Marietta, o l’orgull del comerç de barri

El carrer Mare de Déu de l’Esperança solia ser l’artèria comercial del barri dels Molins. Avui hi queden pocs establiments oberts, i l’activitat que queda es concentra sobretot als entorns del passeig Carles Padrós. Però hi ha una botiga que s’hi manté irreductible, des de fa més de 50 anys. Marietta Moda i Complements és tot un emblema del barri. La seva propietària, Maria Masoller, la Marietta per a totes les veïnes i veïns dels Molins, porta obrint la persiana des que, de ben joveneta, va heretar l’establiment de la seva mare. “Jo vaig néixer a l’habitació del darrere! Ma mare estava fent unes comandes quan es va posar de part”, explica la Marietta.

És dilluns a la tarda i a la botiga hi ha diverses clientes, totes elles veïnes del barri, per a les que aquest establiment és una assegurança de vida. Saben que hi podran trobar roba de qualitat a bon preu per als seus fills i filles ara que comencen el curs, algun complement per a elles com ara bijuteria o perfumeria, i moda escollida amb tota l’atenció i detall per la Marietta, que renova el gènere cada setmana. “M’actualitzo molt, sempre estic atenta a les últimes tendències, però el més important és el bon tracte al client”, assegura la botiguera. “L’has de mimar i cuidar, estar per ell, no només com a venedora sinó com a amiga i persona de confiança”, afegeix. A la Marietta res no li és aliè, les alegries i tristeses dels clients de tota la vida se les fa seves. “A més de venedores, som psicòlogues!” bromeja, tot i que afegeix que “sovint, en moments durs de la meva vida, ells també m’han ajudat moltíssim”. A més de veïns i veïnes del barri, la botiga atreu clientela d’altres punts de Mataró i fins i tot de ciutats del voltant, com ara Granollers, Barcelona o Sant Celoni.

La botiguera recorda els Molins de la seva infantesa, els seus carrers costeruts i enfangats, les mancances que patien però també la felicitat i el bullici que s’hi vivia. Per a la Marietta, el barri ho és tot. “Avui visc a Cabrera i n’estic contenta, però jo sóc ‘molinera’ de soca-rel, per sempre!” diu orgullosa.