Mataró: horitzó 2022

El complex panorama socioeconòmic de Mataró, amb molts fronts oberts –atur, pobresa i desigualtat territorial que corren el risc de fer-se crònics- obliguen l’Ajuntament i les entitats socials a centrar gran part dels seus esforços en resoldre els problemes del dia a dia de moltes famílies empobrides arran de la crisi. Però aquesta situació “d’emergència social”, com l’han definit els grups d’esquerres de la ciutat, requereix anar més enllà de les actuacions de contingència i buscar l’arrel d’aquests problemes per poder revertir-los. Dit d’una altra manera, atacar l’origen de la malaltia, i no només pal·liar-ne els símptomes. És en aquesta línia que s’inscriu el ‘Pla Estratègic Mataró 2022’, un projecte iniciat per l’Ajuntament que vol diagnosticar els principals dèficits que pateix la ciutat i definir en quins àmbits s’ha d’actuar per poder resoldre’ls i, alhora, ajudar al creixement d’una ciutat estancada. "Hem d'anar més enllà del dia a dia i recuperar la possibilitat de somiar amb grans projectes", explica el regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez. L’accés a fons europeus per poder finançar totes aquestes mesures, en un moment on els recursos econòmics de l’administració municipal i de la catalana són escassos, també serà clau. 

De les primeres reunions de treball ja n'han sortit idees consensuades de cap a on s'ha d'encaminar el futur de la ciutat

El Pla Estratègic Mataró 2022 es troba en fase d’elaboració, per tant encara no hi ha unes conclusions definitives que dibuixin quin serà aquest horitzó de futur. Però de les primeres sessions de treball ja n’han sortit unes quantes idees que marquen per on anirà el camí. Pel que fa a la identificació dels principals reptes pendents de resoldre, el consens dels agents implicats –de moment partits polítics i tècnics municipals, però en el futur també diferents experts i els ciutadans a través dels consells de participació- és gairebé total. L’atur, superior a la mitjana catalana i amb xifres especialment preocupants en el cas dels joves i en el de llarga durada; el desequilibri territorial; amb barris determinats on es concentren les rendes i els nivells de formació més baixos, la majoria de població immigrada i les dificultats d’accés al mercat laboral; i la seva estratègia de promoció de ciutat, mancada de prous elements i esdeveniments de referència plenament consolidats que la posicionin en el mapa.

La innovació en sectors com tradicionals com el tèxtil, una de les vies de futur

En referència a les oportunitats de creixement que planteja la ciutat, també hi ha força consens en assenyalar un total de cinc camins: la innovació en sectors madurs i tradicionals del territori com el tèxtil; el sector nàutic vinculat a indústries com el “repair and refit” aprofitant el front marítim com a element diferencial que té Mataró; l’àmbit de la salut, vinculada a qüestions com el benestar i l’envelliment progressiu de la població; l’esport i els seus ramals en els camps del turisme i la salut; i per últim les TIC aplicades als reptes urbans i socials com ara la gestió de la mobilitat.

"Els models de governança avui ha de ser col·lectius" afirma el Gerent del consistori, sobre la involucració de diferents agents en el projecte

Totes aquests són idees que han anat sortint en les primeres reunions de treball del Pla Estratègic Mataró 2022. Fins ara han estat tres reunions protagonitzades per l’equip tècnic de l’Ajuntament, pel govern i, la més important fins ara, pels diferents grups amb representació municipal, que es van trobar a principis de juny en una sessió de treball a la Nau Cabot i Barba. Aquesta socialització del procés creatiu del Pla es basa en una idea que expressa el gerent de l'Ajuntament, Toni Merino: "els models de governança avui ha de ser col·lectius". Cada grup té previst designar un expert, els quals es trobaran en una nova reunió per desenvolupar les línies de futur del pla estratègic, que a la vegada també es debatrà en els consells de participació perquè la ciutadania hi pugui dir la seva. “Volem comprovar que aquest consens està realment alineat amb com veuen els mataronins la seva ciutat”, afirma Merino.

La indústria vinculada al mar també es detecta com una oportunitat de futur

Un consens destacable, però que està clar que no serà etern. Sembla que tothom té clar en assenyalar quines són els problemes i oportunitats que presenta Mataró, però segur que sorgiran diferències a l’hora de plantejar com s’ataquen aquestes oportunitats. Quin paper hi ha de jugar el sector privat en àmbits com la salut? Quin model turístic es vol? Què s’entén per promoció de ciutat? La salut s’ha d’entendre com un servei públic, o també com una indústria? La diversitat ideològica dels agents implicats en aquest procés, que no són només partits polítics –també s’hi vol incloure patronals i sindicats, cambra de comerç, FAGEM i gremis empresarials, botiguers, entitats veïnals...- planteja com un autèntic repte assolir un consens en les fórmules a aplicar en tots aquests “àmbits estratègics” que han de permetre el creixement de la ciutat.

Vinculat amb l'estratègia europea

Aquest creixement ha de ser “intel·ligent, sostenible i integrador”. Conceptes que l’Ajuntament no s’ha tret de la màniga, sinó que venen definits per l’estratègia de desenvolupament Europa 2020 basada en inversions en recerca i innovació, impuls d’economia competitiva i alhora ecològica, i la creació d’ocupació i reducció de pobresa. El pla estratègic de Mataró s’ha d’alinear forçosament amb aquesta estratègia perquè depèn gairebé totalment dels fons econòmics europeus per poder finançar-se. I a aquests només hi podran accedir els projectes que s’hi inscriguin plenament. Una altra particularitat d’aquests fons és el seu caràcter d’especialització regional: obliga els seus aspirants a identificar quins són els seus potencials –el que està fent ara Mataró- i si cal aliar-se amb el seu entorn per poder-se presentar conjuntament a les diferents convocatòries. "Si no tens estratègia, se't mengen", resol Merino. En el cas de la capital del Maresme, el plantejament passa, per exemple, per teixir aliances amb Calella i altres municipis de la comarca en l’àmbit de l’esport i el turisme, on amb el Barcelonès nord en el camp de la salut, amb el TecnoCampus com a agent important. Tot plegat amb la idea de poder accedir a tres tipus de fons diferents: els FEDER (Fons europeus de desenvolupament regional), dels quals es deriven els PECT (Projectes d’especialització i competitivitat territorial); i en tercer lloc els EDUSI (Estratègies de desenvolupament urbà sostenible i integrat).

La dependència d’aquests fons obliga a treballar de manera accelerada, ja que la propera convocatòria és al setembre i per presentar-s’hi cal tenir una estratègia definida. Per això des de l’Ajuntament parlen d’un programa “a dues velocitats” on el dibuix d’una estratègia de futur a llarg termini s’encavalqui amb projectes concrets que es puguin començar a impulsar de manera més immediata. Tot plegat, apunta Jerez, per acabar aconseguint "una ciutat més sostenible, pacífica i amigable".