Preparats per rebre uns refugiats que no arriben

A dia d’avui, faria força setmanes que Mataró hauria d’haver rebut diverses famílies de refugiats provinents de Síria i d’altres països en conflicte. Per això, la capital del Maresme, com altres ciutats catalanes que van obrir portes a aquests col·lectius, ja fa temps que té un dispositiu enllestit per acollir-les. Habitatges preparats per a ells, fons europeus destinats a cobrir-ne les despeses, campanyes de sensibilització ciutadana i comissions transversals per treballar-ne l'acollida. Però tot aquest engranatge no s’ha pogut posar en marxa perquè els refugiats no han arribat. El tancament de fronteres dels països europeus i els acords de la Unió Europea amb Turquia ho han impedit, generant una gran indignació ciutadana i també política. “La situació és una vergonya” resol la regidora de Benestar Social de Mataró, Isabel Martínez, de CiU.

A finals del mes de setembre passat Mataró va oficialitzar el seu oferiment com a municipi d’acollida de refugiats de conflictes armats. Tots els grups municipals, a excepció de PxC, es van sumar a aquesta declaració institucional per donar resposta a la crisi humanitària a la Mediterrània arran de la guerra civil a Síria i altres conflictes internacionals. Des del Consell de Convivència es va crear una taula específica de treball i es van coordinar reunions interdepartamentals de cara a acollir en bones condiciones les famílies que acabessin aterrant a la ciutat. La declaració naixia de la "indignació de tots plegats davant la manca de resposta conjunta" dels estats de la Unió Europea, segons resava el text. Una situació que, gairebé mig any més tard, només ha fet que anar a pitjor.
Des de llavors, Mataró ha seguit treballant per preparar la rebuda d’uns refugiats que haurien de ser veïns de la ciutat des de fa mesos però que avui segurament es troben atrapats a Lesbos, Idomeni, la costa turca o Melilla. La ciutat està preparada per “acollir-los immediatament si cal”, diu Martínez.

Els càlculs apuntaven que a Mataró li pertocarien una xifra força reduïda, entre 12 i 14 refugiats dels prop de 15.000 que haurien d’arribar a l’Estat espanyol, tal i com es va establir en l’acord de quotes de repartiment entre els diferents estats de la Unió Europea, acord que ja fa temps que ha saltat pels aires. El protocol assenyalava que seria primer la Generalitat l’encarregada de la primera recepció d’aquestes famílies, amb estades d’un mes a tres grans centres d’acollida (la Casa Bloc de Barcelona, la Conreria de Tiana i una finca d’una entitat religiosa a Manresa) on farien un primer procés d’adaptació que determinaria l’estat psicològic de cada un dels membres, la seva situació legal i les seves capacitats i necessitats. A partir d’aquí, se’ls derivaria als diferents municipis que s’haguessin mostrat disposats a acollir-los. Mataró és un d’ells. La ciutat disposa de quatre espais, gestionats per entitats, repartits per la ciutat i sense especificar-ne la ubicació concreta per evitar estigmatitzacions, que podrien acollir la dotzena de refugiats previstos, tot i que amb capacitat si calgués per arribar a la vintena.

Sense perjudici a la resta de veïns
Des de l’Ajuntament s’insisteix que aquesta acollida es farà, si acaba sent necessària, sense perjudicar en cap moment els recursos municipals destinats a les necessitats socials del municipi, o com va dir Martínez, “sense hipotecar el futur de la ciutat". Tots els recursos que s’hi destinaran són “excepcionals”, segons la regidora, i no suposaran cap perjudici per a les necessitats econòmiques, habitacionals i alimentàries dels col•lectius més desfavorits de la ciutat. Els diners necessaris provenen integrament de fons europeus, els habitatges no formen part de la borsa municipal de lloguer social sinó que són cessions específiques d’entitats religioses i de particulars, i el personal encarregat de la recepció i acolliment d’aquestes persones és de la plantilla de l’Ajuntament, de departaments com el de ocupació, salut, benestar social o ensenyament.

El consistori insisteix molt en aquest punt per deixar clar als mataronins que l’acollida de refugiats en cap cas anirà en perjudici dels veïns de la ciutat. En tot cas, la xifra prevista, als voltants d’una quinzena de persones, en una ciutat que en els darrers 20 anys ha rebut milers d’immigrants, sembla difícil que pugui escandalitzar ningú. Però els brots xenòfobs viscuts a països com Alemanya davant l’arribada de refugiats –contraposats a grans mostres de solidaritat de la societat civil- conviden a ser cautelosos.