Mataró aposta per ser la ciutat dels gossos

Mataró és la ciutat gran catalana amb més gossos. A proporció, s’entén. Aquesta dada és important i justifica bona part de les notícies dels darrers temps al voltant dels animals. Segons el Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya són més de 16.000 els gossos que hi ha a Mataró. Segons l’Ajuntament, no tants però Déu n’hi do: uns 12.000. Expliquen que les dades veterinàries no atenen a baixes ni canvis de domicili i per això hi ha aquesta diferència. Setze o dotze, tant és. Són molts gossos i cada cop va a més. Un gos cada 8 o cada 10 mataronins, segons el paràmetre que es vulgui utilitzar, és l’estadística que fa que la política de benestar animal, de tinença responsable i serveis per a les persones que opten per tenir gos a la capital del Maresme sigui una de les apostes estratègiques de la ciutat.   

“Hi ha una cosa innegable i certa: veiem com la natalitat baixa i la tinença de gossos puja”, explica la regidora Elizabeth Ruiz amb les dades a la mà. I davant d’això des de l’Ajuntament es té clara l’aposta per una ciutat animalista de paraules i de fets. Són cada cop més freqüents les notícies en aquest àmbit: des de l’anunciada platja per a gossos en temporada estival als nous espais en projecte pel mapa de correcans, l’oficina de benestar animal o la taula sectorial amb representació de set entitats animalistes. Si la política animalista de la ciutat des d’una perspectiva més pública pot haver rebut una inflexió en els darrers anys, a l’hora de trobar les arrels de la identificació de la ciutat amb aquests “millors amics” que cada cop volen tenir més famílies venen de molt més enrere. Sense anar més lluny, la Societat Protectora d’Animals de la Ciutat enguany fa 50 anys.

Només un de cada quatre gossos està censat en la ciutat amb més exemplars per habitant d’entre els grans municipis catalans 

Que cada cop més gent opti per tenir i cuidar el seu gos (o els seus gossos) és quelcom que cal cuidar i incentivar, a ulls del govern municipal. “Cal entendre la labor social que tenen (els gossos) amb les famílies, amb els nens, amb la gent gran. Com a Ajuntament optem per una ordenació d’espais i polítiques perquè a Mataró hi tinguem cabuda tots i l’atenció i els serveis per als animals i els seus propietaris és molt important”, explica Ruiz. Altres ajuntaments s’interessen en el model animalista  de Mataró i això complau a la regidora.

Dos problemes: el cens és minoritari i l’incivisme

Les virtuts de les polítiques de benestar animal són aquestes i la voluntat d’aprofundir-hi és fefaent. El revers d’aquesta realitat immutable té dues expressions. L’una el fet que només un de cada tres gossos de la ciutat estigui censat, tal i com ho estipula l’ordenança municipal. Són menys de 4.000 i la proporció, encara que tendeixi a l’augment, preocupa a l’Ajuntament que prosseguirà amb les comunicacions i les polítiques proactives a favor del cens dels animals (des de la rebaixa de la taxa, al fet que determinats serveis com smart-correcans o la pròpia platja específica seran restringits als casos d’animals que figurin al registre). L’altra realitat és l’incivisme que alguns propietaris de gossos practiquen i que empitjoren la via pública amb miccions o defecacions per tot arreu.

En aquest sentit i en contra d’una brama estesa, l’Ajuntament defensa que les sancions es mantenen. En aquest sentit, però, i segons dades del propi consistori el nombre d’actes aixecades ha anat a la baixa (de les 304 del 2017 a les 187 del 2019) essent les de molèsties veïnals, gossos deslligats o manca de cens les més importants. 

El 2019, darrer any amb dades, consten tan sols 28 actes per manca de cens, 35 per dur el gos deslligat o 24 per orins i defecacions. Un registre tirant a modest.