Capgròs
Si fos una persona, Mataró seria d’aquelles que són clarament transparents i sembla que portin escrit al front el que fa falta per fer-la feliç. Si fos una persona, Mataró seria de les que reserva les bones gales per les ocasions senyalades, aquells metrònoms puntuals que mai fallen quan el calendari ho requereix. Si fos una persona, Mataró avui avisaria a casa que no l’esperin. I somriuria, bàsicament somriuria.
Mataró ja està feliç com un anís. Mira que li resulta fàcil però té la punyetera tramoia, la cosa, d’haver d’esperar un any a que torni a ser 25 de juliol. Després del volador que remena records i d’un Cap a la Crida endèmicament massa llarg (això algú s’ho hauria de fer mirar, la Crida no ha de començar 20 minuts tard) ha arribat la desena Crida de David Bote com alcalde, que es diu aviat. Una crida enèrgica i orgullosa, bressolada per la banda sonora de xiulets habitual però amb molta menys bronca que anys abans.
Apel·lació al Mataró divers
Una David Bote especialment expressiu ha fet com alcalde una de les seves crides més orgullosa de la ciutat que presideix. Ha fet constants referències a la integritat de tota la ciutat i a la diversitat de gents que la composen. Ha dit “gent dels quatre codis postals” apuntant-se a la reivindicació del 304 de Lamine Yamal, ha parlat de “la bandera que tot Mataró aplega” i del “cor plural i divers” de la ciutat. Ha dit que a la ciutat “hem canviat la por per l’esperança” i ha assegurat que Les Santes són “celebrar el respecte i fer de Mataró un espai d’igualtat i llibertat”.
L’alcalde ha demanat que “no fem excessos, evitem riscos i compartim fent caure etiquetes i perjudicis” i ha apel·lat tota la ciutadania: “apleguem-nos, trobem-nos, aixequem la mirada, comptem fins a quinze, amb tantes vegades com calgui, cridem no n’hi ha prou tantes vegades com faci falta i fem les paus amb tothom que Les Santes ens apleguen i ens uneixen”.
La primera Dormida
Al darrera hi ha anat la traca i el seu estrèpit, després la música de banda de l’Agrupació Musical del Maresme, que està d’aniversari. I just després, la primera Dormida. La més esperada, la més concorreguda -cada any sembla més capgrossada fer-la en un lloc tan atapeït- i també la que té un sentit més genuí. Quan ballen les figures, quan les momerotes cremen el balcó, quan s’aplaudeix i es tarareja, el que estan fent milers de mataronins és glatir com el que són: comportar-se talment com Mataró si fos una persona. Glòria a Les Santes.
Comentaris (11)