El passat del Maresme que emergeix de sota terra

Quan fa 21 anys, en les excavacions a la zona de Can Xammar, els arqueòlegs van trobar un espectacular cap d’escultura de la deessa Venus que al segle I havia estat decorant les termes d’Iluro la notícia excepcional va ser el què però no el com. La troballa és potser la gran fita, en quant a objecte singular i més visible, que es pot trobar al Museu de Mataró però que la història ens surti de sota terra en una comarca com el Maresme no té absolutament res d’extraordinari. Al contrari. La llengua de terra entre serralada i costa que conforma la nostra comarca ha estat habitada durant segles i segles i per això concentra al seu subsòl una gran quantitat de vestigis, de testimonis dels que van ser els nostres antecessors a l’hora de viure-hi.

L’arqueologia, que excava per mirar de dotar de material, de proves, d’elements per a la interpretació als historiadors ha treballat el Maresme sempre i quan l’han deixada i allà on ha pogut. Durant dècades, restes testimonials d’èpoques pretèrites han anat desapareixent destruïdes a mans del ‘progrés’ a cop de pala o tractor. Hi ha molts jaciments treballats i museïtzats (més a la part del Baix Maresme que no pas més amunt) i alhora multitud de restes que han estat extretes, descontextualitzades per necessitat o fetes desaparèixer per interés. Hi ha documentació extensíssima sobre el que ha anat apareixent, d’història, del nostre dessota. Però de la mateixa manera que molt es coneix i hi ha molt que resta inexplorable i difícil de visitar (per exemple Iluro és sota el casc antic de Mataró, literalment) de tant en tant també hi ha sorpreses, novetats.

Molts jaciments i maneres diferents de tractar-los

Va ser ressenyable veure la magnitud, mida i conservació de la vil·la romana del jaciment de Calella quan aquesta es va poder excavar o ha estat recentment novetat documentar que el que s’ha trobat a Ca la Madrona, al barri de Rocafonda de Mataró, correspon a una època -la visigòtica- i a una religió -els arrians- dels quals no hi ha cap altra resta a tot Catalunya.

Hi ha al Maresme una alta concentració de jaciments però alguns resten abandonats, fins i tot desconeguts. D’altres són un exemple de museïtzació, com la Fornaca de Vilassar de Dalt o l’acabat de reestrenar Museu Romà de Premià de Mar. Els arqueòlegs saben que la zona és prolífica i per això s’estiren els cabells cada cop que perceben la seva tasca -que no pot fer ningú més i que ens pot indicar per on poden anar les respostes de moltes preguntes- més com un impediment o una càrrega que no pas com un valor patrimonial. Què hi tenim, doncs, al Maresme?

Que al subsòl de Ca la Madrona hi havia restes arqueològiques que podien ser d’interès se sabia. L’abast del que s’hi ha trobat i el que pot suposar per a la història de Mataró, no. Amb aquest nom de Ca la Madrona es coneix el solar dins el polígon de Mata-Rocafonda que havia ocupat la fàbrica de Cristalleries de Mataró. De fet val la pena quedar-se en com fa 50 anys, amb la construcció a corre-cuita del nou forn del vidre es van malmetre bona part dels vestigis que, quan l’Ajuntament i el Consorci de Residus van convenir que aquell era el lloc ideal per al Parc de l’Economia Circular del Maresme, van començar a aparèixer.

Han aparegut 100 tombes i un edifici que podria ser un temple o similar

L’excavació d’una part del solar (on ha d’anar la part pública del futur projecte) va fer emergir una realitat històrica que fins i tot va sorprendre els propis arqueòlegs. En les limitades campanyes d’excavació anteriors (abans de la fàbrica i en l’obertura del Polígon) havien aparegut tombes que es dataven, com part del que hi ha aparegut, d’època romana. La quantitat de tombes excavades ara és de 99 però és que a més hi ha més detalls interessants. “Són tombes de la mateixa època que les de la necròpoli de Santa Maria però la manera d’enterrar és totalment diferent. Aquí apareixen totes orientades, amb un mateix ritus, sense identificació. I moltes són perinatals”, explica Joaquim Garcia, arqueòleg municipal durant lustres i jubilat fa pocs mesos.

