El padró sense domicili fixe, objecte de controvèrsia

El padró municipal és el registre que associa cada persona al lloc on viu. És el formalisme local que permet a les persones, independentment de la seva condició, tenir accés als serveis públics del poble on resideixen. És un document obligatori, segons la llei. Tothom ha d’estar empadronat i ho ha d’estar allà on resideix. El padró és l’únic document al que té tothom accés i per això és el registre de mínims que protegeix la persona i garanteix l'accés a la targeta sanitària, serveis socials, escolarització i una futura regularització en el cas de les persones sense papers.

En els darrers dos anys, l’operativa amb què l’Ajuntament resol aquesta competència és objecte de controvèrsia. Entitats en defensa de les persones migrades i també grups polítics han portat al Ple Municipal les traves que, a parer seu, posa l’oficina municipal per empadronar algunes persones que no acrediten domicili fixe. En el cas de Dignitat Migrant, l’entitat ha dut la protesta al carrer i és severa en la seva diagnosi del problema: “l’Ajuntament de Mataró exerceix el racisme institucional al no empadronar tothom que viu a la ciutat”, afirma Oriol Alcalde, membre de Dignitat.

L’empadronament de les persones sense domicili fixe no és un tema nou a escala local. El Ple va aprovar el 2018 una declaració institucional que instava l’Ajuntament a empadronar tothom que ho sol·licités però el govern no ho ha aplicat. El regidor Juan Carlos Jerez explica que “tothom sabia que el que es va aprovar no es podia aplicar, ho deia així el Secretari, ho diu així la llei i ho estipulen els tècnics del propi Padró i de Serveis Socials”. Darrerament la problemàtica ha rebrotat. Dignitat Migrant és l’associació que catalitza la protesta i ha fet mobilitzacions diàries a les portes de l’Ajuntament. També ERC ho ha tornat a dur al Ple. Segons l’entitat poden haver-hi “centenars de persones” a Mataró sense estar empadronades, amb l’agreujant que els temps d’emergència han suposat.

"Hi ha un biaix racista"

“Per nosaltres hi ha un clar biaix racista. L’Ajuntament ha empadronat a molta gent sense sostre, gent que ocupa, gent de diferent procedència però sembla que no vulgui amb determinats membres de la comunitat magrebina i subsahariana”, explica Oriol Alcalde. El que reclama l’entitat és que s’apliqui el mateix criteri que fa Barcelona i que “l’Ajuntament no s’escudi en intentar evitar un efecte crida per no empadronar, perquè posar aquesta excusa no és ni legal ni políticament acceptable”, explica el portaveu de Dignitat.  L’entitat ha comprovat que davant el criteri municipal, hi ha famílies abocades a comprar el seu padró: “a Mataró hi ha persones que cobren fins a 200 euros per deixar empadronar als seus llogaters i això és doblement indigne, de jutjat de guàrdia”, explica Alcalde. Dignitat Migrant aposta per mantenir la mobilització i estudia la via judicial per fer canviar d’actitud l’oficina del padró municipal. 

Jerez: “és una qüestió tècnica i no política”

Juan Carlos Jerez és rotund a l’hora de respondre a la controvèrsia del padró municipal: “jo puc assumir que el servei a vegades tardi a comprovar el domicili de les sol·licitants i que al servei li faltin recursos però no penso acceptar que m’acusin de racisme”. El regidor és taxatiu: “Totes les persones estan obligades a empadronar-se en el municipi de residència i els ajuntaments tenim l'obligació d'empadronar a tota persona que resideixi en el nostre municipi. La normativa permet que la persona que sol·licita empadronar-se si no presenta cap document de propietat, lloguer o permís del propietari o habitant legal, pugui igualment empadronar-se si l'ajuntament constata amb visites al domicili que efectivament viu en lloc que consta en la seva sol·licitud i això és el que fem ja que el padró ha de reflectir el domicili on realment viu cada veí” Jerez recorda que és suficient el certificat de qualsevol major d’edat per empadronar una persona sense domicili fixe. .

Pel regidor “si hi ha problemàtica, és amb un col·lectiu concret” i assegura que “les possibilitats que té una persona sense domicili fixe per empadronar-se són vàries i fàcils: qualsevol persona major d’edat pot firmar un certificat o també es pot empadronar a serveis socials”.Per Jerez “el que diu la llei és clar i és el que apliquem, el que no es pot és fer la vista grossa, jo tinc molt clar que no puc ordenar a un funcionari que no compleixi la norma”-