Alfons Canela signa l'article Panem et circenses a Mataró
Alfons Canela signa l'article Panem et circenses a Mataró

Panem et circenses a Mataró

Alfons Canela, president del grup de Junts per Mataró, reflexiona en aquest article d'opinió sobre l'efecte Lamine Yamal i Rocafonda

Fa pocs dies es va viralitzar una fotografia que va compartir el pare d’en Lamine Yamal a les xarxes socials, on s’hi veia Lionel Messi jugant amb un nadó (en Lamine) a una banyera, una imatge que es va fer pel calendari benèfic del diari Sport. Primer vaig pensar en la coincidència. Tanmateix, i això és un fet, a mesura que hom es va fent gran, creu menys en les casualitats i més en les causalitats.

Lamine Yamal Nasraoui Ebana va néixer el 13 de juliol de 2007 a Esplugues de Llobregat. Fill de pare marroquí i mare de Guinea Equatorial, Yamal es va criar al barri de Rocafonda, a Mataró. Defensa els colors del Barça (és al club des del 7 anys) i de la selecció espanyola, amb la que ha estat una revelació i una figura cabdal per al triomf de “la roja”. De fet, al partit de semifinals contra França, es va convertir en el jugador més jove a marcar un gol en aquest torneig, amb 16 anys.

Des del moment en què Lamine Yamal va començar a ser el centre de l’atenció mediàtica, va reivindicar Rocafonda. De forma especial, cada vegada que marca un gol, fa el gest del 08304, el codi postal que molts mataronins, com servidor, compartim. Això, de retruc, ha fet que Rocafonda estigui en boca de molts mitjans i columnistes. El periodista David González, en feia una excel.lent crònica a El Nacional i el descriu com “un dels barris que nodrien de treballadors el pulmó industrial de la capital del Maresme, especialment el tèxtil”. Malauradament, poc o res té a veure amb aquell barri treballador dels setanta, sinó que l’alt índex de pobresa, el xoc cultural, els narcopisos, robatoris i ocupacions, fan que s’hi visqui un deteriorament continuat des de fa temps.

Les últimes actuacions de certa rellevància per part del municipi han estat la rehabilitació de la plaça Joan XXIII i la reurbanització de la Ronda Cervantes. La resta, dedicar recursos per a la rehabilitació d'habitatges, instal·lació d'ascensors inclosa, i per a programes socials. De les inversions ja en fa uns anys i les últimes notícies en aquest sentit no han millorat.

Aquest abril la Generalitat anunciava que deixava fora Mataró del projecte ‘Barris amb futur’, una fase pilot prèvia al desplegament de la nova llei de barris. Si bé l’Ajuntament té poca capacitat inversora en l'àmbit d’arranjaments urbanístics, tan necessaris pel barri, més enllà de l’escenificació de la queixa, no té projecte pel barri de Rocafonda, fet que, per exemple, es va fer palès per la gestió del solar de l’antiga escola Menéndez y Pelayo. Un espai en un punt estratègic de la ciutat, ben connectat a través de la Ronda Alfons X el Savi, a cavall dels barris de l’Eixample, Rocafonda i el Palau-Escorxador, i que va significar una bona oportunitat per a planificar equipaments necessaris per aquests barris. La proposta de l’alcalde Bote, sense encomanar-se a ningú i sempre acomplexat per la pressió de l’ultradreta, va ser fer-hi una comissaria. Resultat? Un aparcament.

Tanmateix, les oportunitats venen quan menys te les esperes; aquesta sí que el govern municipal no l’ha desaprofitada per arreplegar-la i fer-se-la seva. Final de l’Eurocopa amb un jugador de Mataró. Què més podem demanar?

A la societat de l’eslògan, la imatge i la immediatesa, qui vol planificar res quan fàcilment podem atribuir-nos l’èxit que el jugador referent del campionat sigui de Mataró?

No soc fan de “la roja”, no donaré suport a la selecció d’un país que em nega el dret a poder tenir la meva, però tampoc seré tan mesquí com per no admetre el valor de veure la bandera de la meva ciutat davant de tots els focus a Berlin. És important saber aprofitar els pocs moments en què podem posar el nom de Mataró a l’exterior, però més important encara és poder donarli continuïtat a l’èxit d’un jove mataroní a través d’un plantejament polític i social ferm i decidit al barri de Rocafonda. Més enllà de l’eslògan i la imatge -elements fugissers- Rocafonda requereix mirada llarga.

La frase “pa i circ” prové de l'època de la República Romana, quan el Senat romà va decidir oferir aliments a preus baixos i espectacles gratuïts per a controlar a la població i mantenir-los distrets. Amb el desplegament de la pantalla gegant al Parc Vell aquest diumenge passat, a Mataró es va donar pa i circ al ciutadà. Farem les preguntes pertinents quant a costos i valoracions, però el més important és que si, realment, el fet que Lamine Yamal sigui de Mataró no és cap coincidència ni cap casualitat, com tampoc ho va ser la fotografia a la banyera amb Messi, cal que fem alguna cosa més que donar pa i espectacle al poble. Cal que posem en relleu aquest agermanament i ens bolquem políticament a fer de Rocafonda un millor barri per a la seva gent.

Arxivat a:

Comentaris (6)

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive