Més suports al nom de Biblioteca Josep Garcia Oliver

Quatre professionals de la biblioteconomia s’han dirigit a l’alcalde de Mataró expressant-li que el nom més apropiat per a la nova biblioteca és el de «Biblioteca Popular Josep Garcia Oliver»

La mataronina Mercè Bosch, antiga directora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, continuadora de l’Escola Superior de Bibliotecàries fundada per la Mancomunitat de Catalunya el 1915 i també exbibliotecària de la Biblioteca Popular de Mataró, juntament amb Maria Elvira Silleras, antiga directora de la Biblioteca Popular de Mataró i posteriorment professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona –nom actual de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació–, al costat del professor d’aquesta Facultat el mataroní Amadeu Pons, i de la senyora Carme Mayol, professora i directora l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, expresidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, autora de les Normes per a biblioteques públiques a Catalunya i Creu de Sant Jordi pel conjunt de la seva aportació a la biblioteconomia, han dirigit un escrit a l’Alcalde de Mataró expressant-li que el nom més apropiat per a la nova biblioteca que obrirà l’Ajuntament de Mataró és el de Josep Garcia Oliver, a qui qualifiquen de «figura gegantina» no sols en la història de Mataró, sinó en la història de les biblioteques populars de l’Estat espanyol.

Rerefons històric

En l’escrit a l’Alcalde fan un ampli repàs de les primeres biblioteques populars, que tenen el seu origen a Espanya en la legislació de l’època del Sexenni Democràtic, després de la Revolució de Setembre de 1868, que va posar les bases per a estendre-les per tot el país amb la voluntat de fomentar la lectura pública i que, a Catalunya, varen rebre el gran impuls amb la política cultural de la Mancomunitat, que obrí la primera el 1918.

    Aquests quatre professors universitaris posen de relleu el cas excepcional de Mataró, que, abans que es publiquessin les primeres lleis sobre biblioteques, la nostra ciutat ja en tenia una de perfectament organitzada i regulada. Era la Biblioteca Popular que havia fundat Josep Garcia Oliver el 1866 prenent com a model les que havia conegut de jove quan visità l’Anglaterra de la Revolució Industrial.

Les primeres d’Espanya no es varen obrir fins el 1869, tres anys més tard que la de Garcia Oliver que, fins hi tot, ja s’havia avançat el 1854 amb un embrió de la biblioteca, el Gabinet de Lectura de l’Ateneu Mataronès, fundat també per ell, que tenia per objecte difondre la instrucció entre les classes proletàries. Ressalten, a més, que quan el catàleg de les primeres biblioteques populars del país era d’una mitjana de només  150 a 200 volums, la de Garcia Oliver ja sobrepassava el miler obres.

Garcia Oliver ha de ser qualificat, doncs, d’autèntic avançat i precursor de les biblioteques populars, amb el mèrit afegit que això no va fer-ho a la capital de l’Estat ni en cap capital de província, sinó, precisament a la ciutat de Mataró i sense cap suport oficial. Un motiu més perquè el Mataró d’avui reconegui el seu mèrit posant el nom de Josep Garcia Oliver al frontispici de la Biblioteca Popular.