La nova estació de Mataró va de debò: un altre pas endavant sumant-hi la Generalitat

L'expectativa generada per la visita de la plana major d'Adif i del departament de Mobilitat de la Generalitat a Mataró per tractar la renovació de la seva estació de Rodalies no s'ha correspost amb fets gaire concrets ni tangibles. Els esperables plànols del projecte que implica la creació pràcticament de zero d'una nova infraestructura ferroviària a la ciutat (al mateix emplaçament que l'actual) no s'han fet públics encara, ni tampoc s'han apuntat terminis ni pressupostos per veure l'obra finalitzada. Poca cosa, en definitiva, a nivell de titulars respecte al que ja se sap des de fa temps del tema, més enllà d'un fet important: la trobada exemplifica que el projecte va de debò, amb les tres administracions, l'espanyola, la catalana i la municipal, per ara totalment alineades. 

Aquest dilluns, dia 27, al matí s'han donat cita a l'estació mataronina la directora general de Planificació, Estratègia i Projectes d’Adif,  Montse Rallo, el director adjunt de Construcció de Línies d’Explotació Zona Est d'Adif, Ángel Contreras, el Comissionat per al Traspàs de Rodalies, Pere Macias i el director general d'Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, David Prat. La Generalitat s'ha sumat a la cursa, que fins ara era qüestió d'Adif i l'Ajuntament, en ple procés de traspàs de les competències de Rodalies a l'administració catalana. 

La visita ha precedit una reunió tècnica entre totes les parts, a l'Espai Mataró Connecta, on entre d'altres s'han presentat les primeres plasmacions del projecte bàsic de remodelació de l'estació, que està duent a terme l'empresa guanyadora de la licitació feta ara fa poc menys de dos anys. Per desgràcia, aquests plànols encara no s'han fet públics. En declaracions als mitjans posteriors a la reunió, l'alcalde David Bote n'ha esbossat alguns elements.

Els dos nous passos subterranis connectaran la ciutat amb l'estació, el Port i el passeig marítim

Per exemple, la concreció dels dos passos subterranis, a l'alçada de la Ronda Barceló i del passatge de Santa Magdalena, que són la clau de volta del projecte ja que facilitaran l'accés a l'estació des de les dues bandes de les vies i, alhora, una molt major permeabilitat entre la trama urbana i el front marítim. Segons Bote, la manera com estan dissenyats aquests passos farà que siguin "molt amples, gens angostos, amb molta llum i generant i amb zones verdes i espais públics per a la ciutadania" als seus extrems. Una proposta que l'alcalde ha definit com a "molt interessant" a nivell urbanístic "sense perdre funcionalitat ferroviària", és a dir, que serveixin tant als mataronins que els vulguin emprar per anar al passeig Marítim i al Port com als que vulguin accedir al tren. Bote ha assenyalat, en aquest sentit, que el projecte presentat "compleix amb el doble objectiu d'afavorir la permeabilitat amb el front marítim i oferir un millor servei als viatgers". 

Cap representant d'Adif ni de la Generalitat ha fet declaracions aquest dilluns. Per entendre el motiu pel qual l'entitat estatal de gestió de les infraestructures ferroviàries ha volgut prioritzar aquest projecte, cal recuperar el que van explicar l'any 2022 quan va signar el protocol amb l'Ajuntament per tirar-lo endavant. Tal i com van dir llavors, es treballa per a la remodelació integral de la infraestructura ferroviària a Mataró, de cara a incrementar la capacitat i funcionalitat de la seva estació, oferint una major qualitat del servei als viatgers i integrant millor el ferrocarril en l'entorn per proporcionar nous espais als ciutadans del municipi.

El projecte vol millorar la qualitat del servei d'una de les estacions amb més demanda

L'objectiu, en aquesta línia, és donar resposta a les necessitats operatives d'una de les estacions de Rodalies de l'Àrea Metropolitana amb major demanda d'usuaris, prop de 15.000 diaris. Per fer-ho, es reordenarà l'esquema de vies per a dotar a l'estació de major capacitat d'estacionament per a trens de 200 m de longitud i millorar les seves condicions d'accessibilitat. Pel que fa a la integració i permeabilitat de la infraestructura ferroviària, es creen els dos nous passos subterranis mencionats com a nous accessos a l'estació, pensant també en facilitar els fluxos entre el nucli urbà i la zona de platges i portuària i trencar així la barrera que sempre ha suposat el tren entre la ciutat i el mar. 

Es manté l'any 2027 com a data probable d'inici de les obres

En base als ritmes de licitacions i execucions de plans, per ara es manté l'any 2027 com a data probable d'inici de les obres. Quan estaran acabades i quin haurà estat el seu cost és encara quelcom que no se sap, a tenor del que ha dit l'alcalde, malgrat que en el seu moment es va aventurar la xifra de 70 milions d'euros. "No podem donar una xifra del que costarà l'actuació fins que no haguem concretat del tot el projecte", ha resolt Bote, que sí que ha demanat que la Generalitat, com a nova entitat gestora de Rodalies, ho "prioritzi" en el seu pla de futures actuacions. En aquest sentit, Bote assegura que es van "sumant fites" i que les tres administracions implicades "estan d'acord" en les línies mestres de la infraestructura. "Ara cal avançar per seguir-lo concretant", ha dit.