resultats són comparativament pitjors que els d’altres hospitals del país? Rotundament no”

I el nou sociosanitari que ha de substituir l’actual?
Tenim terrenys reservats just davant de l’Hospital, uns 19.000m2 que han de servir per construir un nou equipament i substituir l’actual ubicat a l’antic hospital de Sant Jaume. També hi podrem ubicar l’ampliació del servei de consultes externes. Previsió d’obertura? Abans del 2023, impossible. Quan el llavors conseller de Salut Toni Comín ens va visitar l’any 2016 i es va comprometre a tirar-lo endavant, va marcar com a data el 2022, així que... Però bé, la qüestió és que tots els projectes que tenim previstos es poden executar en paral·lel, a l’interior i a l’exterior de l’Hospital. 

L’Hospital ha viscut prop d’un lustre amb greus problemes econòmics, acumulant fins a 30 milions d’euros de dèficit. En quina situació es troben les seves arques?
Aquest 2019 culmina el Pla de Reequilibri. Havia d’acabar fa dos anys, però van succeir imprevistos com el aprovisionament d’1,3 milions d’euros que ens vam veure obligats a realitzar per uns complements de les vacances del personal d’infermeria que una sentència encara pendent del Tribunal Suprem ens pot obligar a pagar. Però l’any 2020 ens podrem treure de sobre el cartell d’hospital amb dèficit, i podrem plantejar-nos altres projectes sense pensar constantment en aquest reequilibri, que és quelcom molt feixuc. Ens ha limitat en les contractacions que podíem fer i en altres àmbits. Esdevindrem un hospital públic com qualsevol altre.

“La demanda sanitària ha canviat molt: la població ha envellit i hi ha molta més malaltia crònica que no pas aguda”

És a dir, que deixareu d’estar intervinguts per la Generalitat.
No, això no és així perquè nosaltres no ho hem estat mai, d’intervinguts, malgrat que la premsa i el comitè de treballadors ho expressés així. Una intervenció real implica que els departaments de Justícia, Salut i Economia desembarquin a les teves instal·lacions, acomiadin tot el Consell Rector i posin al seu lloc alts funcionaris dels seus departaments. A nosaltres ens van limitar el règim especial d’autonomia de gestió, quelcom que tenen totes les entitats  públiques participades per la Generalitat. No hi ha cap més hospital públic amb dèficit? Sí, clar que n’hi ha. Per què ens van penjar la llufa a nosaltres? Segurament Economia va pensar que se li havia d’aplicar a algú amb caràcter exemplificant.

Les retallades han tingut conseqüències per als pacients i els professionals de l’Hospital, tal i com ha denunciat reiteradament el comitè de treballadors.
Hi ha algunes queixes, poques, que tenen sentit, però altres no tenen cap motiu. Cada cop que qualsevol persona, sigui o no del comitè d’empresa, fa un judici de valor, a mi no em val; s’ha d’aportar dades i ser rigorós. Per exemple, els nostres resultats són comparativament pitjors que els d’altres hospitals del país? Rotundament no. Són públics des de fa anys, tothom ho pot consultar, ens retraten de dalt a baix. I el que mostra aquest retrat és que els resultats de qualitat i de salut de la població són bons; en alguns aspectes, fins i tot brillants. Les nostres xifres de mortalitat o de complicacions quirúrgiques són molt millors que molts altres hospitals del país. 

En quins indicadors sou pitjors?
Tenim llista d’espera més llarga en obesitat mòrbida, en pròtesis de genoll i també en cataractes. En genoll estem rebaixant-la a més de la meitat. Ara disposem d’un equip de traumatologia més ampli i també podem contractar més pròtesis de genoll, però teníem el problema que es diagnosticaven molts més casos a la comarca dels que l’hospital podia absorbir. Avui ningú espera més d’un any i mig per sotmetre’s a l’operació. Pel que fa a les obesitats mòrbides, quan vaig començar la gerència fèiem 39 cirurgies a l’any, ara en fem 100, més de les que diagnostiquem, però l’espera segueix sent d’entre dos a tres anys. Per les cataractes, la llista s’ha de reduir amb el nou quiròfan d’oftalmologia. 

“Necessitem una partida pressupostària que encara no tenim perquè la Generalitat no compta amb pressupostos aprovats”

I què passa amb les operacions quirúrgiques que s’han hagut de cancel·lar?
Patim un problema crònic de manca d’anestesistes. El problema es va agreujar al gener, perquè es van produir 8 baixes dels 30 que tenim en plantilla. Van quedar 52 sessions quirúrgiques en entredit, finalment se’n van cancel·lar 14 de les més d’un centenar que fem al llarg d’un mes. Ja entenem que va ser un problema per a tots els pacients que ho van patir, però totes les operacions es van reprogramar per a les següents setmanes. 

Cap a on va l’atenció sanitària del futur i en què es notarà a l’Hospital?
En els darrers 20 anys la demanda sanitària ha canviat: la població ha envellit i hi ha molta més malaltia crònica que no pas aguda. Cada cop som més quirúrgics i menys mèdics, l’atenció s’ha ambularitzat molt. El problema és que encara funcionem, com a hospital, de manera similar a fa 20 anys. Els canvis tecnològics que estan venint són molt importants, el futur passa per l’anomenada Internet de les Coses, que permetrà, per exemple, que els pacients portin un xip al braçalet que et permeti localitzar-los en tot moment, en qualsevol fase de la intervenció o tractament al que se l’estigui sotmetent. Els familiars a la sala d’espera també podran saber sempre on és. La gestió de les cues també canviarà, en aquest cas de manera més imminent. S’acabarà això de que enviem al pacient una carat a casa amb el lloc, hora i número de consulta, implementarem codis consultables en pantalles de televisió on s’assenyalarà la porta de cada despatx. En el futur segurament ens faran falta més infermers que no pas metges, perquè els primers podran fer força feines que actualment fan els segons. Caldran més llits? Avui hi ha moments que fem curt, però en el futur no passarà perquè els utilitzarem menys, en canvi hem d’incrementar l’àrea ambulatòria segur. Ens preparem per a un hospital diferent.