Tot i que fa anys que se’n parla, la majoria de la gent de Mataró desconeix què carai és això de PUMSA. El que fou el buc insígnia dels governs de majoria socialista, col·ligats o no, resta a l’expectativa, sense que ningú pugui assegurar si tindrà una mort digna.
Però quin fou el seu origen? Què va justificar la seva creació? Com s’ho van fer els seus gerents per a convertir-se durant anys en l’autèntic “sottogoverno” de la ciutat i, finalment, com es va anar pervertint allò que inicialment podia ser lloable com a instrument de desenvolupament urbà ràpid i eficaç en defensa de l’interès del comú per acabar esdevenint, amb massa rapidesa, en un potent cuirassat defensor de projectes de certs grups privats, que feia vestits a mida del mercat immobiliari i que el sastre de Panamà consistorial es limitava a emprovar?.
Fa poques setmanes l’Ajuntament de Mataró va rebre un nou revés judicial, aquest ja definitiu, en el llarguíssim cas del sobrecost de l’edifici del Rengle
Val la pena que ho diem clar. Els modes verbals “d’ara requalifico aquí i descatalogo allà". "Avui conservo l’antiga nau i després en mano el seu enderroc", fou una dinàmica diabòlica que va empobrir la ciutat i la va tornar perifèrica i suburbial.
Tot plegat va fer que s’oblidessin els principis de seguretat jurídica dels administrats, d’igualtat entre els ciutadans i pels quals ningú pot anar contra els seus propis actes, per donar pas a la suprema arbitrarietat.
Per això no té res d´estrany que, dies sí i altres també, els problemes judicials dels acords adoptats per PUMSA, hipotequin les possibles inversions municipals durant alguns anys. Vaja, que gastem una fortuna en sufragar despeses judicials.
Fa poques setmanes l’Ajuntament de Mataró va rebre un nou revés judicial, aquest ja definitiu, en el llarguíssim cas del sobrecost de l’edifici del Rengle. L'Ajuntament, a banda de no recuperar els diners del suposat sobrecost, haurà de pagar les costes del judici, que s'elevaran a uns 100.000 euros, aproximadament.
La notícia ha tornat a posar a la palestra a PUMSA, ara que ja semblava que ningú se’n recordava de tan trista existència.
El Sr. Bote hi ha passat de puntetes, fent donar explicacions al subaltern de torn, de l'enèsim capítol fosc protagonitzat per l'empresa municipal.
Es pot dir que l’afartament de la ciutadania amb aquests temes, juga a favor del primer edil i la resta dels silenciosos regidors del govern. Sembla com si Mataró hagi renunciat a parlar d’un assumpte que porta cronificat anys i panys.
Davant la pregunta de per què havia de ser útil pel futur, una empresa que el passat havia comès tants errors com per esdevenir gairebé insostenible i que ha arrossegat l'Ajuntament cap a una situació econòmica tan delicada, els responsables polítics municipals sempre han defensat que PUMSA en sí no és el problema, sinó que aquest radica en "les decisions que van prendre aquells que dirigien l'empresa". Mal assumpte, doncs, si es reconeix que els governs no governen i que tot es culpa d´uns gestors, sembla ser, designats per una mà anònima. Tot plegat un dels grans acudits consistorials!
El moment és prou greu en un context complicat per conciliar generació d’activitat econòmica a la nostra ciutat
La realitat actual, és que l’empresa compta amb quatre línies de servei (Oficina local d’Habitatge, Gestió de Patrimoni, Gestió de l’estacionament de vehicles i l’Oficina Tècnica) que ens podríem estalviar, en la majoria de casos, fent una gestió directa a través del consistori. El debat sobre PUMSA arriba, necessàriament, subordinat a un debat superior: quins serveis s’han de prestar des de l’Ajuntament? Com s’han de prestar?
El moment és prou greu en un context complicat per conciliar generació d’activitat econòmica a la nostra ciutat. No podem agreujar la situació posant pals a les rodes afegint temps burocràtics i generant greus perjudicis per no tenir una bona planificació dels nostres serveis municipals. És quelcom que fa temps que està passant, per exemple, amb el servei de llicències municipals. En aquest sentit cal recordar la proposta que des de Junts per Mataró -treballada amb diferents Col·legis Tècnics Professionals, Gremis de Constructors, notaris i Cambra de la Propietat, actors fonamentals del procés constructiu- per millorar-ne el temps d’expedició, així com centrar-nos en el procés de rehabilitació urbana a la nostra ciutat. La pilota és a la teulada del Govern municipal.
Cal redissenyar, reformular… En resum, cal adaptar-nos a les noves dinàmiques, i en aquest cas, és evident que PUMSA com a estructura empresarial que presta serveis a l’Ajuntament de Mataró, ha quedat obsoleta respecte al seu objecte, així com en el seu funcionament.
No podem seguir mantenint estructures deficitàries que requereixen de l’aportació municipal per la seva viabilitat només perquè s’ha fet tota la vida. Cal replantejar-nos el què i el com. Només així podrem fer un exercici de racionalització i rebaixar la despesa municipal, que en el cas de PUMSA suposa fins a 2,52 milions d’euros en aportacions dels pressupostos públics per l’any 2021.
Agradarà més o menys, però nosaltres ja hem decidit que aquest malbaratament s’ha d’acabar. A Mataró anem tard en posar sobre la taula el debat sobre l’organització que cal en relació al model de ciutat i els reptes de futur del municipi que necessitem. I després de sis anys de govern, són debats que haurien d’haver començat ja fa temps.
Comentaris (5)