Mataró difon la cultura de la pau i el rebuig a la violència

La cultura de la pau és un mètode de gestió de conflictes que rebutja totalment qualsevol tipus de violència com a solució als problemes entre individus o comunitats. També és una forma d’entendre el món que posa en primer terme conceptes com la igualtat, els drets humans, el treball en equip i la democràcia real, i que combat les discriminacions per motiu de sexe, religió o origen. Mataró forma part, des de l’any 2008, de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, que treballa en la promoció de la cultura de pau per fer de les ciutats i pobles del país espais de llibertat, convivència i cohesió social.

De cara a conscienciar la població de la importància d’aquests valors, la capital del Maresme vol celebrar enguany el Dia Internacional de la Pau, el 21 de setembre. Una efemèride establerta per l’Assemblea General deles Nacions Unides que commemora i enforteix els ideals de pau dins de cada nació i entre tots els pobles. 

“El govern de Mataró és feminista, pacifista i ecologista, que lluita per una ciutat pròspera, justa i solidària”, explica la regidora de Cooperació i Desenvolupament, Maria José Pérez, que considera que cal fer “un treball de formigueta” per anar transmetent aquests valors als mataronins i mataronines. Un exemple d’aquesta estratègia és el seguit d’activitats que es promouen enguany per commemorar el Dia Internacional de la Pau. Un espectacle familiar que acosta a grans i petits el drama de les guerres i les persones refugiades; una visita guiada per punts històrics de Mataró vinculats a la Guerra Civil; i una exposició sobre la realitat de les Maras de Centreamèrica. 

“Volem adreçar-nos a un ventall molt ampli de públics, reflectint realitats i fent pedagogia”, destaca Pérez. L’objectiu és mostrar situacions de conflicte tant a casa nostra com en altres punts del món, comprendre’n les causes, entendre com ens afecten directament i aprendre a gestionar-los i resoldre’ls sense deixar lloc per a la violència. 

Les activitats del Dia Internacional de la Pau

La programació va arrencar el passat 19 de setembre amb l'espectacle familiar “Baobab”. La companyia La Pera Llimonera va presentar al Casal l'Aliança aquesta història de dos venedors ambulants que es veuen obligats a trobar un nou lloc on viure, fugint de la guerra. El muntatge, pensat per a grans i petits, transmet les vivències d’un dels col·lectius que més pateixen les guerres: els refugiats que han de marxar de casa i iniciar una nova vida. 

Recorregut pels punts històrics de Mataró durant la Guerra Civil.

L’historiador mataroní Víctor Lígos és el guia que transporta els participants a la Mataró de la Guerra Civil i dels seus anys previs, quan tenia prop de 27.000 habitants i era una ciutat decididament industrial, amb més d’una desena de cooperatives que sumaven més de 10.000 socis. “Durant la guerra no va caldre col·lectivitzar gaires fàbriques perquè bona part de Mataró funcionava com a col·lectiu, era una ciutat molt singular”, explica Ligos, que també remarca que el republicanisme era molt fort a la capital del Maresme. La ruta guiada permet visitar els llocs més emblemàtics de l’època, des del Casal i l’Ateneu, llavors patrimoni dels cooperativistes, fins a l’antic teatre Clavé, lloc de reunió dels partidaris de la república, passant per l’Escola Pia, que va acollir refugiats de guerra d’altres punts del país, l’antic Hotel Suís, reanomenat “hotel Durruti”, o els terrenys on hi havia la caserna militar.

La visita també transcorre per llocs més curiosos, com ara una casa del carrer Lepant on encara queden restes de les destrosses causades per la dotzena de bombardeigs de les forces franquistes a Mataró. Tot plegat acompanyat de les explicacions de l’historiador i de fotografies de l’època, per conèixer com era la ciutat en moments crucials de la història contemporània. 25 de setembre a les 10h des de la Nau Gaudí. Cal inscripció prèvia al telèfon 93 758 26 98 o al mail turisme@ajmataro.cat

Exposició “Més enllà dels tatuatges”.

Una mostra fotogràfica que vol apropar la realitat centreamericana als adolescents i joves catalans, exposant les causes que aboquen milers de joves a integrar-se en ‘pandillas’ o Maras, i posar-les en relació amb el nostre entorn més proper. Elisabeth Fuentes, doctora en Dret per l’UDG, originària d’El Salvador i especialista en la violència de les Maras, explica que aquests grups, quatre dècades després de la seva aparició (tenen l’origen en la migració de molts infants i joves de països com Guatemala, Hondures o El Salvador durant els anys 80 a Estats Units, fugint de les guerres i la violència). “segueixen sent actors generadors de violència”.

Això es deu en bona part de “l’abandonament i la repressió continuats cap a infants i joves per part dels governs, que els deixa sense cap perspectiva de futur”. La seva activitat criminal té tentacles que arriben a tot arreu i exerceixen un gran control territorial, de manera que aquells qui fugen de seva violència i extorsió han d’abandonar el país. Així es formen noves onades migratòries de persones que arriben a llocs com Catalunya, on existeix una important bossa de població migrada d’aquests països que, malgrat haver hagut d’escapar d’una mort gairebé segura, no poden acollir-se al dret a l’asil. “Els infants i joves que pateixen aquesta situació es troben en una situació d’exclusió molt greu, que no ajuda pas a la integració en el país d’acollida”, conclou Fuentes. Del 15 al 30 de setembre al Centre Cívic Cabot i Barba.