La premsa de proximitat, un bé essencial en risc

Aquesta crisi sanitària sense precedents, en la que tots estem immersos, ens arriba en el pitjor moment. Els mitjans d’informació impresos i digitals, i en el nostre cas, la premsa de proximitat, que és el gran col·lectiu que representa l’AMIC amb 420 capçaleres, ve d’uns anys en què estem patint la transformació del nostre negoci, fent molts sacrificis, invertint en nous models, buscant respostes difícils a un futur incert.

No hi ha dubte que som un veritable servei públic a la ciutadania, a les nostres comunitats. Sempre hem dit que la nostra riquesa rau en la diversitat i la proximitat. Les ciutadanes i ciutadans necessiten saber, ara més que mai i les dades d’audiència així ho demostren, què passa a prop seu, amb informació contrastada, veraç i elaborada per professionals que saben fer la seva feina, i que coneixen de primera mà la realitat. Ho saben els ciutadans i ho saben els col·lectius, les entitats socials, esportives i culturals, ho sap el comerç i les empreses de serveis de proximitat, ho saben els Ajuntaments i les Institucions.

Però se’ns presenta un gran atzucac: som imprescindibles com a instrument perquè els ciutadanes i ciutadanes d’aquest país gaudeixin del dret de la informació, se sentin acompanyats i arrelats a una comunitat que no els deixa sols, que els hi explica el que passa. I nosaltres, tenim el deure i la obligació de no parar, de doblar els esforços com ho estem fent amb les nostres redaccions treballant des de casa, posant-nos al servei de les autoritats sanitàries, de les institucions i de les empreses de serveis.

Però per altra banda, l’economia, el motor que genera recursos, s’ha aturat i per nosaltres del tot. Els ingressos de publicitat que és del que vivim, han caigut dràsticament d’un dia per l’altre.

Davant d’aquest panorama el sector reclama amb caràcter d’urgència per tal de mantenir el servei a la comunitat: que de cara a demanar ajuts se’ns consideri un sector bàsic i estratègic, com reconeix la llei, afectat de ple per aquesta crisi sanitària del COVID19, ja que nosaltres hem de continuar treballant sense ingressos; suspendre de forma imminent el pagament d’impostos i cotitzacions de la Seguretat Social per a empreses i autònoms; agilitzar els tràmits dels ERTO per causa major, sense interpretacions ni restriccions, per tal de garantir uns serveis mínims; moratòria en el pagament de crèdits, sobretot en el retorn de capital; crèdits de bancs amb garanties públiques, agilitzar la tramitació i concessió i relaxar-ne els paràmetres de risc; ajuts a la reactivació de l’activitat per quan s’iniciï la recuperació; accelerar el pagament de subvencions concedides i campanyes publicitàries institucionals, i per aquest any, ampliar els imports dels ajuts; i agilitzar els tràmits per als ajuts estructurals del 2019 i obrir els de projectes.

Reclamem que les administracions tant Ajuntaments com Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals i organismes públics, utilitzin els mitjans d’informació com a vehicle de comunicació i publicitat, incrementant les insercions que ajudin a pal·liar la manca i caiguda de publicitat privada. Això per altra banda, serà una prova del seu compromís. Perquè el benestar d’una democràcia de qualitat, es basa en el dret a la informació lliure i plural.