Capgròs
Molts ciutadans de Mataró d'una certa edat recordaran una pintada a la façana de l'Església de Santa Anna que deia "Libertad para Pablo". Va romandre força temps. Va haver pintades arreu. Jo trigaria uns quants anys en conèixer la monstruositat que s'havia comès i la despietada, per no dir vil, actuació de l'alcalde franquista de la nostra ciutat, Don Pedro Crespo Gil.
Fa cinquanta anys. El 13 de juny de 1972 és una data maleïda per a la família Morales Morago de Cerdanyola. Un incendi provocat a la fàbrica Tejidos de Punto S.A., de Pere Sans, va dur la Guàrdia Civil de Mataró a la detenció d'Eusebio González Romero. Aquest va inculpar els germans Ramón y Pablo Morales, l'advocat laboralista Albert Fina i López Bulla, entre d'altres. En una segona declaració, rectificaria el que havia dit. Pablo Morales va ser detingut per la Guàrdia Civil i maltractat, però Ramón, el seu germà, es va exiliar a França. Els germans Morales van ser condemnats a 12 anys i un dia de presó, i Eusebio (que s'havia retractat de les seves acusacions davant del jutge en una segona declaració) a 9 anys. Els dos coautors de l'incendi es van lliurar a la Policia. Es tractava d'un individu anomenat "Jorge", per cert, confident conegut de la mateixa policia, i un altre a qui li deien "el Madriles".
Pablo no havia tingut temps de desfer-se dels apunts que havia pres de la Coordinadora de Mataró de les CCOO que duia en la butxaca, doncs el van emmanillar de seguida amb els braços enrere... De seguida va començar l'interrogatori i les preguntes per l'incendi de la fàbrica. De moment, Pablo no se sentia interpel·lat perquè tothom sabia que CCOO mai havia exercit la violència. Però a la policia tant li feia. Van començar a aplicar tortures brutals tot cridant-li "canta!". Tot i així, Pablo continuava pensat que era un error. Però mica en mica se'n va adonar que el que volien era escapçar el moviment obrer, doncs van deixar de preguntar per la fàbrica. En canvi, van començar a interrogar-lo pel capellà de la parròquia de Montserrat, Mossèn Sabaté, per Pedro Barrena, del Tèxtil, per Antonio Rodríguez, de la Construcció, per Albert Fina, per López Bulla... Volien saber qui imprimia la propaganda que li mostraven, on feien les reunions, qui hi assistia, etc. No els va facilitar cap dada. El van sotmetre a un simulacre de "paseíllo" per Can Bruguera i el van animar a que fugís per matar-lo...
Pablo Morales va denunciar al jutge que havia estat sotmès a tortures. La prova del muntatge venia de dalt, doncs el comandant de la Guàrdia Civil cap de la secció antiterrorista de la caserna de la Ronda Sant Pau de Barcelona va estar dirigint els interrogatoris des d'un despatx en la caserna de Mataró.
Els germans Morales van rebre el suport del PSUC de Mataró, del sindicat CCOO, organitzacions a què pertanyien, i fins i tot del Consell Pastoral de Mataró (en un comunicat del 9 de juliol del 1972). En els diaris de Barcelona va tenir un ressò important. A Arenys de Mar van ser detinguts altres militants arenyencs quan es disposaven a llençar octavetes que condemnaven la detenció de Pablo. Josep M. Pons i Guri (reconegut historiador i exalcalde franquista d'Arenys de Mar) va anar a Madrid a intercedir per ells.
En el decurs del judici, l'advocat defensor, Albert Fina, era interromput constantment pel president del tribunal. Van fer ús de totes les argúcies falses. Així, l'única prova del Fiscal del Tribunal de Orden Público (T.O.P.) va ser el certificat de "mala conducta" expedit per l'alcalde falangista Pedro Crespo. En aquella època la presumpció de veracitat d'un il·lustre alcalde era clau, com ara també compta la presumpció de veracitat de la policia (com la falsa acusació al diputat de CCOO i Unidas Podemos canari, Alberto Rodríguez). Un altre falangista i regidor ultra i professor meu de Formación del Espíritu Nacional, Ysasi Gordón, en el seu comiat com a regidor, va proposar -i el Ple ho va acordar- concedir-li al botxí de Pablo Morales, Don Pedro Crespo Gil, la medalla d'or de la ciutat de Mataró. Jo no sóc gaire partidari d'això del "presentisme", de revisar la història i retirar honors ja concedits. Tanmateix, considero que un alcalde democràtic té l'obligació moral, per la dignitat de la institució, de restituir aquella malvestat "crespiana".
El calvari del jove Pablo Morales no va acabar aquí: el van etiquetar com a "terrorista", va haver de fer vagues de fam a la presó per aconseguir ser considerat pres polític. Un infermer falangista de Lleida el va punxar -per desgana amb els presos- amb vitamines caducades que el van deixar en coma durant dies, va romandre en cel·les d'aïllament.... Gràcies a l'Amnistia va sortir de la presó el setembre de 1976.
La condemna dels germans Morales fou la més dura i cruel que mai s'havia donat més enllà dels anys cinquanta amb la caiguda de la JSUC i de la gent del Forn del Vidre a Mataró. Excepte la d'en Rossend Dalmau, condemnat a vint anys quan van revisar la condemna a l'alça. Per què aquest linxament a un jove de 18 anys en la flor de la vida que no havia comès cap acte violent? Ells ho sabien molt bé: escapçar CCOO i escapçar un dels moviments juvenils més potents de Catalunya que liderava la Joventut Comunista (JCC). Formaven part d'una joventut no doctrinària i molt pop, i això feia aquells joves encara més perillosos per al franquisme, doncs estaven perdent la por que havien tingut les generacions anteriors. Salut Pablo!
Comentaris (2)