"No podem ser un gueto d'on els veïns mai en surten i els altres mataronins mai hi vénen"

"Els que estem amb un peu a cada banda, som fills del Centre però vivim en un barri com aquest, ho podem dir ben clar: Mataró no és una sola ciutat". Maria Majó, secretaria de l'associació de veïns de Rocafonda, té molt clar on rauen els problemes del seu barri d'acollida. "Per moltes inversions i projectes urbanístics que es realitzin, no hi haurà cap canvi si prèviament no canvia  radicalment la mentalitat en la gent, que avui no entén que la ciutat s'ha de construir amb les aportacions de tothom que hi viu". Quan es refereix a "tothom", ho fa específicament amb la població d'origen estranger que avui conforma prop del 40% del veïnat de Rocafonda. "Fins que no es vegi que la dona musulmana analfabeta amb mocador sigui una ciutadana amb els mateixos drets i expectatives que jo, que sigui tan mataronina com jo i li puguem oferir el mateixa que a la resta, no haurem aconseguit res", manifesta.

"Els que som fills del Centre però vivim en un barri com aquest, ho podem dir ben clar: Mataró no és una sola ciutat"

Per aconseguir-ho, Majó considera que cal anar molt més enllà del que s'ha fet amb la Llei de Barris. Aplaudeix alguns dels projectes que n'han sorgit, com el Parc de Rocafonda o la Biblioteca Antoni Comas, però troba a faltar que es destinin més recursos a programes socials i de foment de la convivència. "Tota la part socioeducativa prevista en el projecte no s'ha desenvolupat gaire, ens calen molts més professionals en aquest àmbit que treballin a llarg termini"

"Rocafonda  ha acolit la gent més feble i amb menys recursos, totalment noquejada per la crisi econòmica"

En l'àmbit urbanístic, la líder veïnal també reclama més "valentia" per incidir en els problemes que pateix el barri. "Rocafonda és filla de l'especulació, del lucre injust i il·legal d'uns promtors que van fer els carrers estrets, van construir pisos mal fets allà on no podien", recalca Majó, que va viure en primera persona aquella època. Uns pisos als quals els falta ascensor, garatge, calefacció o llum natural, elements que empenyen els seus habitants a abandonar-los per marxar a les noves promocions de Via Europa o Camí de la Serra. Rocafonda, llavors s'acaba convertint en el barri d'arribada de l'allau d'immigrants d'origen africà que arriba a la ciutat. "La gent més feble i amb menys recursos, que avui en alguns casos viuen en una pobresa extrema, totalment noquejada per la crisi econòmica", recalca Majó. El seu temor és que Rocafonda esdevingui un gueto, definit com un barri on "els seus habitants mai en surten i els veïns d'altres zones mai hi entren". La seva reivindicació passa, per una banda, per aconseguir que els joves vagin més enllà dels seus carrers, i que a la vegada Rocafonda aculli equipaments de ciutat que atreguin veïns d'altres barris.