L’origen de Mataró

Més enllà de les tombes és l’edifici (el que en queda, el jaciment està molt malmès per l’edificació de Cristalleries) i el mur que hi ha al costat el que suposa el gran desllorigador. “Per una quantitat de tombes com aquesta, al voltant d’un mateix punt, interpretem que es tractaria d’un edifici per algun tipus de culte, un temple”, explica Garcia. El propi Ajuntament de Mataró es fa seva la interpretació i el que suposa. Les restes de Ca la Madrona són les dels mataronins visigòtics que s’hi estableixen i estableixen un poblat diferenciat del que havia estat Iluro i que a la mateixa època s’articula al voltant de Santa Maria. El que s’ha trobat és el segon nucli de l’edat de Civitas Fracta, l’etapa que va d’Alarona -el post-Iluro- a Mataró. “Essent Mata la zona on hi ha Ca la Madrona, on trobem aquesta construcció i aquestes tombes podem interpretar que l’origen de Mataró, del topònim i de la ciutat és aquest nucli que hi hem pogut documentar per etapa”, explica Garcia.

Manifest per al seu manteniment

El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, el Grup d’Història del Casal de Mataró i el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, han promogut un manifest per tal de preservar els vestigis arqueològics apareguts al jaciment de Ca la Madrona.  Aquestes entitats afirmen que “la importància i singularitat del jaciment el converteixen en un bé patrimonial de la ciutat que no es pot deixar perdre i afegir-lo a la llarga llista de pèrdues que acumula Mataró”.

El text del manifest contextualitza la importància del jaciment “ com elements que explicarien el pas del baix imperi romà a l’alta edat mitjana, moment en que el topònim Alarona passa al de Civitas Fracta, amb la importància que comporta en relació amb l’origen de l’actual Mataró i el nom de la nostra ciutat”. Pels firmants “el trasllat proposat de les restes comportaria la descontextualització, pèrdua d’integritat i, fins i tot d’antiguitat de les  troballes, valors inherents a tot jaciment arqueològic. No volem que aquestes  estructures acabin essent només unes còpies del que eren i que passin desapercebudes i sense interès per a quasi bé tothom”.

La capital d’una comarca amb alta densitat de jaciments arqueològics no és que pugui fer massa gala de la seva relació amb l’arqueologia. Mataró ha tingut arqueòlegs i estudiosos durant anys, conserva un jaciment important com el de la vil·la romana de Torre Llauder o d’altres com poden ser les termes de Can Xammar o el dels Caputxins, a la pròpia Rocafonda però alhora i segons les paraules de l’antic arqueòleg municipal Joaquim Garcia “els fets demostren que aquí no s’aprofita el patrimoni, Mataró no explica Iluro que per més que com a jaciment sigui sota de l’actual ciutat té elements excavats i documentats de gran valor que resten enterrats o tancats”.

Fa lustres es va destruir grans parts de restes romanes com a Can Xammar

Garcia es refereix a Can Fullaracs, un jaciment d’un carrer complet de la ciutat romana perfectament excavat o a la domus de Can Cruzate (solar que aquest any comprarà l’Ajuntament) a entre les places Gran i de l’Ajuntament. “Ja no és que ciutats com Badalona hagin escollit explotar el seu passat i que Mataró no, és que quan es fan troballes o es documenten restes no se’n fa difusió, ni notícies, ni publicacions. Com si molestés, com si els arqueòlegs fóssim una càrrega o un escull”, es queixa.

Les dècades dels 70 i els 80 van ser “funestes pel patrimoni mataroní” amb la destrucció de jaciments com el de Can Xammar. Per l’antic arqueòleg “el que no pot ser és que ara es procedeixi com abans, quan el marc legal és molt més garantista pel que es troba i obliga a qui ho troba”.

