Mataró impulsa un canvi legislatiu per accelerar les desocupacions

Les ocupacions d’immobles no són un problema exclusiu de Mataró, ja que també el pateixen molts altres municipis del país, en especial a Barcelona i la corona metropolitana. Però la capital del Maresme concentra els titulars en aquest àmbit, amb el govern municipal i la Policia Local porten temps reclamant ajut públicament perquè la qüestió s’ha descontrolat i que per sí sols no la poden resoldre. “El consistori ha estat molt valent, s’ha posat davant dels focus no pas per protagonisme ni per fer-se la víctima, sinó per impulsar una solució”, explica la degana del Col·legi d’Advocats de Mataró, Maria Pastor. Mataró ha assenyalat l’existència del problema i també vol ser part implicada en la resolució del mateix, a través d’una proposta de reforma legal per accelerar les desocupacions, que té segell mataroní.

"Tenim ocupacions a gairebé tots els replans de la ciutat" (Maria Pastor)

 “El problema de les ocupacions de tipus delinqüencial ens toca molt de prop, fa anys que ho patim i en tenim a gairebé qualsevol replà de la ciutat”, lamenta Pastor. Ella mateixa, com a advocada, cita casos de Mataró i el Maresme que coneix directament, com el d’un home d'edat avançada a qui han ocupat la seva residència habitual mentre és a l’Hospital recuperant-se d’una operació (un cas clar de violació de domicili, però que encara no s’ha pogut resoldre); o el cas d’uns mataronins que resideixen a França i que en tornar a la ciutat per la mort del seu pare, han trobat que el pis d’ell acabava de ser ocupat.  “Són casos reals, no ens estem inventant res, i com aquests n’hi ha molts”, afirma la degana.

El fenomen de les ocupacions il·lícites de la mà d’organitzacions criminals està enquistat a Mataró des de mitjans de la dècada passada. En aquell moment, el Col·legi d’Advocats de la ciutat, de la mà del llavors degà Julio Naveira, va impulsar una reforma legislativa en l’àmbit del dret civil que acabaria desembocant en la llei 8/2015, també coneguda com la dels “desnonaments exprés”. La reforma havia d’accelerar les desocupacions d’immobles propietat de persones físiques i d’entitats sense ànim de lucre.

La llei, però, “va quedar curta” segons la degana del Col·legi d’Advocats, ja que per una banda va deixar fora els pisos de grans tenidors (com ara els bancs i fons voltors), que avui són objecte de la majoria d’ocupacions; i per l’altra va topar amb la lentitud dels tribunals. “En teoria s’estableix un límit de 10 dies perquè els ocupants presentin un títol que justifiqui el dret a ser en aquell immoble, però saben com dilatar el procés mostrant documents falsos o esgrimint presumptes contractes verbals”, lamenta Pastor.

Els punts clau de la proposta de canvi legislatiu

• Poder demanar mesures cautelars per desallotjar l’immoble ocupat en un màxim de 48 hores
• Facilitar que les comunitats de veïns puguin demanar els desallotjaments en cas d’ocupacions il·legals i delinqüencials
• Donar més competències i cobertura legal a les policies locals per actuar en casos d’ocupacions

Davant d’això, l’estratègia de l’advocacia mataronina, pactada amb el Col·legi d’Advocats de Barcelona, passa ara per la via penal, amb un seguit de propostes de modificació. La més important, un canvi en la llei d’enjudiciament criminal que permeti, en cas d’ocupació delinqüencial, demanar una mesura cautelar perquè la policia pugui desallotjar l’immoble en un termini màxim de 48 hores, si els ocupants no exhibeixen un títol jurídic que els legitimi a habitar-lo. Les mesures cautelars, prèvies al judici la sentència, ja estan previstes en el dret processal. Es considera com a tal, per exemple, que la policia retorni un vehicle al seu legítim propietari després que aquest n’hagi denunciat el robatori.

