Una passa més cap al desallotjament de la Teixidora

El desallotjament de l’antiga escola Menéndez y Pelayo, convertida en el projecte de La Teixidora, s’acosta. Un mes després de votar a favor de la recuperació de l’espai, el Ple Municipal va repetir el mateix esquema (PSC, ECPM, JxM i Cs a favor, ERC en contra) a l’hora de desestimar el recurs de reposició que una de les persones del col·lectiu que opera a l’equipament havia presentat. S’esgota així la part administrativa i s’acosta l’anunciada intenció de recuperar la propietat de la finca per part de la propietat, l’Ajuntament de Mataró.

El Ple de juliol ha desestimat el recurs de reposició presentat per un particular, pel que remet el procés iniciat a prosseguir. Fa una passa més cap a un desallotjament del que es desconeix la data possible i la via com s’executarà. Les properes estacions passen per notificar als ocupants el darrer acord i comprovar si es mantenen instal·lats a l’espai, en el decurs de pocs dies. Acte seguit es passarà a la pantalla del desallotjament.

En el debat al Ple, tot i el suport a la posició majoritària, Junts per Mataró va demanar d’estudiar uns usos alternatius a l’anunciat aparcament per a la finca del Menéndez i va demanar altre cop d’estudiar una alternativa a l’enderroc de la part original de l’antic col·legi, de 1936. En línia similar i afegint-hi de nou l’oposició a la posició governamental del desallotjament i enderroc, ERC va demanar diàleg amb el col·lectiu de la Teixidora. La regidora Anna Villarreal va assegurar que “no pot haver-hi diàleg des de la coacció de l’ocupació” supeditant aquest a la recuperació de l’espai per part de l’Ajuntament.

Amb data establerta o no, i fins i tot sense ordre judicial

S’estima que per procedir al desallotjament, l’Ajuntament de Mataró recorri judicialment a la via administrativa. A la teulada del jutge hi haurà la pilota de com i quan es procedirà a aquest, existint diverses possibilitats. Podria ser que definís una data concreta, que optés pel que es coneix com a data oberta o que fins i tot estimés innecessari de procedir a una acció sota mandat judicial i considerés que l’Ajuntament, en tractar-se d’un bé patrimonial públic, pot procedir per sí sol al desallotjament.