Capgròs
Fa 15 anys Raül Sala, juntament amb una colla d’amics, va organitzar una associació cultural a Mataró a través de la qual muntaven exposicions, concerts i performance. A ell sempre li havia agradat la música, així que, arran d’això, ell i un altre company de la colla van decidir muntar un grup de música electrònica. El grup va acabar desapareixent i Sala va decidir començar a treballar pel seu compte en allò que li agradava. Des de llavors, el seu vincle amb la música no s’ha desfet mai. De seguida va començar a fer música a casa, unes peces que només escoltava ell i els amics més propers. De mica en mica, però, aquest mataroní es va començar a moure, va fer un parell de directes a Argentona i el van acabar escoltant al programa El Radiocassette de Mataró Ràdio, responsables també de la discogràfica Aiguamoll Records.
De seguida es van fixar en les seves cançons i, a partir d’aquí, va començar una llarga col·laboració que també va coincidir amb el festival de música electrònica Artclic, del qual Sala va ser el seu promotor. “Arran de tot això, l’equip d’Aiguamoll Records em van dir que perquè no feia alguna cosa meva”, recorda Sala. Després de molts mesos de feina, el passat mes d’abril, Tatsumi & Masako, l’alies del músic mataroní, va publicar el seu nou EP, anomenat ‘Fred Urbà’. “Estic molt satisfet amb el resultat, el disc s’ha venut molt bé”.
D’on et ve l’afició per la música electrònica?
Sempre m’ha agradat. A més, quan la tecnologia va començar a donar-te l’opció de treballar a casa i de manera més econòmica gràcies a l’ordinador, tot era molt més fàcil. De fet, jo no necessito un gran estudi. A casa meva tinc el meu ordinador, un teclat, una controladora, una pedalera... i amb això ja tens tot el teu equip de producció. Per a mi és com un hobby. Hi ha gent que en el seu temps lliure mira la tele o llegeix.
I amb el pas dels anys, ha evolucionat la teva manera de treballar?
I tant, ha canviat molt. Per una banda, al principi feia servir uns programes i ara uns altres més avançats que et permeten fer moltes més coses que fa 10 anys. Per l’altra, l’experiència. Quan vam començar no teníem molta idea i fèiem les coses una mica per intuïció, però a mesura que vas creixent i escoltes una altra música, també vas incorporant coses que no tenies.
Com veus el panorama musical a la ciutat?
A nivell d’artistes, estem en un dels millors moments de la música creativa electrònica. Tenim gent al Primavera Sound, al Sònar, fent gires pel món... Parlem d’uns 20 artistes d’un nivell molt bo, però que, de tots, només dos han fet directes a Mataró i perquè els va portar l’Artclic. És a dir, hi ha gent fent música però no hi ha gent programant música electrònica.
Què faries per millorar aquesta situació?
Primer de tot, a Mataró falten equipaments per fer música. Això és un handicap que tenim molt important. A més, és quelcom que no passa en qualsevol altre àmbit. Si tu fas dansa, teatre o cinema, tens equipaments per fer-ho. Després, cal conscienciar a la gent perquè entengui que la música electrònica també és música.
Algun proper projecte en ment?
El disc ja ha sortit, així que ara toca fer el màxim de directes possibles. Farem còpies cassete amb quatre temes extres i clar, també seguiré treballant en crear noves cançons i pensar en treure un nou àlbum.
Comentaris