La nova plaça Pep Sivilla i Bosch a Mataró

El diumenge dia 15 de gener, al migdia, assolellat, centenars de persones ens vam concentra a la Ronda O’Donnell (davant de Les Esmendies, per inaugurar, en un ambient veïnal, festiu la nova plaça Josep Sivilla i Bosch, dedicada al qui fou un activista social i polític. Un lluitador antifranquista de pedra picada. Mestre i periodista. Amb la presència de familiars, una batucada, gegants, vells lluitadors i lluitadores antifranquistes, veïns i veïnes, vells coneguts, amics seus, en un ambient festiu, carregat de sentiment i de record vers la seva persona. Un acte organitzat per l’Associació de Veïns de Peramàs-Esmanides. 

En Pep Sivilla i Bosch era ben present al cor de tots i en una fotografia.  Jo que vaig ser amic seu i junts vam fer la carrera de periodismes a la Universitat Autònoma, als anys 80, vaig voler dir unes breus paraules que reprodueixo a continuació.  
 
Pep Sivilla i Bosch. Nascut a Mataró el dia 27 de juny del 1953 i mort tràgicament, el 6 de juliol del 2018.  Junts vam fer la carrera, per major de 25 anys, a la Universitat Autònoma a “Ciències de la Informació” i ens vam llicenciar l’any 1993). Ell exercia de mestre de primària. Jo de mecànic. Vam elaborar, en equip, molts treballs amb ell. Un d’ells dedicat al cinema de Mataró, que la casualitat ha volgut que actualment estigui exposat a Can Marfà fins al mes de juny. 
El 6 de juliol de l’any 2018 ens va deixar definitivament. Ja fa més de quatre anys.  

El setmanari local Tot Mataró, del dia 25 de juny del 2008 (deu anys abans de la seva mort), parla d’ell i l’entrevista. Al final hi ha uns “Apunts” on ell respon a un qüestionari on hi podem llegir una síntesi del que llavors pensava en uns temes concrets. Crec que ens pot ajudar a comprendre la seva personalitat. Aquí ho teniu:    

“Defineix-te. Dedico força temps a donar, tinc una actitud de servei als altres tant en la meva feina com en les meves hores de dedicació veïnal. M’he dedicat bastant a la gent que m’envolta sense esperar recompensa. Un llibre: “Aprender a vivir con niños: ser para educar”, de Rebeca Wild. Una pel·lícula: Npvecento, de Bernardo Bertolucci, la que més m’ha impactat en la meva vida. Un viatge: A l’illa de Creta. Hi vaig anar fa tres anys i hi tornaria. Un educador: Loris Malagguzzi. I acaba amb Un somni: Una societat on hi hagi equitat, on no hi hagi ciutadans de primera i de segona”. 

Una foto de da família de tots els assistents a la inauguració de la “Plaça Pep Sivilla i Bosch”, va tancar l’acte i que ens mostra la gentada que vam voler ser present en aquest emotiu acte d’homenatge a un personatge irrepetible.
Pep Sivilla i Bosch, allà on siguis Descansa en Pau!

Post data: Casualment a Can Marfà hi ha l’exposició “ACCIO!”, dedicada al cinema a la nostra ciutat des de els seus inicis l’any 1897, fruit d’un treball de la Universitat i que ell i jo vam elaborar. 
Aneu-la a veure que hi és fins el mes de juny. És una forma de recordar-lo i homenatjar-lo. 

Pep Sivilla i Bosch, allà on siguis, que en Pau Descansis. Mataró no t’oblida.