Capgròs
Una de les tradicions nadalenques més arrelades al nostre país, i que per a molts suposa la inauguració oficial de les festes, és el sorteig extrardinari de Nadal de la Loteria Nacional, que té lloc cada 22 de desembre. No cal dir que és difícil trobar un mataroní sense participacions o dècims d'aquest sorteig, perquè són innombrables les entitats, clubs esportius, associacions, etc. de la nostra ciutat que troben en l'emissió i venda de butlletes una manera més de finançar-se. Les cues a les administracions de tota la ciutat, a mida que s'apropa el dia 22, es fan més i més llargues, amb la il·lusió que la Grossa, aquest any sí, caigui a Mataró. Perquè si bé és cert que a la ciutat s'han repartit força premis importants del sorteig, la Grossa només ha tocat en una ocasió, l'any 1988, fa ja trenta-sis anys. Recordarem aquell moment en aquest article.
En els darrers temps, administracions de loteria de la nostra ciutat han repartit alguns premis importants. El més destacat, el segon premi que el Bar Reforma de Mataró va repartir el 2014 mitjançant la venda d'un dècim expedit per finestreta, concretament el número 92.845, que va premiar amb 125.000 euros el seu propietari. Pel que fa als tercers premis, molts lectors recordaran el de l'any 1998, en què el número 34.736 va fer feliços molts mataronins, sobretot al barri de Cerdanyola i singularment al Bar Rocablanca, que va vendre moltes participacions. Aquell any, el tercer premi era de 72 milions de pessetes. El 2005, novament un tercer premi va caure a Mataró, ja que l'administració de Zorrilla va vendre 163 sèries del número 7.494, repartint un total de 81,5 milions d'euros. La majoria es va vendre per finestreta, però també al Bar Espiral de la Plaça Catalunya i a l'empresa d'assegurances Mapfre.
El 1998 es va vendre un quart premi a la ciutat (30 milions de pessetes, amb el número 21.243), mentre que alguns cinquens han caigut a Mataró en els darrers anys: el 2014, quan l'administració de la Riera de Figuera Major va vendre 34 sèries del número 67.294; el 2016, quan es va vendre una butlleta del número 19.152 a la mateixa administració; el 2017, quan el Bar Europa va vendre una butlleta del número 58.808 (6.000 euros el dècim); el 2018, quan es va vendre un dècim del 29.031 a l'administració de la Riera de Figuera Major; i el 2023, quan aquesta mateixa administració va repartir un cinquè premi, concretament cinc sèries del número 92.023. Aquests són alguns exemples de premis importants repartits a la ciutat.
Però viatgem en el temps fins a l'any 1988, l'únic en què la Grossa es va repartir de forma directa a Mataró. Llavors ens trobàvem en la recta final de la Guerra Freda, es van celebrar els Jocs Olímpics de Seül i uns dies abans del sorteig havia tingut lloc la mítica vaga general del 14-D, seguida pel 90% dels treballadors espanyols, en protesta a la política econòmica del govern encapçalat per Felipe González. El 9 de desembre, Ronald Reagan i Mijail Gorbatxov havien signat el Tractat d'Eliminació de Míssils de Curt i Mitjà Abast. Aquell any es van estrenar pel·lícules com Cinema Paradiso, Jungla de Cristal, Rain Man, Bitelchús, ¿Quién engañó a Roger Rabbit? o Mujeres al borde de un ataque de nervios. A la televisió triomfaven programes com 3x4, El Precio Justo, Tres pics i repicó, Los Mundos de Yupi, Rockopop, Tariro tariro, Cajón desastre o la mítica sèrie Las Chicas de Oro. A nivell musical, s'escoltaven àlbums com Tunnel of Love de Bruce Springsteen, Bad de Michael Jackson, Faith de George Michael, Un hombre solo de Julio Iglesias, Camino Soria de Gabinete Caligari, Tempo d'Italia de Luis Cobos, Islands de Mike Oldfield, Hotel dulce hotel de Joaquín Sabina, Whenever You Need Somebody de Rick Astley, Unchain my heart de Joe Cocker, Desde Andalucía d'Isabel Pantoja, Como la cabeza al sombrero d'El Último de la Fila, Agitar antes de usar d'Hombres G, Descanso dominical de Mecano, Whitney de Whitney Houston, Money for nothing de Dire Straits, el disc debut de Tracy Chapman, Rattle & Hum d'U2...
