De cop, en part per ajornaments de la pandèmia i en part per casualitat, Pere Vàzquez té aquests mesos de juny i juliol el seu moment de màxima efervescència i programació teatral. Aquest jove director mataroní acumula ja una senyora trajectòria a la ciutat. Heterodox i valent, és l’artífex de portar les seves propostes de teatre modern i cinematogràfic en espais curiosos i petits, primant el petit format (23 espectadors per passi) i amb temàtiques sovint entre incòmodes i escabroses. Convé espavilar-se a internet per trobar entrades de les seves creacions, perquè són poques i volen. I aquestes setmanes completa el seu particular tres en ratlla.
Portar a escena i haver estat treballant tres obres, en tres espais curiosos i tres equips ha estat tot un repte pel director mataroní que es referma en la seva aposta per espais diferents: “A mi els teatres em fan por, amb la quarta paret tan marcada. Busco muntatges on l’espectador se sent qüestionat i està a un metre de l’acció, forma part de l’escena. Vinc del cinema i en vaig aprendre la proximitat. M’interessa el primer pla i les emocions petites i és el que he buscat en textos que busco que siguin directes i cínics”.
Tres espais diferents, tres textos que corprenen
Des del 6 de juny, el Celler Castellví acull doble sessió els diumenges del muntatge La Pols. Fidel al seu estil, Vàzquez juga amb l’escenari d’aquest establiment emblemàtic i amb una temàtica al voltant de la mort. La Pols són dos germans que no es porten bé i que davant la mort del pare evidencien i agreugen les seves diferències. “És un text que qüestiona molt la parafernàlia i el muntatge d’un funeral, el que si era tan bona persona, tota la convenció. L’obra parteix d’un personatge que amb tota la fredor del món obre els sentiments i entra a les entranyes de la situació”, explica Vàzquez que va enamorar-se d’aquest text de Llàtzer Garcia per les potencialitats del seu guió. En el repartiment hi destaca el televisiu Pablo Capuz, conegut per Merlí Sapere Aude però que ja abans havia estat dirigt pel mataroní.
Del Celler Castellví a Mobles Cañellas, al carrer de Sant Josep. La segona obra que estrenarà (a partir del 25 de juny)aquest estiu Vàzquez és ‘Orfes’ i ho farà en aquesta botiga “perquè hi vaig passar i hi vaig veure tota l’escenografia que necessitava, era l’aparador”, explica. Trio d’actors de luxe amb Pere Vallribera (també de Merlí), Júlia Ferré i el retorn a Mataró i al teatre de text de Nil Bofill i la mort altre cop de temàtica. “Un text on es toquen temes com l’avortament, el racisme, les parelles… una família desestructurada que ha optar per la formalitat acaba saltant pels aires”, descriu Vàzquez.
El tercer muntatge no és una estrena, sinó un retorn. Hamnet, el text sobre el fill de William Shakespeare que va morir de nen desatès pel dramaturg ha recobrat actualitat amb la publicació d’un llibre i Vàzquez recupera el muntatge i el durà a La Presó a partir del 16 de juliol. “És un espai històric brutal, on notes el pes de les coses que hi han passat i notes la consistència i l’antiguitat. Allà dins veurem el nen que està en un llimb entre la vida i la mort”, relata el director que, a més, portarà el muntatge al Teatre Lliure de Barcelona en una funció especial per a l'associació d'espectadors del Teatre Lliure". Fa el salt a la capital, un premi a una trajectòria basada en el petit format i ser pioner en la portar a escena textos com a mínim heterodoxos.
Comentaris