Una de les àrees de jocs infantils noves. Foto: R. Gallofré

Els parcs infantils de Mataró necessiten millorar

Cugat Comas FOTO PORTADA: Una de les àrees de jocs infantils noves. Foto: R. Gallofré

L’estat de moltes àrees de jocs als parcs i places de Mataró és manifestament millorable: les famílies reclamen més manteniment, neteja i millores per al gaudi de la canalla i l'Ajuntament hi invertirà fins a un milió

Diuen que la manera com una societat tracta els seus infants parla molt de les seves prioritats. Així, les àrees de joc infantil no són només espais per a l’entreteniment, sinó símbols de cura comunitària i d’aposta pel futur. A Mataró, aquesta reflexió té un pes especial: amb més de 120 àrees de joc i més de mig miler d’elements repartits per tota la ciutat, aquests espais haurien de ser llocs de trobada, de creixement i de felicitat. Però, són realment això?

Més enllà de la certesa que sovint les xarxes socials amplifiquen només una part de les notícies i les arrodoneixen a la baixa, és fefaent en grups de Facebook o als -a vegades- temibles de grups de famílies d’escola la mala percepció de molts mataronins envers les àrees de joc infantil de la capital del Maresme. Les queixes acumulades per les famílies apunten cap a un escenari complex: problemes de manteniment, brutícia i incivisme. Una realitat que demana accions urgents que el propi Ajuntament assumeix en primera persona en cada pressupost i pla d’accions.

L’incivisme és el factor clau del seu mal estat

No hi ha misses per a plans integrals però la inversió és sostinguda… tot i que sempre hi haurà qui la jutgi insuficient. També és propi de Mataró, la ciutat catalana amb més gossos per habitant, que aquesta particular ‘crisi de les àrees de jocs infantils’ es contrasti amb el desplegament ambiciós de les zones d’oci animal.

A primera vista, les àrees de jocs infantils de Mataró semblen nombroses i ben distribuïdes. Però, com passa sovint, la realitat que viuen les famílies no sempre encaixa amb les aparences. Les xarxes socials, grups de mares i pares, i les queixes recollides al telèfon 010 de l’Ajuntament han evidenciat un problema creixent.

Els problemes són variats i, sovint, alarmants. La fusta degradada de zones com Pintor Estrany, on una caseta infantil sembla més un element de rebuig que un espai per jugar, o paviments enrunats i taules trencades en altres àrees són només alguns exemples. “La situació en algunes zones és tan dolenta que preferim portar els nostres fills a municipis veïns per jugar”, comenta la Montse, una mare del barri de Rocafonda.

També és habitual veure gronxadors vandalitzats o antics parcs infantils que, per desídia, han acabat convertits en pipicans improvisats. En alguns casos, són els mateixos veïns o propietaris de negocis propers els que han assumit el manteniment mínim de les instal·lacions, una tasca que no els correspon.

 

L’incivisme: el gran enemic de l’espai públic

Gronxador malmès al Cami dels Caputxins
FOTO: Gronxador malmès al Cami dels Caputxins

Entre les principals causes de deteriorament de les àrees infantils destaca un problema recurrent: l’incivisme. L’escena es repeteix en molts parcs: famílies revisant les zones de joc abans de deixar-hi els nens, a la recerca de vidres d’ampolles trencades, restes de ‘botellón’ o fins i tot excrements de gos.

“El gran enemic de l’espai públic som nosaltres mateixos”, reconeix el regidor de Verd Urbà, Espai Agrari i Forestal, Brigada Municipal i Manteniment, José Antonio Ricis. Aquest mal ús de l’espai públic no només degrada les àrees de joc, sinó que fa que les famílies se sentin insegures i desateses. En paraules del regidor: “Tots som responsables de cuidar el mobiliari urbà, les nostres zones verdes i la ciutat en general.”

Per pal·liar aquest problema, l’Ajuntament ha adoptat dues línies d’actuació: projectar àrees amb elements més resistents i promoure campanyes de civisme a l’espai públic. “Tots som responsables de cuidar el mobiliari urbà, les nostres zones verdes i la ciutat en general”, recorda el regidor.