Aquell 1988 el número 21.583 va portar la sort a famílies d'arreu d'Espanya. Va ser un premi força repartit, ja que, a més de Mataró, va regar de milions de pessetes Barcelona, Madrid, Gijón, Lugo, Álora (Màlaga), Torrejón de Ardoz (Madrid), Socuéllamos (Ciudad Real), Azuaga (Badajoz), Boñar (León), Vic (Barcelona) i Granja de Torrehermosa (Badajoz). En aquella època, el premi a la sèrie era de 250 milions de pessetes (aproximadament un milió i mig d'euros), és a dir, uns 150.000 euros al dècim. Si consultem l'hemeroteca del diari La Vanguardia, en la seva edició del 23 de desembre de 1988 s'explicava que la comarca del Maresme havia estat, al costat de la ciutat de Barcelona, la zona de Catalunya on es van guanyar més diners amb el sorteig de la Loteria de Nadal. En el cas de Mataró, va ser l'administració de Zorrilla, situada a La Riera, l'encarregada de repartir la Grossa, de què es va vendre una sèrie. Al citat diari s'explicava que a l'administració ningú coneixia el nom de les persones que havien resultat premiades, i que només un cambrer del bar del Centre Mataroní, situat al costat, assegurava haver parlat amb un dels premiats: "l'home –explicava el cambrer– era aquí al bar i jo li he comentat que havia tocat la loteria al costat. I va i em diu: 'doncs a mi també m'ha tocat'. I jo, vinga!, ja serà menys. I es veu que sí, que li havia tocat, perquè a la primera que ha pogut se n'ha anat". Aquell mateix any, a Europanova, una fàbrica tèxtil del carrer Misericòrdia del barri de Cirera, es van repartir 150.000 pessetes en dècims del número 64.835 (agraciat amb el tercer premi del sorteig), que havien estat comprats a València.
La protagonista mataronina del reportatge que va fer La Vanguardia va ser la senyora Dolors López, mare de quatre fills i planxadora precisament a la citada empresa Europanova des de feia catorze anys. En declaracions a TVE, la senyora López explicava que havia repartit 175 milions de pessetes entre familiars i amics i que, òbviament, sentia molta il·lusió i alegria. Explicava que estava escoltant la ràdio amb les seves companyes de feina i que, quan es va cantar el número, va recordar que tenia un dècim acabat en tres. El cas és que quan va obrir el seu bolso i el va treure, va veure que era el número sencer. Immediatament, va trucar la seva família i va demanar permís al seu cap per dirigir-se a la seva sucursal bancària i dipositar els bitllets. Preguntada pels periodistes pel seu futur, va explicar que no pensava deixar el seu lloc de feina a Europanova. Explicava que pensava dedicar els diners guanyats a comprar un pis per al seu fill, que havia estat pare feia tan sols dos mesos i mig i complia el servei militar als tallers de la Renfe de Barcelona. La "mili" havia portat sort a la família Ramírez López, ja que havia estat a Madrid, on aquest fill va jurar bandera, on havia comprat set dècims de loteria, que van ser agraciats amb el premi. A 25 milions de pessetes el dècim, efectivament, la senyora López havia repartit 175 milions a Mataró. A més d'alguns familiars i amics, també van repartir part de les butlletes al colmado "La Paloma" del barri de Cerdanyola, el seu barri. Però no quedava aquí la sort de la família: la senyora López cobraria també 12 milions de pessetes de les participacions del ja citat número 64.835, agraciat amb el tercer premi i que es va repartir a la fàbrica: "del tercer premi ens vam repartir 360 milions de pessetes entre totes les empleades, que portàvem participacions que havia repartit una antiga sòcia de l'empresa, que va anar a València i va comprar dècims del número afortunat", explicava Dolors López.
Trenta-sis anys després, la societat ha canviat, òbviament, però hi ha tradicions que es mantenen com el sorteig de la Loteria de Nadal. La il·lusió per fer-se ric no cal dir que continua existint, i el 22 de desembre és el dia que molta (moltíssima) gent pensa tenir més a prop aquest somni, malgrat que la realitat s'imposa i només uns pocs afortunats a tot el país apareixen a les icòniques imatges de televisió celebrant el premi de la Grossa a les portes de les administracions de loteria. Sovint ens diuen que fer-se ric està a l'abast de tothom, que tot és possible, que tot està al nostre interior i que si ens hi esforcem i perseguim un somni ho aconseguirem. En el fons tots sabem que és mentida, perquè la realitat demostra que els orígens familiars són els autèntics determinants de la nostra renda, però el discurs ha calat. Vaja si ha calat. Tant, que molts pensen que sí, que algun dia seran rics. Amb o sense la fortuna de guanyar el primer premi. Tot i això, l'any vinent continuarem comprant dècims i participacions. Per si de cas la Grossa torna a caure a Mataró, que ja toca.
Bones festes a tothom.
Comentaris