"Si no intervenim per acabar amb les ocupacions, estem perpetuant un delicte" (Núria Moreno)

Una mesura cautelar d’aquest tipus, prèvia a judici, pot comportar el risc que una família vulnerable sense possibilitats d’accedir a un altre habitatge es quedi automàticament sense sostre. Des de l’Ajuntament de Mataró, però, s’avala aquesta proposta de reforma, ja que es considera que si no s’intervé d’una o altra manera per acabar amb les ocupacions, s’acaba “perpetuant el delicte”. Així ho explica Núria Moreno, quarta tinent d’alcalde de Mataró i alhora advocada, que en aquests darrers anys, junt amb altres regidores com en el seu moment Isabel Martínez, ha jugat el seu paper en les diferents propostes de canvi legislatiu en aquest àmbit (l’any 2016, per exemple, amb elles dues com a regidores, el consistori va crear una comissió específica per tractar l’ocupació d’habitatges, amb tots els serveis municipals implicats i altres agents com ara el propi Col·legi d’Advocats, la Cambra de la Propietat Urbana o l’Agència Catalana de l’Habitatge, entre d’altres. A banda, es va impulsar la Unitat de Civisme i Convivència de la Policia Local, centrada en les ocupacions).

"Lluitem contra les ocupacions delinqüencials, no pas contra les persones vulnerables"

Malgrat que les ocupacions tenen un vincle innegable amb la manca d’habitatge assequible a ciutats com Mataró, Moreno defensa que “un problema d’habitatge no es pot solucionar avalant un delicte”, i que “el dret a tenir una llar no es pot exercir arbitràriament”. “Els drets es defensen de manera col·lectiva, no segons les teves necessitats individuals, i menys encara fent negoci com fan les màfies a costa dels més vulnerables”, assegura la regidora, que recorda que a Mataró s’han produït situacions com ara famílies esperant que se’ls designi un pis per la taula d’emergència i, quan finalment ho han aconseguit, se l’han trobat ocupat il·legalment. Des del Col·legi d'Advocats s'insisteix en la mateixa línia. "Nosaltres també creiem necessari que hi hagi més habitatge social, i la nostra lluita se centra en les ocupacions delinqüencials, no pas contra les persones vulnerables", afirma Pastor. 

La proposta de reforma gestada des de Mataró també vol modificar la llei de propietat horitzontal, per legitimar a les comunitats de veïns com a demandants de desallotjament en cas d’ocupacions il·legals. El president de la comunitat podria actuar de manera més àgil davant dels tribunals, com a representant d’un col·lectiu, el dels veïns, afectats directament pels problemes de seguretat i convivència que generen les ocupacions il·lícites. El tercer punt de la reforma proposada és atorgar més competències a la Policia Local perquè puguin abordar amb més garanties que fins ara les ocupacions que es produeixin als seus municipis.

A Europa i al Congrés

"Les ocupacions són un dels majors problemes que tenim", va dir Pastor a Brussel·les

El mes d’abril passat Pastor va ser al Parlament Europeu, com a representant de la Comissió de Normativa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i el Consell de l’Advocacia de Catalunya, per presentar una petició perquè la Comissió Europea actuï contra les ocupacions a l’Estat espanyol.  En l'exposició de la petició, la degana del Col·legi d'Advocats de Mataró va criticar la "impunitat" a l'Estat en casos d'ocupació. "Són un dels majors problemes socials i econòmics que tenim en l'actualitat", va afirmar, tot assenyalant que hi ha grups que actuen "de forma planificada" amb "finalitats econòmiques". Per Pastor, les ocupacions creen "temor" i un "estat d'alarma" entre la població, així com "inestabilitat social, econòmica i jurídica".

Pastor, d’altra banda, va ser una de les participants al primer Congreso de Ocupaciones Ilegales, celebrat a Málaga a finals del mes de maig, on també hi van prendre part l’alcalde de Mataró, David Bote, i altres representants municipals. La trobada va ser coorganitzada pels col·legis d’advocats de la ciutat andalusa, de Barcelona i de Mataró. El proper pas serà aconseguir que la proposta de nova llei d’ocupacions es pugui presentar al Congrés dels Diputats, de la mà del grup plural (en concret del PDECAT), seguint una via similar a la de la modificació legal que ha endurit les penes per als lladres multireincidents.