L’Ajuntament reconeix el problema i es posa a treballar-hi

La inversió d’aquest 2025 s’acostarà al milió d’euros i es compta amb la participació ciutadana per a detectar deficiències i poder actuar in situ
 
Parc de Rocafonda
Parc de Rocafonda

 

Els parcs infantils són espais essencials per a les famílies, però també una mostra de com una ciutat gestiona el seu espai públic i respon a les necessitats dels seus ciutadans més joves. A Mataró, la xarxa de parcs infantils compta amb 120 àrees repartides per tot el municipi i un total de 515 elements de joc, dels quals 138 són adaptats per a infants amb diversitat funcional. Tot i aquest desplegament, el manteniment i les condicions d’alguns d’aquests espais han estat motiu de queixa per part de la ciutadania.

Ricis descarta que es prioritzi els gossos per sobre la mainada

El regidor de Verd Urbà, Espai Agrari i Forestal, Brigada Municipal i Manteniment, José Antonio Ricis, admet que encara hi ha marge de millora. “El nostre objectiu és sempre tenir la ciutat al dia, també els parcs infantils. Això requereix inversió, i com que els recursos no són infinits, sempre cal prioritzar”, afirma. L’Ajuntament ha establert criteris clars per determinar les intervencions als parcs infantils. Segons Ricis, “els criteris que es tenen en compte són el compliment de la normativa recomanada, que els elements de joc s’hagin de canviar o reparar per la intensitat d’ús -i per tant sempre es té present quines són les àrees que més s’utilitzen-, i les necessitats de la ciutadania”. Aquesta metodologia busca garantir que els recursos es destinin allà on són més necessaris i urgents.

Un aspecte destacat és l’accessibilitat universal, que no sempre és fàcil d’implementar en espais que utilitzen sorra com a paviment. “La sorra té avantatges a nivell de desenvolupament psicomotriu i no és accessible. Per tant, es busca un equilibri i es treballa perquè hi hagin zones accessibles en tots els barris”, explica el regidor.

900.000 euros per a millorar-los

Durant els propers mesos, l’Ajuntament invertirà 900.000 euros en la millora d’aquests espais. Ricis assegura que les actuacions se seleccionen segons els criteris ja mencionats, i destaca que “es prioritzen les actuacions segons la urgència de les mateixes”.

Plaça Gatassa
Plaça Gatassa

 

El pressupost dedicat a aquests espais, tot i ser estable, podria augmentar en funció de les necessitats detectades i dels recursos extraordinaris que es puguin aconseguir. “La dotació pressupostària és més o menys fixa, però en funció de les necessitats i els recursos extraordinaris que s’aconsegueixin es pot veure augmentada segons els anys”, apunta el regidor.

La ciutadania juga un paper fonamental en la millora dels parcs infantils. Ricis explica que “en totes les àrees noves es realitza un treball de participació amb les Associacions de Veïns corresponents”. A més, l’Ajuntament també recull les aportacions del Consell d’Infants, que al curs 2023-24 va fer arribar les seves conclusions sobre la millora d’aquests espais.

Per altra banda, el regidor anima les famílies a col·laborar comunicant les incidències pels canals habilitats i fent un bon ús de les instal·lacions. “Fent un bon ús de les instal·lacions i comunicant les incidències a l’Ajuntament pels canals habilitats”, conclou Ricis, “podem contribuir entre tots a mantenir uns espais segurs i agradables per a tothom”.

Més inversió en àrees infantils que en àrees per a gossos

La convivència entre infants i animals també genera controvèrsia en aquests espais. Segons Ricis, “en un espai públic hi ha d’haver lloc per a tothom”. Per aquest motiu, aquest any es posarà en marxa un projecte de senyalització per delimitar clarament les zones destinades als jocs infantils i les àrees recreatives per a gossos. “Si tothom respecta l’espai i els usos de cada zona no hi ha d’haver problema”, assegura.

En els darrers anys, Mataró ha vist un increment significatiu en les àrees per a gossos, passant d’una a cinc. Això ha generat la percepció que s’hi destinen més recursos que als parcs infantils, una idea que el regidor desmenteix: “La despesa en àrees de joc és superior. El que passa és que pràcticament no existien àrees per a gossos i en els últims anys hem passat d’1 a 5. Per tant, s’hi ha fet una inversió que abans no es contemplava i de cop i volta s’ha fet visible”.

 


 

Plaça Catalunya
FOTO: Plaça Catalunya

Un pla d’inversions per a 2025

Amb aquest objectiu, l’Ajuntament ha aprovat un pla d’inversions de gairebé un milió d’euros per al 2025. Les actuacions previstes inclouen:

 

  1. Millora de 4 àrees amb un pressupost de 497.493,87 €:

• Plaça de Catalunya: renovació d’elements, ampliació i zones de joc amb sorra i cautxú.

