Capgròs
L'Ajuntament creu que el trasllat podria autoritzar-se abans de l'estiu
Mataró no vol fer cap modificació d’un dels seus projectes estrella, el Parc de l’Economia Circular però tampoc vol deixar perdre les restes arqueològiques que s’han trobat al subsol del solar on ha d’anar l’equipament. La manera de combinar tots dos objectius passa, ja és oficial, per un trasllat de les restes. Primer es treuran de lloc i es dipositaran en un altre punt de la parcel·la. Després se’n farà un centre d’intepretació a 250 metres: dins la zona verda del Bon Recés. Ajuntament de Mataró i Maresme Circular han presentat plegats la proposta de reubicació, presentant-la com l’única possible i viable.
- Per la seva època, les restes de Ca la Madrona són de gran interès arqueològic i les úniques de l'època visigòtica a Catalunya
L’operació detallada per reubicar les restes arqueològiques, que l’Ajuntament considera a gran importància per a explicar la història de Mataró, resta pendent de l’autorització de la Generalitat de Catalunya però el regidor de Cultura i de Transició Ecològica Xesco Gomar creu que “abans de l’estiu és més que viable que tinguem l’OK”. L’autorització de l’administració catalana dependrà de fer, dels informes que elabori el propi Ajuntament de Mataró. I un d’aquests, preceptiu, és el d’incompatibilitat entre el Parc de l’Economia Circular i el jaciment de Ca la Madrona.
Un Centre d’Interpretació al Bon Recés
La zona verda del Bon Recés, ocupada en part per uns horts urbans i a més de 200 metres del solar del Parc és la ubicació escollida per l’Ajuntament per desplaçar-hi les restes arqueològiques visigòtiques i alçar-hi un centre d’interpretació. Això es complementaria amb la creació de tot un nou parc urbà, amb mirador a les Cinc Sénies i connectat amb l’anella verda que envolta la ciutat. Allà l’Ajuntament hi visualitza una museïtzació que Xesco Gomar creu que podria estar enllestida en paral·lel a les obres del Parc de l’Economia Circular.
Al Bon Recés el centre d’intepretació de Ca la Madrona podrà exposar les restes en la mateixa orientació, en un entorn més amable i envoltat de zona verda, segons l’Ajuntament. La idea passa per aprofitar la casa de Can Prats, actualment tapiada, com a edifici del centre d’interpretació i reubicar les restes al seu costat, amb tecnologies i museïtzació. No s’ha de descartar, a més, que apareguin més restes a les parts del solar del Parc que encara no s’han treballat.
El regidor ho emmarca com un doble projecte de gran importància per a la ciutat i per la zona: “aquesta és la gran oportunitat que tenim de posar Rocafonda al mapa amb bones notícies, fent compatibles dos grans projectes de ciutat al barri”, ha assegurat. Respecte el trasllat, ha negat cap paral·lelisme amb el Can Fàbregas i de Caralt (trossejada i semi-abandonada a Vallveric) “perquè en el cas de Ca la Madrona no hi ha catalogació i perquè aquí qui tira endavant el projecte del Parc de l’Economia Circular és un consorci públic de bracet amb l’Ajuntament i no una empresa privada”.
Sense alternativa
Tant el director de Maresme Circular Carles Salesa com Xesco Gomar han explicat també avui a la resta de grups municipals que no hi ha alternativa a la solució plantejada. Salesa ha recordat que el Consorci, com a propietari del solar, ja ha pagat més d’un milió d’euros en treballs arqueològics i que “la interacció entre el jaciment i el Parc al lloc no és possible, la interferència és total”. Es prioritza, amb el trasllat, no endarrerir més la inversió que suposa el Parc de l’Economia Circular.
El regidor Gomar assevera que “aquesta és la solució que permet la injecció econòmica del Parc i preservar les troballes i explicar-les al centre d’interpretació” i adverteix que “aturar el Parc suposaria la possibilitat que el Consorci litigués judicialment contra l’Ajuntament i haver de tornar a comprar el solar per fer-hi un Museu sí que seria una autèntica milionada”.
Comentaris (15)