Proposen el nom de Maria Antonieta Cot per la tercera biblioteca de Mataró

Mataró ja té una tercera biblioteca pública, ja sap que s’estrenarà per complet a l’estiu i que gràcies al conveni signat entre la Fundació Iluro i l’Ajuntament l’antiga Biblioteca Popular ja completa el triangle de biblioteques amb la Pompeu Fabra i l’Antoni Comas. Ara falta definir el nom i la qüestió fa temps que cueja. En Comú Podem Mataró ha fet pública la seva proposta: Maria Antonieta Cot i Miralpeix.

Els comuns prenen la paraula amb un nom innovador que se suma a les propostes fetes públiques fins ara. Hi ha campanya a favor del nom de Josep Garcia Oliver i moviments també en defensa que aquesta biblioteca, a diferència de les altres dues, incorpori el nom d’una dona. Fins i tot es va obrir una votació no oficial amb aquest propòsit. En Comú Podem s’alinia amb aquesta segona tesi i proposa el nom d’una històrica bibliotecària mataronina que, segurament, és pràcticament desconegut per al gran públic.

Maria Antonieta Cot i Miralpeix (Mataró, 1910 – Barcelona, 1994) va ser defensora de les biblioteques populars de la República i també de la cultura catalana durant el franquisme. En un comunicat En Comú Podem Mataró defensa aquesta opció perquè amb ella “s’homenatja a les moltes persones que durant el franquisme, de manera anònima i modesta, han defensat la llengua i la cultura catalanes, es fa un pas a favor de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en àmbits androcèntrics com és el cas dels noms dels edificis culturals de la ciutat, perquè a Mataró ja hi ha dues biblioteques que porten nom d’home i es reconeix la dedicació i la labor que desenvolupen, i han desenvolupat, diàriament i de forma anònima les bibliotecàries catalanes”.

De la proposta de Garcia i Oliver, els comuns asseguren que a més de ser un home “ja té reconeguda la seva persona en el nomenclàtor de Mataró i forma part de la Galeria dels mataronins il·lustres”.

Qui era Maria Antonieta Cots?

Maria Antonieta Cot i Miralpeix va néixer a Mataró, el 1910, va iniciar els estudis a l’Escola de Bibliotecàries, el 1935 i, després de diverses destinacions com ara Sitges i la Biblioteca de Catalunya, arribà a la central de Biblioteques Populars, on aconseguí introduir-hi classes de català, que van tenir un gran èxit. Era el 1960 quan es feia la primera classe de català en una biblioteca popular. Cot i Miralpeix va viure a Gràcia i va morir el 1994. 

De prosperar la proposta d’En Comú Podem, la de Mataró seria la segona biblioteca amb el nom de Cot i Miralpeix ja que l’equipament del barri de Penitents, a Barcelona, se’n diu.