• Parc de la Llàntia: substitució d’elements, adequació del paviment i reparació de tanques.

• Passeig del Callao amb la riera de Sant Simó: ampliació i renovació de tots els jocs, amb zones de sorra accessibles.

• Plaça d’Occitània: ampliació, nous jocs i zones accessibles amb paviment drenant i sorra.

 

  2. Reposició de jocs a una desena més d’àrees, amb un import aproximat de 400.000 €:

Aquest projecte inclou intervencions recollides en el pacte pressupostari amb Junts per Mataró, concretament a la plaça d’Andalusia, el parc de Rafael Alberti, el Turó de Mata i Vista Alegre, entre d’altres.

 

  3. Treballs ja executats:

El 2022 es van millorar 27 àrees de jocs infantils, amb intervencions que han posat al dia paviments, tancaments i senyalització. Aquell any, les obres es van adjudicar a l’empresa HPC Ibérica per un import de 445.222,05 €.

Cap parc infantil de Mataró entre els millors del Maresme

El Consorci de Promoció Turística del Maresme té una campanya per donar a conèixer els parcs infantils més destacats de la comarca, amb l’objectiu d’atreure famílies a visitar-los i fomentar el turisme familiar. Sorprenentment, cap parc infantil de Mataró, la capital de la comarca, figura en aquesta selecció, fet que ha generat certa controvèrsia entre els veïns i ha posat de manifest les mancances de la ciutat en aquest àmbit.

Parc de Rocafonda
Parc de Rocafonda

Tot i comptar amb una xarxa de 120 parcs infantils, Mataró no ha aconseguit que cap dels seus espais sigui reconegut pel Consorci. Aquest fet evidencia algunes mancances en els parcs de la ciutat, que, segons els mateixos responsables municipals, encara tenen “marge de millora”.

Mentre que altres municipis del Maresme han apostat per crear parcs amb dissenys innovadors, zones temàtiques o espais totalment accessibles, Mataró manté una oferta més funcional i tradicional.

Entre els parcs infantils que sí han estat seleccionats pel Consorci, destaquen alguns que sobresurten per la seva innovació, disseny o característiques úniques:

Parc Francesc Macià
Parc Francesc Macià

• Parc Francesc Macià (Malgrat): Conegut com el parc temàtic del Maresme, aquest espai ofereix estructures gegants en forma de pastissos, flors i altres elements de fantasia. A més, compta amb zones adaptades per a infants amb diversitat funcional i una gran varietat de jocs que estimulen la imaginació.

 

Parc de Can Muntanyà
Parc de Can Muntanyà

• Parc de Can Muntanyà (Caldes d’Estrac): Situat en un entorn natural privilegiat, aquest parc combina jocs infantils amb un espai que fomenta el contacte amb la natura. La seva ubicació és atractiva al costat d’una zona boscosa i amb vistes al mar.

 

Parc del Montnegre i el Corredor
Parc del Montnegre i el Corredor

• Parc del Montnegre i el Corredor (Sant Celoni): Tot i no ser un parc infantil en el sentit clàssic, el Consorci el promociona com una opció ideal per a famílies amb nens, gràcies als itineraris adaptats i les zones d’esbarjo integrades en l’entorn natural.

 

• Parc de la Plaça de les Barques (Premià de Mar): Aquest parc destaca pel seu disseny modern, amb jocs interactius, zones d’aigua i espais accessibles per a tots els infants.

El simbolisme de les àrees de joc en la pandèmia

Ara que farà cinc anys de la pandèmia és bo recordar que llavors els jocs infantils van agafar un simbolisme segurament inesperat a Mataró. La capital del Maresme va ser una de les ciutats més rigoroses en aplicació de diferents restriccions durant molts mesos d’onades i incidències oscilants de la Covid-19. Això va fer que fos pràcticament la darrera gran ciutat de mantenir tancades les platges i les àrees de joc infantil, inutilitzant-les algunes amb tancaments i cadenes. Les famílies mataronines van posat el crit al cel davant d’aquesta política i van fer saltar cadenats i reclamar l’obertura de les àrees de joc, extrem al que l’Ajuntament va acabar accedint. D’aquells temps de Covid-19 amb les àrees mataronines closes també en va sortir reforçat un hàbit de diferents famílies: el turisme de jocs infantils. Anar a d’altres municipis a buscar el que no hi ha a la ciutat.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta