Per combatre l’obesitat infantil, cal educar els pares

Els nens petits són un mirall dels seus pares. Els hàbits dels segons es reflecteixen en el primer. I si els pares mengen malament, els fills també. Els mals hàbits alimentaris de les famílies repercuteixen en una xifra creixent i cada cop més preocupant d’obesitat infantil. Es calcula que a l’Estat espanyol un 45% dels infants d’antre 6 i 10 anys tenen problemes de sobrepès o d’obesitat, una de les malalties cròniques a les que enguany està dedicada la Marató de TV3. Aquesta tendència s’està accentuant també entre infants menors de cinc anys.

Com frenar-ho? Una aposta interessant és actuant en els hàbits alimentaris dels pares. Així ho demostra un estudi realitzat a Mataró per professionals d’Atenció Primeria i avalat per d’Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP), en col•laboració amb l’Ajuntament, i publicat enguany en la prestigiosa revista Públic Health Nutrition. L’estudi es va basar en l’avaluació d’un programa d’educació alimentària realitzat per infermeria de centres d’atenció primària de la ciutat  a pares i mares de nens i nenes d’antre un i dos anys, d’una dotzena de escoles bressol mataronines. Al llarg de cinc sessions d’aquests tallers es van treballar qüestions de coneixement dietètic per canviar els hàbits alimentaris dels participants. Les enquestes posteriors demostren una millora clara dels hàbits d’aquestes famílies, que augmenten el consum de verdures, peix, oli d’oliva i vitamines C i D ( les claus de la dieta mediterrània, que l’estudi pren com a referència de patró alimentari  saludable), i disminueixen el de mantega, carns processades i brioixeria industrial. Els autors donen per fet que si els pares mengen millor, els seus fills també ho faran.

“Els mals hàbits alimentaris que deriven en l’obesitat es donen quan l’infant deixa la lactància i s’incorpora a la taula familiar”, explica Margarita Roset, una de les investigadores. I com que en moltes famílies l’alimentació està molt lluny de ser la idònia, els infants adquireixen de ben petits, fins i tot quan tot just han complert l’any de vida, mals hàbits que arrossegaran tota la vida. “Els nens que ja són obeses quan són petits el més probable és que també ho siguin de grans”, resol Roset. I l’obesitat no implica tan sols uns quilos de més, sinó que pot derivar en factors de risc de tota mena: malalties cardiovasculars, càncers, discapacitat física i psíquica o diabetis.

Els investigadors de l’IDIAP consideren vital actuar en els pares quan els seus fills són ben petits, perquè és el moment on resulta més senzill que els primers canviïn d’hàbits i, de retruc, els segons també ho facin. “Quan els fills són encara nadons els pares i mares són més receptius que mai a aplicar els canvis necessaris en la seva vida perquè creixin sans i forts”, apunta la investigadora. Són més responsables, estan mes motivats  per revisar la seva alimentació, i això s’ha d’aprofitar, per tant des de  l’equip investigador reivindiquen més accions de caire formatiu en aquest moment per millorar els hàbits alimentaris entre les famílies. És gairebé una emergència, davant l’envelliment progressiu de la població i de l’augment de les patologies cròniques com ho són l’obesitat i la diabetis.