La Presó de Mataró, espai de memòria històrica democràtica

Aquest passat diumenge vam ser a la inauguració de les obres de La Presó de Mataró. El primer d’intervenir, per a “contar” la història de La Presó ha estat Albert Güell Juanola. Es veu que aquest senyor és el guia que explica la història de la presó de Mataró i ja ha dirigit diverses visites guiades - per a nosaltres és la primera notícia- i és el designat per l'Ajuntament per a fer-les.

Després de gairebé una hora de la seva intervenció ha acabat parlant de la repressió republicana, de la repressió del Comitè de Salut Pública o Comitè local Antifeixista, d'un centenar de presos en la presó i de l'execució de mossèn Dr. Josep Samsó i Elies. Però quan havia d'abordar la presó de Mataró com a centre de repressió de la dictadura franquista va dir que li quedaven tres minuts, i va despatxar la qüestió amb una anècdota de Lluís Terricabras, que comentava una anècdota en els àudios que realitza el Grup d'Història de la Gent Gran, que va dir que ell ho va passar molt bé perquè feien teatre a la presó; el que Terricabras tingués en aquest moment tres condemnes de mort el conferenciant ho explica com una anècdota, dient que: "si va ser absolt és que potser no va cometre els delictes del qual l'acusaven". Bé, de manera increïble acaba aquí la seva "història" de la presó ,deixant de banda els quaranta anys de repressió feixista i ens detalla els usos posteriors de local dels Armats de Mataró, Policia Local, Pessebristes, i ara seu de Mataró Art Contemporani - M|A|C. El M|A|C forma part de la Xarxa de Centres d'Art de Catalunya del Museu d'Art Contemporani.

Sempre que passo per la Riera davant de l'edifici se me'n va la vista, i record el silenci dins dels murs -als guàrdies no els feia falta aixecar la veu- Tots sabíem que ens havien dut al temple dels horrors. Que ara sigui la seu de Mataró Art Contemporani - M|A|C. No em sembla malament, el que no em sembla bé és que no es tingui en compte que la presó és fonamentalment un espai de Memòria Històrica Democràtica i que es vulgui o no, la gent ve a veure-la fonamentalment per  això: escoltar el que diuen les parets de les cel·les, els forrellats de les portes i la llum que traspassa entre les reixes.

Encara tremolant els murs, perquè el crit dels més de mil presos polítics que van passar per aquesta presó en els quaranta anys de dictadura franquista s'entrexoquen de manera eixordadora, espero que se sentin d'una punyetera vegada en els despatxos de l'ajuntament.

Pablo Morales Morago
Expres polític del franquisme i president Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró