Presenten a Mataró un programa per identificar els brigadistes morts durant la Guerra Civil

Desenes de brigadistes internacionals que van morir durant la Guerra Civil en un hospital de campanya a Mataró descansen al cementiri dels Caputxins de la Capital del Maresme. Ha estat en aquest marc que s'ha fet aquest divendres la preentació d'un nou programa de memòria democràtica dedicat a la recerca, localització i identificació dels aproximadament 2.000 brigadistes internacionals que van desaparèixer a Catalunya durant la Guerra Civil

Les Brigades Internacionals havien instal·lat a Mataró un hospital l'any 1938, on diversos brigadistes atesos per les ferides durant els combats contra l'exèrcit franquista hi van acabar trobant la mort, i van ser inhumats al cementiri vell de la capital del Maresme, on hi ha diverses fosses vinculades a la Guerra Civil. L'historiador mataroní Josep Xaubet ha ofert a les autoritats una visita guiada. S’estima que com a mínim 2.000 voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer a Catalunya, dels prop de 40.000 procedents de més de 50 països es van unir al bàndol republicà durant la Guerra Civil.

El nou programa, que porta per nom Alvah Bessie, vol "localitzar els brigadistes, identificar-los i retornar-los a les seves famílies", segons ha explicat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en un acte celebrat a tocar de les tombes on reposen els brigadistes a Mataró. La via per fer-ho serà “tenir registres documentats que indiquin en quina de les 670 fosses localitzades a Catalunya podrien haver estat enterrats”. Per altra banda, el programa vol “donar a conèixer als familiars d’aquests brigadistes que a Catalunya hi ha eines i instruments per identificar les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, com el Cens de persones desaparegudes i el Programa d’identificació genètica".

"També tenim la determinació per avançar en aquest acte de reparació històrica”, ha dit Ciuró. “Volem saber quants voluntaris antifeixistes van desaparèixer a Catalunya, on són enterrats, i com es diuen. Perquè no volem que caigui en l’oblit la memòria de tots aquells que van lluitar per la igualtat, la democràcia i la llibertat”, ha remarcat la consellera de Justícia. Per aconseguir-ho es contactarà amb les associacions internacionals de brigadistes de França, Alemanya, Àustria, els Països Baixos i Cuba, i en paral·lel es reforçaran els contactes ja iniciats amb l’associació Abraham Lincoln Brigade Archives, dels Estats Units d’Amèrica, Canada and the Spanish Civil War, del Canadà, The International Brigade Memorial Trust, del Regne Unit, Friends of the International Brigades of Ireland, d’Irlanda, i l'Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna - Istituto Nazionale Ferruccio Parri, d’Itàlia.

Milers de brigadistes desapareguts

Entre 35.000 i 40.000 persones de més de 50 països es van unir al bàndol republicà durant la Guerra Civil. La majoria es van integrar en les Brigades Internacionals, mentre que d’altres ho van fer en les Milícies Antifeixistes --durant els primers mesos de la guerra--, en altres unitats de l’exèrcit republicà o en serveis sanitaris. Segons els estudis històrics, aproximadament una quarta part d’aquestes persones van morir durant el conflicte. Van participar en les principals batalles de la Guerra Civil i, pel que fa a Catalunya, van intervenir en el front de l’Ebre el 1938 i alguns, també, cobrint la retirada cap a França el gener i el febrer de 1939.

En una primera hipòtesi, s’estima que com a mínim 2.000 voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer a Catalunya, per bé que la recerca en els propers anys pot acotar la xifra i la pot fer augmentar. La Direcció General de Memòria Democràtica ha localitzat més de 670 fosses del període de la Guerra Civil i el franquisme a Catalunya. Al voltant de 200 són a l’àrea del front de l’Ebre, on els brigadistes van actuar, i en poblacions d’altres comarques on hi havia hospitals que rebien ferits d’aquest front. Tanmateix, molt poques de les sol·licituds de recerca de persones desaparegudes que rep la Direcció General es refereixen a voluntaris internacionals, possiblement a causa d’una manca de coneixement sobre aquesta tasca fora de Catalunya.

La consellera ha estat acompanyada per Dan Bessie, fill del conegut brigadista internacional que dona nom al programa, i Sebastiaan Faber, president del consell de l’entitat Abraham Lincoln Brigade Archives, dels Estats Units. “És un honor per mi, per la meva germana i per al meu germà que hagin triat el nom del meu pare per aquest programa”, ha afirmat Bessie. Per Sebastiaan Faber, “serà un impuls per a la investigació històrica sobre els brigadistes internacionals i el seu pas per Espanya”, que van protagonitzar el que considera “un capítol bastant excepcional en la història d’Occident, que més de 35.000 voluntaris arrisquin la seva vida per un compromís polític desinteressat i exemplar”. També hi ha assistit l’alcalde de Mataró, David Bote, i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font.