Objectiu: desallotjar locals i baixos ocupats a Mataró

La Policia Local de Mataró té en l'ocupació il·legal un dels seus grans maldecaps. Fins al setembre ja hi ha hagut 585 casos, més dels registrats en tot el 2021 (574) i el triple dels que hi havia abans de la pandèmia. De totes, les de locals comercials i habitatges ubicats en baixos són les que més problemes generen. No són les més abundants, però qualitativament el seu impacte és molt més gran, ja que s'acaben convertint en "camp base" per a delinqüents. Actualment hi ha 'censats' una desena d'espais que s'intenten desallotjar administrativament perquè es tracta, en el fons, d'infrahabitatges amb riscos associats. L'ACN ha acompanyat la policia i tècnics municipals a la inspecció d'un immoble que no reuneix les condicions per viure.

L'espai que s'ha inspeccionat aquest dimecres era una antiga casa unifamiliar sense llum ni aigua. El seu inquilí ni tan sols la tenia punxada. A més, les tècniques de Salut Pública hi han trobat paneroles i des d'Urbanisme s'ha analitzat l'estructura de la construcció, que en algunes parts està apuntalada.

Tot i això, recentment un jove ha fet de l'espai casa seva. Dorm en un matalàs a terra, no te menjar ni estris per cuinar i en una de les sales acumula sabates i altres objectes que diu que són per vendre. L'olor a marihuana també és molt present. El jove diu que marxarà en pocs dies, una explicació que ja li va donar a la policia en una primera inspecció, setmanes enrere.

Entretant, la Policia Local ha demanat el suport d'altres departaments de l'Ajuntament per intentar justificar documentalment davant el jutge la necessitat de desallotjar l'espai pel risc potencial que suposava fer-hi vida en el seu interior. L'immoble, de fet, havia d'anar a terra i en els seu lloc s'hi preveu la construcció de pisos.

Una de les "solucions imaginatives"

El responsable de la Unitat de Civisme i Convivència (UCC) de la Policia Local de Mataró, Marc Coromines detalla que les inspeccions multidisciplinàries d'immobles ocupats és una de les "solucions imaginatives" que ha adoptat el cos per combatre el fenomen amb la major eficàcia possible. "Les ocupacions son continues i ens hem hagut de reinventar perquè ni a nivell legislatiu ni a nivell social s'estaven aportant solucions", es lamenta Corominas. En el cas dels locals i habitatges en planta baixa, a més, es tracta d'ocupacions que preocupen especialment perquè normalment estan associades a altres tipus de delictes.

El sotscap de la Policia Local, Xavier Santajuliana, ho explica de manera gràfica: "El local dona peu a situacions allunyades del concepte de família". Sense dir-ho de manera explícita, la direcció policial es refereix a delinqüents multireincidents que fan del local el seu centre d'operacions i que no els preocupa que els puguin desallotjar fàcilment.

 

En aquest sentit, la Policia Local alerta que hi ha molts locals buits a la ciutat i, per tant, el "potencial" d'ocupació d'aquest tipus d'immobles és també molt gran. Corominas, però, apunta que el problema és més qualitatiu que no pas quantitatiu perquè la connexió directa de les plantes baixes amb l'espai públic fa que augmenti notablement la inseguretat en el veïnat.

Uns altres dos casos de locals que són sobre la taula el jutge són antigues oficines bancàries al centre de la ciutat. Una és a la mateixa Riera i l'altra al Camí Ral, a la zona del barri de l'Havana. Fa més d'un any que estan ocupades i l'Ajuntament ha demanat autorització per poder-les desallotjar per risc energètic, per la deficiència de la instal·lació dels subministraments.

 

Treball conjunt amb grans tenidors

A més de les inspeccions multidisciplinàries, la Policia Local també ha intensificat les relacions amb grans tenidors perquè "protegeixin" les seves propietats. La instal·lació d'alarmes i portes blindades, així com la denúncia policial de les ocupacions que es tinguin constància facilita en gran mesura la feina dels agents sobre el terreny, explica Santajuliana.

Això passa sobretot en blocs de pisos, on la majoria de persones que viuen no són les mateixes que han forçat els panys, sinó perfils vulnerables que "han pagat 2.000 euros per una clau". En molts casos, a més, són persones que no estan arrelades al país i habitualment són poc col·laboradores amb els cossos de seguretat.

Corominas lamenta que el gran nombre d'habitatge buit a la ciutat hagi convertit l'ocupació social en un negoci per a les màfies. A diferència del que passava fa uns any, però, les 'noves' ocupacions es poden resoldre de manera relativament ràpida. L'existència de mesures e seguretat i la denúncia dels propietaris permet dur el cas per la justícia ràpida.
"Si tenim capacitat efectiva per desallotjar, el mercat negre d'habitatges buits ja no és tan lucratiu", defensa el responsable de la UCC. Actualment, però, encara hi ha molts casos d'ocupacions de llarga durada pendents de resoldre, tant per la via civil, com per la via penal , amb procediments que s'eternitzen.