Gairebé la meitat de les famílies de Rocafonda i El Palau estan en situació de risc de pobresa

Les dades parlen per si soles. La renda mitjana a bona part de Rocafonda i del Palau es redueix gairebé a un terç de la dels residents al Centre i Eixample de Mataró. Més d'un 45% de les famílies d'aquests dos barris, així com de bona part de Cerdanyola, estan en situació de risc de pobresa. Una mostra de la manca de cohesió social de la capital del Maresme i de les bosses de pobresa que s'acumulen als seus barris més desfavorits. 

Aquestes dades es poden extreure de l'Instituto Nacional de Estadística, referents al 2018 (són les més actualitzades que disposen, i que han fet públiques recentment) i que permeten analitzar les seccions censals de cada municipi. El sociòleg mataroní Jordi Merino, en aquest article per a Capgros.com, aprofundeix en aquestes dades detallades, que mostren que Mataró és una ciutat cada cop més segregada i dual, amb la pobresa i l'exclusió social concentrant-se en sectors molt determinats de la mateixa.   

A gran part de Rocafonda i el Palau, els dos barris amb indicadors socioeconòmics més desfavorables del municipi, la renda mitjana se situa aproximadament en 6.500 euros. Una xifra ridícula en comparació amb els més de 17.000 que perceben els veïns i veïnes del Centre i de part de l'Eixample. Amb aquestes xifres els dos barris, així com una part important de Cerdanyola Sud, se situen per sota del 60% de la renda mitjana de Catalunya, quelcom que els aboca al llindar de la pobresa. 

Tal i com destaca Merino al seu article, la renda mitjana d'un veí de Via Europa, l'Eixample o el Casc Antic és 2,7 vegades superior a la d'un resident de Rocafonda, o 2,5 del centre i sud d'un habitant de Cerdanyola. Aquesta dualitat no és pas única de Mataró, ja que les xifres de l'Instituto Nacional de Estadística mostren dinàmiques similars a municipis com Badalona, Sabadell, Terrassa, Girona o Manresa. Però les diferències entre barris a Mataró són especialment accentuades, quelcom que mostra una preocupant segregació i 'guetització', que s'ha anat incrementant en els darrers anys.

Les dades són del 2018, quelcom que fa pensar que en l'actualitat, després de la crisi de la Covid, la situació s'ha pogut agreujar encara més. La pandèmia ha afectat a tothom, però ha estat especialment dura en aquells barris que ja concentraven bosses de pobresa i d'exclusió social. Merino, d'altra banda, constata que aquestes desigualtats internes de Mataró es veu redoblades com a capital de comarca, ja que aquesta concentració de pobresa als seus barris contrasta amb el fet que el Maresme acull diversos dels municipis amb més renda per càpita del país.