No podem esperar més, ens hi va la vida

Fa uns dies commemoràvem a la ciutat el primer any de la signatura de l’acord per la Reconstrucció Social i Econòmica de Mataró, i en aquest marc, a més d’agrair la tasca dels professionals sanitaris, posava en valor el progrés de la humanitat en la camp de la medicina i la salut, que fa que a Mataró tinguem ja més de 40.000 persones vacunades pràcticament un any després de l’inici de la pandèmia.

La sanitat pública és el gran instrument per lluitar contra el mortal virus. I precisament perquè s'ha evidenciat la seva importància, ens obliga a cuidar-la especialment. L’epidèmia, però, també ha posat de relleu les seves mancances. El sistema sanitari públic està en una crisi profunda. Molts professionals estan al límit de les seves forces a causa del dèficit crònic de recursos i de les retallades d’aquestes dues dècades, que mai s’acaben de recuperar i que la pandèmia ha portat a l’extrem, tal i com denunciaven diversos metges de la ciutat fa uns dies.

L’assistència primària està desbordada. L’arribada de recursos és del tot insuficient, obligant-la a l’abandonament de la seva activitat natural: el seguiment, acompanyament i cura de la població. Els CAPs de la nostra ciutat no poden fer com cal la seva tasca per culpa d’estar ocupats en la lluita contra el Covid-19, mentre la dificultat per realitzar visites presencials està deixant desemparats molts pacients i desbordats molts professionals que no donen l’abast. I si la situació no s’ha deteriorat més és gràcies a l’esforç i professionalitat del personal sanitari, que no ha defallit. Estem començant a veure els efectes negatius de l’endarreriment en el diagnòstic precoç de malalties greus que suposen el patiment i, fins i tot, la mort prematura d’aquests pacients. No és suficient, tot i que celebrem la seva obertura, el nou servei de 24 hores d’assistència primària. Ens cal enfortir els equips dels CAPs dotant-los de més recursos i autonomia.

La pèrdua de qualitat percebuda pels usuaris degut a les llistes d’espera creixents, per les urgències col·lapsades o la mala accessibilitat, són elements que, per desgràcia, també identifiquen els dispositius de salut de Mataró. L’històric infrafinançament del Consorci Sanitari del Maresme, titular de l'Hospital de Mataró i de Sant Jaume, suposa un greuge respecte a altres hospitals del mateix nivell. El desviament de pacients quirúrgics cap a centres privats s’ha convertit  en habitual. L’Hospital de Mataró és insuficient per complir les seves funcions. Ho ha estat des del primer moment. La manca d’inversió ha suposat l'obsolescència d'una part important del seu utillatge. No és acceptable que els professionals hagin de patir les conseqüències d’un problema econòmic que ells no han creat. Els anys van passant i des de el Departament de Salut no arriba la solució definitiva. sobre la necessitat de dotar-nos amb un nou equipament sociosanitari que, a hores d’ara, encara està aturat per la manca de compromís del Govern de la Generalitat. I no podem esperar més.

La salut, la de tots els ciutadans, és el que ens ha d’importar. I no hem d’esperar a que la malaltia es manifesti. S’ha de fer prevenció, una prevenció que ha d’incloure tots els aspectes de la vida: l’habitatge, la feina o les desigualtats socials. Cal que la prevenció i la promoció de la salut es faci mitjançant l'assistència primària i comunitària. I això està a les mans del nou Govern de la Generalitat, un mandat que ja no poden ajornar ni un dia més. Ens hi va la vida.