Misèria: un fenomen teatral que arriba a les 100 funcions

Poc s’ho podien imaginar cap dels protagonistes de Misèria el juliol del 2016 que cinc anys i mig després aquella petita obra representada en un soterrani inhòspit de La Destil·leria s’hauria convertit en un dels fenòmens culturals més ressenyables dels darrers temps a Mataró. Era tot just el segon muntatge en solitari de Pere Vàzquez i una aposta que semblava arriscada. Dos actors i 18 espectadors per funció tancats en un espai lúgubre durant una hora i vint minuts de misteri, intriga i angoixa. Vist amb els ulls d’aquest 2022 acabat d’estrenar, aquelles eren tot just les primeres passes d’un camí que encara dura. Aquest cap de setmana ‘Misèria’ arriba a les 100 funcions.

En parlem amb el seu artífex i director, Pere Vàzquez, que admet “el respecte, l’honor i el plaer” que li suposa una xifra de tres dígits per una obra que va començar “tan petita”. “Vam preparar-ho pensant en sis representacions i ara veus que s’ha fet cent vegades i veus que és un fenomen, me la prenc com un símbol. És una obra feta amb molt de respecte, en un espai particular i estrany, molt cuidada”, descriu el director mataroní.

Els personatges ja són dels actors

Misèria és una adaptació de la novel·la d’Stephen King. Vàzquez hi ha dirigit sempre a una espectacular Lídia Rovira d’Annie Wilkes mentre Santi Clavell primer i Xevi Codony després com a Paul Sheldon. L’acció passa a tocar dels espectadors, literalment. Arribar a 100 funcions és un fet extraordinari que, pel director, juga a favor dels actors: “ara els personatges són totalment seus, és un privilegi. Cada cop s’hi posen més a la pell i juguen millor amb els sentiments. Tot és molt real”. Si ha de revelar el secret del fenomen, Vàzquez esmenta la proximitat “La història enganxa i l’espai i la intriga també. Agrada a tothom”.

Després de 100 cops Misèria a Mataró, amb La Destil·leria i el seu soterrani d’amagatall còmplice, el director considera que el fenomen “ja ha fet el que havia de fer a Mataró” per advoca per “seguir-la fent, si podem”. On? Aquí hi ha la clau. A la companyia li agradaria rodar Misèria en altres llocs i espais però tenen clar que “sempre i quan els respectin els simbolismes que té, que l’espai sigui petit i no teatral, que permeti la proximitat del públic amb els autors”.