Capgròs
Aquest és el títol del text de J.M. Huertas i Claveria en el seu article a Tele/estel (Setmanari català del dia 1 de maig de 1968). L'autor utilitza el nom de “Civitas Fracta“ que Mataró ha tingut en temps medievals, per a parlar dels barris de la ciutat als anys 60. Acaba el seu article amb aquest paràgraf: “Urgeix, doncs, examinar totes les dades, estudiar-les i mirar de trobar solucions als problemes i que els fragments trencats de la capital del Maresme s’uneixin per mitjà d’artèries circulatòries, serveis eficaços, i espais verds per millorar així la seva reserva d’aire Iliure i afrontar l’esdevenidor de la gran ciutat”..
Les dades de les darrers eleccions municipals a Mataró son contundents: PSC-CP 11 regidors / ERC-AM 4 regidors / VOX 4 regidors / JUNTS PER MATARÓ 3 regidors I PP 2 regidors I ECPM-C 2 regidors / CUP-AMUNT 1 regidor. VOX és la tercera forma política amb 4 regidors, igual que ERC-CP que també en té 4
Atès el desordre urbanístic que va comportar a Mataró la construcció dels barris perifèrics a l’Eixample del XIX durant els anys del franquisme i que esmenta Huertas Claveria en el seu article, els primers ajuntaments de la democracia varen apostar per a resoldre la manca de déficits pel que fa a zones verdes, escoles, centres san!taris, culturaIs i altres necessitats dels barris Tot i això, - fent servir la terminologia grega que quan parlen de la Urbs fan referència a la ciutat construïda i quan parlen de la Civitas fan referència a la ciutat com a producció social — s'observen encara avui mancances urbanístiques tant pel que fa a la Urbs, la ciutat construïda, com pel que fa a la Civitas, la cohesió social dels seus habitants.
Bona part del gruix associatiu que va propiciar la lluita dels moviments veïnals durant els anys del franquisme i primers de la democràcia, s’ha esvaït i els partits polítics n’han monopolitzat el rol. És ben cert que els partits politics son absolutament necessaris pel bon funcionament de la democràcia, però també és cert que les associacions veïnals també són necessâries per a mantenir la cohesió social de les diferents parts d’una ciutat. I és aquí on apart de les mancances encara de la Urbs hi ha unes mancances greus en la Civitas , per la manca de cohesió social.
Sóc de l'opinió o,ue amb una actuació contundent de l'Ajuntament de Mataró mitjançant la reforma dels Mediadors Socials i del Moviment Associatiu a tots els barris perifèrics de la ciutat i dins del propi Eixample del XIX, el partit polític VOX no hauria assolit els 4 regidors en les passades eleccions del mes de juny. Cal reforgar e! Moviment Associatiu de totes les ciutats si no volem que I'extrema dreta assoleixi un protagonisme que no li correspon, com aquests dies estem veient arrel de les darreres eleccions municipals. Em va agradar participar-hi i vaig aprendre molt en les lluites que es varen produir ja fa uns anys, per a defensar Can Tuñi, les Cinc Sènies, Can Noé, recuperar el Parc Central, el trasllat del Port a Ponent i moltes altres actuacions molt ben liderades per la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró, que avui malauradament ja no existeix.
He pogut constatar personalment com en debats oberts organitzats recentment per l’Ajuntament, referents a Mataró 2030, s'obLiga als participants, - després d’una presentació prèvia de les propostes municipals amb les imatges corresponents —a intervenir amb el mòbil personal, només dient SI o NO a les preguntes posades a la pantalla, obviant quaIsevoI debat presencial. Em sembla que això és fer un mal ús de les tecnologies per obviar el debat. Aquest no és el camí i l’Ajuntament hauria de rectificar, potenciant el debat Veïnal.
Doncs em costa de creure com encara avui l’Ajuntament de Mataró no aprofiti les restes Visigòtiques de Ca la Madrona, per reforçar la centralitat cultural del barri de Rocafonda dins I'evoIució històrica de la lluro romana, cosint així el barri amb la ciutat i també em costa de creure com fa pocs mesos es va enderrocar l’Alberg Nocturn per a Pobres promogut per I'aIcaIde Josep Abril als anys 30. Es tracta de dos referents extraordinaris, entre d’altres, per a cosir una ciutat trencada. Malauradament s’ha enderrocat l'Escola Menéndez i Pelayo (I’antic Alberg Nocturn per a Pobres) per a fer-hi un aparcament!. I encara avui es volen traslladar les restes visigòtiques de Ca la Madrona un altre Iloc per a construir-hi I'edifici de la Economia Circular. En aquest punt cal recordar que a Barcelona, at Born hi volien posar una Biblioteca, pero al trobar les restes romanes varen decidir posar-la a un altre lloc i mantenir les restes on les havien trobat. A Mataró I’Ajuntament ho vol fer al revés. Com és possible? Que està passant? Això és trepitjar la história.
Sempre he pensat que el nivell cultural d’una ciutat depèn — en bona part - del nivell cultural de qui la comanda. Doncs penso que hi ha gent preparada amb un alt nivell cultural i em sorprenen els resultats. Penso que és una reflexió que cal fer contínuament i amb una visió a llarg termini, més enllà dels 4 anys de la gestió municipal. Certamen avui cal cosir Mataró - la ciutat trencada - i ara més que mai.
Comentaris (6)