Mataró apuja els impostos per mantenir tots els serveis

Tot i que pugui semblar començar pel final, la foto política amb la que acaba 2023 és la del darrer Ple Municipal, el que aprova ordenances fiscals i pressupostos i que va timbrar el primer dels augments tributaris que, ja se sap, marcaran tot el mandat fins el 2027. El govern de Mataró no hi ha tingut més remei però a més ha sabut trobar complicitats i entesa més enllà dels seus dos partits. Així, si les eleccions dibuixaven un consistori fragmentat i les negociacions posteriors un govern sense majoria, els acords han permès validar la sempre controvertida i mai popular pujada dels impostos locals. Quelcom que, és humà i previsible, tocarà els nassos al contribuent durant l’any que ara comença. 

• Consulta tot l'Anuari 2023 a l'Especial Capgròs d'aquest gener clicant aquí

L’increment s’ha decidit per donar estabilitat a la cartera de serveis de l’Ajuntament i anirà acompanyada d’un nou pla de racionalització. L’increment dels tributs afectarà en el tipus de l’Impost de Bens Immobles (IBI) i també en la taxa de la brossa. Es preveu que l’impacte econòmic d’aquesta pujada serà d’uns 5 milions d’euros i suposi per al contribuent 5 euros mensuals més, de mitjana.

Per barba què suposa? Un augment del 7% en l’IBI i del 19,7% en la taxa de gestió de residus, a excepció dels barris amb sistema diferenciat.

El govern a dos signa, sense majoria

Hores abans de la constitució del nou Ajuntament, PSC i En Comú Podem Mataró segellaven la perllongació del seu matrimoni governamental amb un executiu en el que Bote feia pocs canvis. Vadell, Moreno i Gomar es reparteixien la ‘motxilla Jerez’ de competències.

Junts: govern no però estabilitat sí

Després de sumar un regidor més i quedar-se amb 3 dels 27 del Ple, Junts per Mataró va negociar entrar al govern però finalment no va cristal·litzar. L’acord sí que es va firmar a nivell pressupostari i tributiu, donant protagonisme al grup d’Alfons Canela.

El PP també, però només amb el PSC

El govern també té un altre aliat en termes fiscals i de pressupost: el PP de Cristian Escribano, que després de retornar al Saló de Sessions amb dues cadires va voler sortir a la foto amb acord propi. Qui se’n va esborrar van ser els comuns: l’acord és entre PSC i PP, només. 

El repte pel 2024: concretar l’horitzó de la regió metropolitana

Tot i que durant anys hagi semblat la cançó de l’enfadós. l’horitzó d’una major integració metropolitana de les ciutats que -com Mataró- formen part de la segona corona al voltant de Barcelona ha tornat a estar sobre la taula. Jaume Collboni, investit alcalde de Barcelona, li ha posat fins i tot data: 2030. A nivell maresmenc s’ha començat a articular com podria anar i què suposaria una ampliació de l’actual AMB que, a nivell de comarca, es queda a Montgat i para de comptar. Mataró, amb veu pròpia a l’Arc Metropolità -precisament les ciutats capitals que es captarien amb aquesta ampliació- veu amb bons ulls una proposta que cal polir i detallar: la d’una regió de 5 milions d’habitants.