Mataró posa el seu futur en mans de l'economia circular, l'energia, la salut i la formació

Mataró té definides les línies estratègiques de futur per aquesta dècada, amb un seguit de “projectes transformadors com ho ha estat el TecnoCampus”. Així ho ha destacat aquest dimarts l’alcalde, David Bote, en una trobada amb periodistes. Projectes vinculats a l’economia circular i la sostenibilitat; la gestió de l’aigua i l’energia; la qualitat de vida i l’envelliment actiu; i la formació continuada. Tots ells, però, depenen en gran part dels fons europeus; el seu desenvolupament està a les convocatòries que sorgeixin per optar a les inversions comunitàries.

Bote els defineix de "projectes transformadors com ho ha estat el TecnoCampus

El TecnoCampus, que l’any 2020 va celebrar el seu desè aniversari amb xifres que mostren el seu èxit (més de 1.000 llocs de treball directes i indirectes, més de 100 empreses, 3.500 estudiants...) es considera l’últim gran projecte dut a terme a Mataró, en bona part perquè els estralls de la crisi econòmica i l’endeutament van aniquilar la capacitat d’inversió de l’Ajuntament. Malgrat que avui les arques municipals es troben en millor estat que fa una dècada (a expenses dels efectes a llarg termini de la crisi generada per la Covid), Mataró no té capacitat per entomar en solitari noves grans iniciatives. Per això ha posat totes les seves esperances en el Pla de Recuperació per Europa, els fons “Next Generation” impulsats per la Unió Europea, que es convoquen aquest 2021 per a projectes a desenvolupar durant els propers quatre anys; per tant no són immediats però tampoc a llarg termini. 

Com a mínim, però, Mataró ja té definits els quatre grans projectes amb els quals participarà a les diverses convocatòries que s’obriran enguany per optar a aquests fons europeus. Tots ells vinculats a àmbits estratègics en els quals la ciutat porta anys treballant, i que l’alcalde té previst explicar als diversos ministeris i organismes implicats en una ronda de contactes a Madrid, la setmana que ve. Bote ha assegurat que són “quatre projectes ambiciosos i esperançadors, que generen il·lusió i que tenen vocació de transformar la ciutat, de cara a fer-la més pròspera per als seus veïns i veïnes”. Són els següents

Parc de l’economia circular

Projecte liderat pel Consorci de Tractament de Residus que se centra, a través d’un equipament al polígon de Mata Rocafonda, en impulsar un nou model econòmic i productiu basat en el reaprofitament, de cara a reduir l’ús de la matèria prima i la generació de residus. El parc mou xifres de vertigen, ja que Bote calcula que acabarà requerint una inversió “d’entre 100 i 200 milions d’euros”, dels quals ja s’han mobilitzat uns 20 milions. La primera fase preveu el tractament dels voluminosos, lligat al nou contracte i servei de recollida de mobles i andròmines, de cara a reaprofitar i recuperar materials.

El projecte, però, va més enllà, ja que es pretén convertir el polígon de Mata-Rocafonda en un pol econòmic a l’estil del TecnoCampus, on s’hi instal·lin empreses vinculades a l’economia circular, que atregui inversió pública i privada, creï llocs de treball i converteixi Mataró en un referent en aquest àmbit.  És en aquest àmbit que demanarà inversió europea.

La gestió de l’aigua i de l’energia

Les obres del nou dipòsit d’aigües que duu a terme AMSA (Aigües de Mataró) al sector de Bellevista s’han endarrerit moltíssim, a causa de diversos problemes sorgits per la gran envergadura del projecte. Al seu entorn es configura una de les claus de futur de Mataró: la innovació a l’entorn de la gestió de l’aigua i de l’energia. El nou dipòsit preveu reaprofitar les aigües fluvials del subsòl per regar les zones agrícoles entre Mataró i Cabrera, mantenint la filosofia de l’economia circular.

A banda, AMSA té com a línia estratègica de futur convertir-se en proveïdor d’energia elèctrica; un dels projectes en els que s’està treballant és combatre la pobresa energètica a través de la creació de “comunitats energètiques” instal·lant plaques fotovoltaiques a cobertes d’edificis públics i privats. També es preveu ampliar el Tub Verd (la xarxa de distribució de calor que aprofita l'escalfor sobrant procedent d'infraestructures ambientals de la ciutat) i crear un nou “Tub Blau” que, al contrari que el primer, també sigui capaç de transportar aigua freda.

La Ciutat Cuidadora

Establir sinèrgies entre el TecnoCampus (i la seva càtedra d’Envelliment Actiu) amb la Fundació Hospital i l’Hospital de Mataró per crear a la ciutat un hub d’empreses en l’àmbit sanitari vinculades a la innovació a l’entorn de la qualitat de vida de les persones fràgils (gent gran i/o amb discapacitat) i a l’envelliment actiu. L’objectiu és que Mataró esdevingui un territori de proves d’iniciatives i projectes que lluitin contra la pèrdua d’autonomia d’aquests col·lectius, i que posteriorment es pugin aplicar a altres ciutats.

Districte del coneixement

Aposta per impulsar la formació professional, d’una banda, i la formació contínua de l’altra, a l’entorn del TecnoCampus. Es vol establir “passarel·les” entre els cicles formatius i la formació universitària, de cara a ampliar l’oferta educativa del TecnoCampus més enllà dels graus universitaris. A banda, es vol configurar una oferta potent de formació contínua centrada en la població activa laboralment que necessiti actualitzar els seus coneixements.