L’Ajuntament de Mataró espera l’autorització de la Generalitat per treure les restes del solar del Parc de l’Economia Circular i escull una zona verda a 250 metres per a restituir-hi el que s’ha trobat d’època visigòtica

Mataró no vol fer cap modificació d’un dels seus projectes estrella, el Parc de l’Economia Circular però tampoc vol deixar perdre les restes arqueològiques que s’han trobat al subsol del solar on ha d’anar l’equipament. La manera de combinar tots dos objectius passa, ja és oficial, per un trasllat de les restes. Primer es treuran de lloc i es dipositaran en un altre punt de la parcel·la. Després se’n farà un centre d’intepretació a 250 metres: dins la zona verda del Bon Recés. Ajuntament de Mataró i Maresme Circular van fer públic plegats la proposta de reubicació, presentant-la com l’única possible i viable.

La zona del Bon Recés és l’escollida per a l’espai museïtzat

L’operació detallada per reubicar les restes arqueològiques, que l’Ajuntament considera a gran importància per a explicar la història de Mataró, resta pendent de l’autorització de la Generalitat de Catalunya però el regidor de Cultura i de Transició Ecològica Xesco Gomar creu que “abans de l’estiu és més que viable que tinguem l’OK”. L’autorització de l’administració catalana dependrà de fer, dels informes que elabori el propi Ajuntament de Mataró. I un d’aquests, preceptiu, és el d’incompatibilitat entre el Parc de l’Economia Circular i el jaciment de Ca la Madrona.

Un Centre d’Interpretació al Bon Recés

La zona verda del Bon Recés, ocupada en part per uns horts urbans i a més de 200 metres del solar del Parc és la ubicació escollida per l’Ajuntament per desplaçar-hi les restes arqueològiques visigòtiques i alçar-hi un centre d’interpretació. Això es complementaria amb la creació de tot un nou parc urbà, amb mirador a les Cinc Sénies i connectat amb l’anella verda que envolta la ciutat. Allà l’Ajuntament hi visualitza una museïtzació que Xesco Gomar creu que podria estar enllestida en paral·lel a les obres del Parc de l’Economia Circular.

Al Bon Recés el centre d’intepretació de Ca la Madrona podrà exposar les restes en la mateixa orientació, en un entorn més amable i envoltat de zona verda, segons l’Ajuntament. La idea passa per aprofitar la casa de Can Prats, actualment tapiada, com a edifici del centre d’interpretació i reubicar les restes al seu costat, amb tecnologies i museïtzació. No s’ha de descartar, a més, que apareguin més restes a les parts del solar del Parc que encara no s’han treballat.

El regidor ho emmarca com un doble projecte de gran importància per a la ciutat i per la zona: “Aquesta és la gran oportunitat que tenim de posar Rocafonda al mapa amb bones notícies, fent compatibles dos grans projectes de ciutat al barri”, va assegurar. Respecte al trasllat, nega cap paral·lelisme amb el Can Fàbregas i de Caralt (trossejada i semi-abandonada a Vallveric) “perquè en el cas de Ca la Madrona no hi ha catalogació i perquè aquí qui tira endavant el projecte del Parc de l’Economia Circular és un consorci públic de bracet amb l’Ajuntament i no una empresa privada”.

Sense alternativa

Tant el director de Maresme Circular Carles Salesa com Xesco Gomar també van exposar a la resta de grups municipals que no hi ha alternativa a la solució plantejada. Salesa recorda que el Consorci, com a propietari del solar,  ja ha pagat més d’un milió d’euros en treballs arqueològics i que “la interacció entre el jaciment i el Parc al lloc no és possible, la interferència és total”. Es prioritza, amb el trasllat, no endarrerir més la inversió que suposa el Parc de l’Economia Circular.

El regidor Gomar assevera que “aquesta és la solució que permet la injecció econòmica del Parc i preservar les troballes i explicar-les al centre d’interpretació” i adverteix que “aturar el Parc suposaria la possibilitat que el Consorci litigués judicialment contra l’Ajuntament i haver de tornar a comprar el solar per fer-hi un Museu sí que seria una autèntica milionada”.