Mataró i els municipis metropolitans s’uneixen contra els problemes compartits

Els municipis situats a l’entorn de Barcelona, com ara Mataró, es beneficien de la proximitat a una de les grans ciutats d’Europa, però també en pateixen conseqüències força negatives. L’habitatge cada dia és més car, accedir a la capital en transport públic o en vehicle privat és un maldecap constant, i els nivells de contaminació no paren de pujar. I cada municipi es troba sol i sense prou recursos per combatre aquests problemes. Per això les ciutats de l’arc metropolità, Mataró inclosa, s’han unit de cara a intentar fer front als drames compartits.

La Nau Gaudí de Mataró ha acollit aquest dijous, dia 7, l’assemblea constituent de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, integrada per la capital del Maresme i vuit ciutats més: Granollers, Martorell, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. L’acte ha comptat amb la presencia de l’alcalde de tots aquests municipis, entre ells la batlle de Sabadell, Marta Farrés, nomenada presidenta de l’entitat.

“Volem tenir veu pròpia i que se’ns escolti", afirmen els alcaldes

Aquests nou municipis formen part del que s’havia anomenat “segona corona metropolitana”, aquelles ciutats i pobles que orbiten a l’entorn de Barcelona però que no formen part estrictament de l’àrea metropolitana, els 36 municipis de la qual ja compten amb la seva pròpia institució (AMB). La realitat de Mataró, Granollers i companyia és diferent a la de Santa Coloma de Gramenet o l’Hospitalet de Llobregat, però “l’efecte Barcelona” ciutat que xucla i alhora expulsa, cada dia és més gran sobre ells.

“Volem tenir veu pròpia i que se’ns escolti, per ocupar el lloc que ens mereixem”, ha explicat l’alcaldessa de Sabadell en el seu discurs inaugural com a presidenta de l’associació. Farrés, del PSC com bona part dels edils dels 9 municipis, ha recalcat que les infraestructures de transport, l’accés a l’habitatge i les qüestions ambientals són els tres principals àmbits de preocupació de les ciutats implicades.

“No podem dir a la gent que no agafi el cotxe per anar a Barcelona i que després es trobin amb tants problemes amb el transport”, ha afirmat Farrés, en plena vaga de maquinistes de Renfe que ha accentuat els problemes que els veïns de ciutats com Mataró pateixen en desplaçar-se a diari per estudiar o treballar a la capital, tant pel preu com per la fiabilitat del servei.

Els habitatges s'encareixen perquè els barcelonins hi venen a viure

Pel que fa a l’habitatge, la principal preocupació dels municipis de l’arc metropolità és l’encariment dels preus dels pisos que estan vivint en els darrers anys, arran de la mudança de molts barcelonins a municipis de l’entorn, expulsats pel caríssim mercat immobiliari de la seva ciutat. Per compensar-ho, els ajuntaments demanen que la Generalitat i altres administracions impulsin més promocions públiques de pisos, fins ara molt escasses (a Mataró no n’hi ha hagut cap en els darrers 10 anys, tot i que se n'iniciarà una properament als entorns de Ronda Barceló).

En l’obertura de l’acte i com a amfitrió del mateix, l’alcalde de Mataró, David Bote, ha afirmat que l’associació ha de permetre “treballar conjuntament en els temes que ens afecten a tots” i fer pressió perquè “la regió es teixeixi de manera equilibrada, redistribuint els esforços que hem de fer tots però també els recursos disponibles”. Darrera d’aquesta frase hi ha la clau de volta de tot plegat: els municipis de l’entorn metropolità necessiten més inversió i un millor finançament per compensar que Barcelona atregui tots els flashos i gran part de l’activitat econòmica i converteixi en el seu “pati del darrere” a les ciutats del voltant.

Cituats cada cop més empobrides

En aquest sentit, un estudi recent encarregat per l’Ajuntament de Mataró mostrava que la capital del Maresme i la majoria de ciutats de les regions metropolitanes s’havien empobrit notablement en els darrers anys pel fet de rebre població amb rendes baixes i molta immigració procedent de països pobres, mentre que els veïns amb més recursos marxaven a municipis de l’entorn. Quelcom que fa que aquestes ciutats tinguin menys ingressos i alhora hagin de fer front a una major despesa social. El risc de Mataró, Sabadell, Rubí, Martorell, etc. d’esdevenir ciutats dormitori de Barcelona, empobrides i segregades, és cada cop major, i els seus Ajuntaments volen plantar cara plegats per evitar-ho.